Harry Kane és un gole­ja­dor acre­di­tat. L’ariet de 24 anys acu­mula qua­tre tem­po­ra­des superant la bar­rera de les 20 dia­nes en la Pre­mier Lea­gue –en aquesta última n’ha fet 30– i ahir en la seva posada en escena en una copa del món no va defrau­dar i va mar­car un doblet que va ser­vir a la seva selecció, Angla­terra, de la qual és el capità, per ence­tar el tor­neig amb una victòria con­tra Tunísia. En els dos gols, gai­rebé cal­cats, el 9 va exhi­bir el seu ins­tint depre­da­dor caçant dues sego­nes juga­des a la sor­tida d’un córner; la pri­mera va ser­vir per obrir el mar­ca­dor, i la segona, en el minut 91, per donar els tres punts de forma agònica al com­bi­nat diri­git per Gareth South­gate, que no hau­ria d’haver patit tant, tenint en compte l’actu­ació que va pro­ta­go­nit­zar en el pri­mer temps.

I és que l’inici d’Angla­terra va ser acla­pa­ra­dor. Ben tan­cats al dar­rere amb els tres cen­trals i els dos car­ri­lers, en atac, el volum ofen­siu que van gene­rar els three lions va ser molt impor­tant. Amb Hen­der­son en el coman­da­ment de les ope­ra­ci­ons llançant i dis­tri­buint, Dele Alli, Lin­gard i Ster­ling davant seu movent-se entre línies i picant en pro­fun­di­tat i amb els car­ri­lers incor­po­rant-se amb assiduïtat, el com­bi­nat britànic, domi­na­dor de la pilota, va arri­bar múlti­ples vega­des a la por­te­ria de l’equip africà, que va tenir en els seus por­ters –el titu­lar Has­sen es va lesi­o­nar en els pri­mers com­pas­sos de par­tit i va haver de ser relle­vat per Ben Mus­tapha– i en la mala pun­te­ria anglesa els seus prin­ci­pals ali­ats. Tot i això, Kane va fer el pri­mer, reco­llint dins l’àrea petita un rebuig del por­ter Has­sen a un cop de cap de Sto­nes després d’un córner, amb un gol que s’intuïa ja per la quan­ti­tat d’apro­xi­ma­ci­ons acu­mu­la­des. De fet, van fre­gar el segon els angle­sos, amb oca­si­ons claríssi­mes de Lin­gard –en va tenir tres amb un pal inclòs–, de Hen­der­son, Dele Alli i Sto­nes, però van per­do­nar i en una acció absurda de Walker van con­ce­dir un penal. Sassi va trans­for­mar la pena màxima i els tuni­si­ans van mar­xar amb el mar­ca­dor igua­lat al des­cans.

I el pas pels ves­ti­dors va can­viar el guió. En el segon temps, les àgui­les de Car­tago van sor­tir amb tres cen­trals, es van assen­tar al dar­rere i van dei­xar sense res­posta Angla­terra, que no va ser capaç de crear res perillós. Ni tan sols a pilota atu­rada, amb la qual havien mar­ti­rit­zat en el pri­mer acte al seu rival, els three lions van inqui­e­tar, fins al temps afe­git. En un altre córner, com en el 0 a 1, Maguire va gua­nyar la par­tida al seu mar­ca­dor, va pro­lon­gar la pilota al segon pal, on hi havia Kane amb la canya pre­pa­rada, i que amb un cop de cap va tom­bar la resistència tuni­si­ana. L’olfacte gole­ja­dor del capità li val el pri­mer tri­omf d’Angla­terra.