Lukaku, modelat per Henry
El davanter de Bèlgica, que és dubte per al partit d’avui i que ha fet quatre gols en aquest mundial, està aprenent de Titi, assistent de Robert Martínez des que l’entrenador català es va fer càrrec de la selecció belga
Si el seu turmell esquerre li permet i supera una prova que passarà aquest matí, Romelu Lukaku (Anvers, Bèlgica, 13 de maig de 1993) tractarà avui, amb els seus gols, de portar Bèlgica a la primera plaça del seu grup. Si el seleccionador belga, Robert Martínez, decideix no reservar-lo pensant en els vuitens de final, el potent atacant del Manchester United viurà un bonic duel amb Harry Kane. Els dos futbolistes estan fent una gran copa del món. Lukaku va fer dos doblets, un contra Panamà i un altre contra Tunísia. Kane va marcar també dos gols contra Tunísia i tres contra el Panamà. Avui, Bèlgica i Anglaterra es juguen la primera plaça del grup G.
Lukaku ha fet un salt de qualitat enorme en els dos últims anys, des que l’entrenador català, Robert Martínez, es va convertir en seleccionador belga. El de Balaguer coneixia Lukaku des que tots dos van coincidir a l’Everton. “Lukaku pot ser el millor 9 del món”, va dir Robert Martínez quan es va fer càrrec de la selecció belga. El català va apostar per tenir com a ajudant un dels davanters més grans dels últims anys, Thierry Henry. El francès havia de treballar amb els davanters i ha estat capaç de modelar Lukaku. “Quan era un nen no podia ni veure Thierry per la televisió perquè a casa no teníem diners. Ara aprenc d’ell tots els dies. Estic amb el mite de carn i ossos. M’explica com atacar l’espai, com ell ho feia. Titi és el millor que m’ha passat. Quan treballo amb ell puc estar dues hores fent-li preguntes, aprenent. Crec que només ell veu més partits de futbol que jo. Tots dos els comentem”, ha explicat el belga. La seva associació és inqüestionable. Abans de l’arribada d’Henry al cos tècnic de la selecció belga, Romelu Lukaku havia fet 17 gols en 51 partits. Des que s’entrena amb el francès, n’ha fet, comptant els quatre que ha marcat a Rússia, 23 en 20, i és des del mes de novembre passat el màxim golejador de la història de la selecció belga. “La maduresa que ha adquirit ha portat Romelu a un altre nivell, un nivell superior”, afirma Robert Martínez.
Romelu Lukaku és un dels noms del mundial, d’aquest estiu que s’acaba d’encetar. Com ho va ser l’estiu passat, quan el Manchester United el va fitxar per 85 milions d’euros procedent de l’Everton. A Goodison Park, des que va coincidir amb Robert Martínez, va començar a créixer a Anglaterra. Curiosament a Liverpool, havia arribat des del Chelsea perquè José Mourinho, que el va reclamar per al Manchester United, l’havia descartat quan dirigia els de Stamford Bridge després de fallar un penal en la supercopa d’Europa contra el Bayern de Munic. El davanter belga ha fet 26 gols en la seva primera temporada a Old Trafford a les ordres de Mourinho, pràcticament els mateixos que havia fet en els seus dos últims cursos a l’Everton (25 i 27).
Una infància difícil
Viu Lukaku un moment dolç, però n’ha tingut molts d’amargs durant la seva vida, especialment en la seva infància. El seu pare, Roger, va néixer a Kinshasa, actual capital de la República Democràtica del Congo. Com Romelu, va ser futbolista. Va ser internacional quan la República Democràtica del Congo era Zaire i estava sota la dictadura de Mobutu Sese Seko. Va jugar dues vegades la copa d’Àfrica i les lligues del Pakistan, Turquia i Bèlgica. Es va establir en aquest últim país, on va néixer Romelu. El seu pare era futbolista professional, però es va arruïnar. I ho va pagar tota la família. “Tenia sis anys i per dinar sempre teníem el mateix, pa i llet. Un dia vaig arribar a casa i la meva mare estava barrejant la llet amb una altra cosa. La va servir com sempre, amb un somriure. Vaig descobrir que la barrejava amb aigua perquè, si no, l’ampolla no durava tota la setmana. Per sopar, moltes vegades no teníem res. Anava a dormir aviat per no pensar en el menjar”, va explicar Lukaku en una entrevista en The Players Tribune.
Va haver de conviure amb la pobresa i també amb el color de la seva pell. Després de destacar en categories inferiors jugant amb les botes del seu pare, va signar el seu primer contracte com a professional als setze anys amb l’Anderlecht. Sempre recorda que quan tenia una gran actuació era “el davanter belga”, però quan no havia fet un bon partit era “el noi d’ascendència congolesa”. Els gols eren belgues i els pals, congolesos. Ell se sent del tot belga perquè és on va néixer i créixer. I segur que, amb els gols que ha marcat i les grans actuacions que està tenint en aquest mundial de Rússia, tots els belgues també el consideren belga.