El per­fil és el d’un juga­dor molt dis­ci­pli­nat, amb molta capa­ci­tat de tre­ball, tècnic i amb un per­fil físic, no molt exu­be­rant des del punt de vista de l’enver­ga­dura i de la potència però sí molt gran pel que fa a volum de tre­ball, per repe­tició. No hi ha ningú que els iguali en aquest sen­tit, no veus equips a Corea del Sud que es des­fa­cin ni de bon tros física­ment en cap moment del joc.

Perquè s’entre­nen, s’entre­nen, s’entre­nen. És la men­ta­li­tat que hi ha a la soci­e­tat i es trans­met també en el fut­bol. Pel que fa al nivell tàctic els equips tenen marge de millora, és la gran faceta que penso que han de millo­rar en gene­ral. I men­tal­ment no són equips tam­poc que es desin­flin, no tenen alts i bai­xos, són cons­tants. En aquest sen­tit, serien simi­lars a una Ale­ma­nya; tenen una men­ta­li­tat no tan emo­ci­o­nal, no tan alte­ra­ble pel resul­tat. Ells van amb el seu pla de joc i són molt més line­als.

Hi ha de tot. No hi ha per­fils direc­tes o un patró de joc molt mar­cat, és més variat. No hi recordo una obsessió per l’inici del joc, ni tam­poc per bus­car més en llarg o jugar més directe. Crec que fal­tava una mica una iden­ti­tat. És una lliga on la majo­ria d’entre­na­dors són locals, hi ha molt pocs estran­gers, que al final quan hi ha estran­gers apor­ten una vari­e­tat i una riquesa que és interes­sant perquè una lliga millori. Pel que fa als juga­dors, a la lliga tenen la limi­tació de tres estran­gers i la majo­ria dels que fit­xen acos­tu­men a ser bra­si­lers, i també alguns d’ori­gen balcànic, és una qüestió rutinària dels clubs.

Sí. Ben segur que aquesta serà una selecció super­com­pe­ti­tiva en aquest mun­dial, pel per­fil de fut­bo­lista que és el coreà i perquè, a més, dis­posa de juga­dors de nivell molt alt. Té Son Heung-Min, que és al Tot­ten­ham i ren­deix molt bé.

A l’Àfrica sem­pre hi ha hagut la sen­sació que alguna vegada alguna selecció gua­nya­ria un mun­dial perquè tenen juga­dors d’un talent, sobre­tot físic, bru­tal, no crec que hi hagi con­junts fora del con­ti­nent africà amb unes qua­li­tats tan extra­or­dinàries, però sí que és veri­tat que mai s’han acos­tat a aixe­car el títol, sem­pre han cai­gut abans.

Neces­si­taríem estona per par­lar-ne..., hi ha diver­sos motius. Hi ha molts temes orga­nit­za­tius, del que és el dia a dia, que tenen molt marge de millora, sobre­tot en qüestió de dis­ci­plina orga­nit­za­tiva. A aquests nivells, amb aques­tes selec­ci­ons, en copes d’Àfrica, en copes del món, no hi hau­ria d’haver pro­ble­mes, ni excu­ses, ni inci­dents..., i per exem­ple, sem­bla que el dia que no arri­bes tard, no pot ser. Jo no recordo cap dia que seguís l’horari tal com havia de ser. I això, aques­tes coses, a l’alt ren­di­ment, es noten i pas­sen fac­tura.

En gene­ral hi ha diferències entre les selec­ci­ons més del nord i les de les zones més inte­ri­ors del con­ti­nent, les de l’Àfrica pura. Al nord hi ha juga­dors més tècnics, en selec­ci­ons com el Mar­roc o Egipte, amb un per­fil de fut­bo­lista de més qua­li­tat, amb més toc, que podria encai­xar millor en la lliga espa­nyola perquè ens ente­nem. I en canvi, al cen­tre i al sud, des­taca més el por­tent físic que casa millor en lli­gues més físiques i amb més ana­des i tor­na­des com la Pre­mier o la Bun­des­liga.

Egipte en té una gran dependència, es va veure en el pri­mer par­tit. És un dels juga­dors en millor estat de forma del món, s’ha vist amb el Liver­pool aquesta tem­po­rada. Salah té una gran importància, par­teix de la dreta, es posa per dins, juga amb molta qua­li­tat i, al final, marca diferències.