Victòria històrica ahir de l’Iran a Sant Peters­burg. Tot just la segona dels asiàtics en un mun­dial. Premi gros i feina feta. Perquè, passi el que passi a par­tir d’ara en aquest grup A, al com­bi­nat de Car­los Quei­roz ja no li traurà ningú l’ale­gria del debut con­tra el Mar­roc.

L’Iran arri­bava a Rússia com la segona selecció que més aviat havia acon­se­guit el pas­sa­port per a la cita mun­di­a­lista, només dar­rere del Bra­sil, i després d’un sol par­tit ja ha dei­xat clar que no ha vin­gut a fer de com­parsa. Ha vin­gut a ser pro­ta­go­nista. En les qua­tre experiències ante­ri­ors en una copa del món només havia acon­se­guit una victòria –con­tra els Estats Units (2-1) a França 98– i ahir va obte­nir la segona. El final de par­tit no podia ser més apoteòsic. Noranta-qua­tre minuts d’ofici per con­te­nir el talent de Mar­roc i diana en el minut 95. Cinc minuts per sobre del temps regla­men­tari i a més amb un gol en pròpia porta de Bou­had­douz, que havia entrat pocs minuts abans per El Kaabi. Una gesta.

L’ale­gria dels fut­bo­lis­tes ira­ni­ans al final del par­tit con­tras­tava amb la deso­lació dels lle­ons de l’Atles. El Mar­roc no havia rebut ni un sol gol en tota la fase de clas­si­fi­cació per al mun­dial –era l’única selecció que ho havia acon­se­guit– i ahir en l’estrena va rega­lar la victòria amb un gol impa­ra­ble de cap del fut­bo­lista del St. Pauli que va dei­xar al seu com­pany Munir amb cara d’incre­du­li­tat. Pit­jor no es podia rebut­jar la falta late­ral ser­vida per l’Iran des de l’esquerra de l’atac. Desen­llaç cruel per al com­bi­nat d’Hervé Renard.

El Mar­roc va bri­llar ofen­si­va­ment en els pri­mers vint minuts de par­tit, amb homes com Harit i Bel­handa movent-se bé entre línies. Renard, com ja havia fet en alguns par­tits de la fase de clas­si­fi­cació i en algun amistós, va situar Ach­raf a cama can­vi­ada i va recol·locar Amra­bat al late­ral dret. Tots els galons els va donar a Ziyech, però el fut­bo­lista de l’Ajax no va tenir el seu millor dia. La seva millor acció, un xut precís des de fora de l’àrea difícil de con­nec­tar que va obli­gar a lluir-se al por­ter d’Iran amb una enorme esti­rada (79’). Va ser la millor opor­tu­ni­tat de gol del Mar­roc en tot el par­tit.

L’inici dels mar­ro­quins feia pen­sar en una exhi­bició, però va ser l’Iran qui va aca­bar por­tant el par­tit al seu ter­reny. En el pri­mer temps, Munir ja va sal­var el seu equip amb una doble inter­venció deci­siva. El por­ter del Numància va parar pri­mer el xut d’Azmoun col·locant un bon peu i després va treure una bona mà en l’acció con­ti­nu­ada per evi­tar el gol de Jahan­bakhsh. Va ser tot el que va fer l’Iran en atac en tot el par­tit. Perquè el gol va arri­bar gai­rebé sense voler. El Mar­roc hi va posar el domini ter­ri­to­rial i l’Iran hi va posar l’ofici i la capa­ci­tat de pati­ment. Els de Quei­roz van sobre­viure com un peix dins l’aigua en un segon temps mar­cat per les inter­rup­ci­ons cons­tants. Si ahir va que­dar clara una cosa és que a aquest Iran no li fa angúnia dei­xar-se domi­nar. Aquest esce­nari no l’espanta. Espa­nya i Por­tu­gal estan avi­sats. L’Iran viu còmode reple­gat.