“Messi és el millor juga­dor del món. L’admiro des que jo era petit. Fa anys que m’empasso tots els seus par­tits. Messi em fa esti­mar el fut­bol. I avui hem gua­nyat con­tra el millor.” Parau­les de Paul Pogba en zona mixta pocs minuts després de gua­nyar 4-3 con­tra l’Argen­tina al Kazan Arena. Ni tan sols l’eufòria dels bleus per la clas­si­fi­cació per als quarts de final del mun­dial fa variar el guió. Pogba ho con­ti­nua tenint clar. Pel crac del Uni­ted, Messi con­ti­nuarà sent el millor de la història tin­gui o no un mun­dial.

Els millors també per­den. I Messi està massa habi­tuat a plo­rar quan ves­teix la samar­reta de l’albi­ce­leste. Ahir, enèsima decepció. Decepció mun­dial. El 10 tam­poc tocarà la glòria a Rússia. Plou sobre mullat. Fa qua­tre anys, en el mun­dial del Bra­sil, l’astre del FC Bar­ce­lona va veure com el seu etern somni d’aixe­car la copa del món se li esfu­mava dels dits en una final d’infart con­tra Ale­ma­nya. Un gol de Mario Göetze en el minut 113 de la pròrroga l’apar­tava del somni. Cru­el­tat en estat pur. Messi tindrà sem­pre cla­vada aque­lla espina. Però no és l’única que ha per­dut en els últims anys. També ha per­dut les dues últi­mes finals de la copa Amèrica. Des­feta el 2015 i nova decepció el 2016. Mateix desen­llaç dos anys seguits, amb Xile con­que­rint el títol en els penals. En l’última edició, fins i tot el mateix Messi va fallar un dels penals en la tanda.

Massa càstigs seguits. L’infor­tuni en els moments deci­sius i les cons­tants crítiques rebu­des durant anys dels afi­ci­o­nats del seu país van fer replan­te­jar al mateix Leo si era con­ve­ni­ent o no con­ti­nuar en la selecció, però la pos­si­bi­li­tat de ser campió del món va pesar més. Rússia 2018 era l’últim tren d’un Messi encara en ple­ni­tud. Però el tren ha tor­nat a pas­sar de llarg. Ja veu­rem què passa a par­tir d’ara.

Les pos­si­bi­li­tats de l’Argen­tina de tri­om­far en aquest mun­dial eren remo­tes. Amb el millor del món sobre la gespa sem­pre hi ha una porta oberta al mira­cle, però res no ha acom­pa­nyat. La llista de Sam­pa­oli ja va gene­rar moltíssim debat abans del xiu­let ini­cial. Icardi, pit­xitxi de la Serie A amb l’Inter (29 gols), ni tan sols ha anat a Rússia, i homes com Dybala no han jugat abso­lu­ta­ment gens. L’equip ja va clas­si­fi­car-se per al mun­dial en l’últim moment pre­ci­sa­ment gràcies a un hat-trick del mateix Leo con­tra l’Equa­dor en l’última jor­nada de les eli­mi­natòries sud-ame­ri­ca­nes. Però l’ago­nia de la clas­si­fi­cació era la crònica d’una mort anun­ci­ada. Tot l’enre­nou del par­tit amistós final­ment no dis­pu­tat con­tra Israel a pocs dies de viat­jar a Rússia va enter­bo­lir l’ambi­ent dins el grup, i un cop ini­ciat el mun­dial els dub­tes del joc de l’equip han cres­cut encara més. Messi va fallar un penal deci­siu con­tra Islàndia en el debut (1-1) i la bufe­tada con­tra Croàcia va se majúscula (0-3). Allà es van veure les man­can­ces d’aquest equip de forma evi­dent, i la victòria con­tra Nigèria (1-2) només va ser­vir per evi­tar un ridícul sem­blant al de l’Ale­ma­nya de Löw.

Con­tra França, Messi tam­poc va ser Messi. Leo va donar l’assistència del ter­cer gol a Agüero i va gene­rar el gol invo­lun­tari de Mer­cado, però va aca­bar sent un sim­ple con­vi­dat a la festa de Kylian Mbappé. L’estre­lla del PSG va ser el nom propi del par­tit i Messi torna a mar­xar d’un mun­dial sense mar­car cap gol en la fase final.

Ara la gran pre­gunta és saber què farà Leo. Ningú ha obli­dat aque­lles parau­les del 2014 després de per­dre la final con­tra els ale­manys en què va dir: “Això s’ha aca­bat per a mi.” S’ho va aca­bar repen­sant, però ja veu­rem què deci­deix ara. En un hipotètic horitzó espera Qatar 2022. Tindrà ja 35 anys.