100 i pocs més

Gerard Piqué forma part de la millor gene­ració de la selecció espa­nyola, gua­nya­dora de l’únic mun­dial que hi ha a les vitri­nes de la FEF i de dues euro­co­pes, tot i que ell no va estar en la del 2008, i avui con­tra l’Iran, en què el com­bi­nat que diri­geix Fer­nando Hierro bus­carà fer un pas quasi deci­siu per clas­si­fi­car-se per als vui­tens de final, tor­narà a escriure el seu nom amb lle­tres d’or en la història de la roja, ja que dis­pu­tarà el seu par­tit número 100. D’aquesta manera, el cen­tral blau­grana igua­larà els par­tits que també va dis­pu­tar amb la selecció espa­nyola el seu excom­pany i bon amic Car­les Puyol, i entrarà en el selecte grup de juga­dors que sumen 100 par­tits o més, que ara només està for­mat per una dot­zena de noms. Iker Casi­llas n’està encara al cap­da­vant (167 par­tits) i també hi són altres il·lus­tres com Xavi Hernández, Andoni Zubi­zar­reta i Raúl González, més alguns dels que estan a Rússia, com Ser­gio Ramos, Andrés Ini­esta, David Silva i Ser­gio Bus­quets. Piqué no superarà, però, per gaire la bar­rera dels cent, ja que aquest mun­dial supo­sarà el seu punt final en la car­rera amb la roja. Així ho va con­fir­mar el mes de gener pas­sat, quan va reno­var amb el Barça fins al 2021, tot i que ja ho havia anun­ciat en calent després d’un par­tit con­tra Albània, “fart de polèmiques”, després que se l’acusés, de manera errònia, de tallar les mànigues perquè no es veiés la ban­dera espa­nyola. I així es va refer­mar fa només uns dies, tret d’un gir de 180 graus que, encara que no des­carta del tot, sem­bla més que impro­ba­ble, com ell mateix ha expli­cat: “Ja ho vaig dir en el seu dia i la decisió és bas­tant ferma. Mai saps al cent per cent què pas­sarà, encara que quan dic una cosa, l’acos­tumo a com­plir, i crec que ha arri­bat el meu moment. Espe­rem poder gua­nyar i mar­xar per la porta gran.”

Fa poc menys de deu anys que va començar la història de Piqué amb la selecció espa­nyola abso­luta. Hi va debu­tar en la tem­po­rada en què va tor­nar al Barça, i ben de pressa, com li va pas­sar de blau­grana amb Guar­di­ola, es va con­ver­tir també en una peça clau en la roja amb Vicente del Bos­que, pri­mer for­mant pare­lla a l’eix de la defensa amb Puyol i, un cop l’exca­pità blau­grana va dir prou, amb el madri­dista Ser­gio Ramos. Amb les cate­go­ries infe­ri­ors ja havia gua­nyat un Euro­peu sub-19, el 2006, i qua­tre anys més tard alçava la copa del món a Sud-àfrica en una selecció amb clar segell blau­grana, un títol al qual també hi suma­ria l’Euro­copa de Polònia i Ucraïna.

No tot, però, han estat experiències agra­da­bles per a Piqué a la selecció espa­nyola. I no perquè no hagi mos­trat un com­promís que a molts altres ja els hau­ria agra­dat tenir. El pit­jor, sense cap mena de dubte, han estat els cons­tants xiu­lets i insults que ha hagut de supor­tar, tant en par­tits com en entre­na­ments, sobre­tot des d’aque­lla cele­bració del segon tri­plet blau­grana en què es va recor­dar del Madrid i també des que va començar a mani­fes­tar-se a favor del dret a deci­dir del poble català. Fins i tot Del Bos­que, més d’un cop, va haver de sor­tir en defensa seva. “Gerard sem­pre ha estat un paio exem­plar, un com­pany excel·lent i un bon pro­fes­si­o­nal”, va asse­gu­rar l’exse­lec­ci­o­na­dor espa­nyol quan es va aco­mi­a­dar del càrrec, i també ha jus­ti­fi­cat poste­ri­or­ment la decisió de Piqué de ple­gar de la selecció espa­nyola: “Jo crec que els juga­dors que han arri­bat als 100 par­tits o que estan a punt d’asso­lir aquesta xifra com ell, s’han gua­nyat el dret a deci­dir sobre el seu futur. I ell ha demos­trat de sobres estar com­promès i haver estat eficaç amb la selecció espa­nyola.”

Ja sense Del Bos­que, la cosa no ha can­viat amb Julen Lope­te­gui, que no ha dub­tat tam­poc a con­ti­nuar comp­tant amb el blau­grana, fix durant tota la fase de clas­si­fi­cació per al mun­dial, el ter­cer que dis­puta després del de Sud-àfrica, on va tocar el cel, i el del Bra­sil, on no va evi­tar el des­as­tre. En total, són ja 99 par­tits amb la selecció espa­nyola i 5 gols mar­cats. L’objec­tiu està clar: que siguin 105, cosa que equi­valdrà a ser en la final del 15 de juliol a Mos­cou. Passi el que passi, qui més ho agrairà serà el Barça, ja que, als 31 anys, Piqué ja es podrà cen­trar exclu­si­va­ment –en l’aspecte espor­tiu– en el con­junt blau­grana, on com a mínim li que­den encara tres tem­po­ra­des més.