Internacional

L’eliminació

La naturalesa del Japó

El combinat asiàtic torna a ser castigat per la seva innocència i és eliminat de la copa del món amb un gol als últims instants en què palesa la falta de competitivitat

“Al futbol japonès li falta picardia”, assegura l’entrenador Javier Aguirre, que va ser seleccionador dels ‘samurais blaus’ durant el 2014 i el 2015

“Volíem que el nostre equip tingués una mentalitat diferent, però pot ser que encara falti alguna cosa”, va dir el tècnic Akira Nishino

“No esperàvem aquest final tan dur.” El selec­ci­o­na­dor del Japó, Akira Nis­hino, devas­tat, era la cara de tot un país després de caure de manera cruel en els vui­tens de final de la copa del món. El com­bi­nat asiàtic gua­nyava con­tra Bèlgica per 0-2 en el minut 70, però va aca­bar per­dent, amb una acció a l’últim moment quan el matx s’enca­mi­nava cap a la pròrroga. Els va cas­ti­gar la innocència, als samu­rais blaus, que quan fal­ta­ven pocs segons perquè es complís el temps afe­git, van ser­vir un córner a favor bus­cant el gol de la victòria, Cour­tois va blo­car la pilota i va ini­ciar un ver­ti­ginós con­tra­a­tac que va aca­bar en tragèdia nipona. N’hi hau­ria hagut prou ser­vint el córner en curt, dei­xar pas­sar el temps i l’àrbi­tre hau­ria xiu­lat el final, però no, el Japó només volia mar­car. “Volíem sen­ten­ciar i aca­bar, encara que és cert que el més lògic era anar a la pròrroga. No pre­veia aquest con­tra­a­tac tan per­fecte”, va decla­rar Nis­hino, pale­sant aquesta audàcia, aquesta valen­tia, gai­rebé inconsciència i can­di­desa, mos­trada pel seu equip.

Al Japó, doncs, que con­ti­nua veient avall la bar­rera dels quarts de final en un mun­dial, li va tor­nar a fal­tar un punt d’astúcia. “Al fut­bol japonès li falta com­pe­ti­ti­vi­tat”, ha asse­gu­rat més d’una vegada Javier Aguirre, que va ser selec­ci­o­na­dor del com­bi­nat asiàtic durant el 2014 i el 2015. “Veus par­tits de la lliga japo­nesa i alguns sem­blen amis­to­sos. Tro­bes a fal­tar aque­lla picar­dia, en el bon sen­tit de la paraula. Si gua­nyes al minut 85, vas més a poc a poc a bus­car la pilota, piques un córner en curt, et cor­des les saba­tes... S’ha de tenir aquesta picar­dia, dins del regla­ment, per des­comp­tat”, expli­cava el tècnic mexicà, un domi­na­dor d’aquest altre fut­bol que durant el seu pas pel fut­bol nipó va inten­tar incul­car sense èxit.

I és que el japonès està fet d’una altra pasta, té un altre tarannà i manera de fer. “Són una soci­e­tat amb una cul­tura i men­ta­li­tat de res­pec­tar-se molt amb l’altre, de no moles­tar, i això ho aca­ben tras­lla­dant al camp”, explica Albert Balles­te­ros, entre­na­dor català que ha entre­nat durant un any al Japó en el fut­bol de base. “Per exem­ple, els costa ficar el braç en les dis­pu­tes. Allà quan tre­ballàvem en l’àmbit defen­siu, en temes com l’acuit i l’entrada, em cos­tava tres dies que el nen fos capaç de ficar el braç i després cre­uar el cos, per aga­far aquest punt d’agres­si­vi­tat. Ells diuen: «És que si hi poso el braç és falta.» Els costa el tema del con­tacte i sor­tir de l’esta­blert en gene­ral”, asse­vera Balles­te­ros.

A Rússia, la selecció del Japó ha mos­trat les dues cares: ha ofert una versió molt esti­mu­lant amb la pilota, però també una altra en què li ha fal­tat aca­bar de com­pe­tir. Històrica­ment, posseïdor de fut­bo­lis­tes de qua­li­tat, sem­pre s’ha mos­trat, sobre­tot, molt dèbil a les àrees. “Molts juga­dors tenen por de l’error, i neces­si­ten asse­gu­rar-se sem­pre al màxim per mini­mit­zar al màxim les pos­si­bi­li­tats de fer el ridícul. El juga­dor japonès, per exem­ple, dins de l’àrea rival, fins que no té una posició de tir còmoda i no pot aixe­car el cap per veure el por­ter, no xuta. No té aque­lla deter­mi­nació per fina­lit­zar ràpid. El pri­mer gol de Hara­guchi con­tra Bèlgica n’és un exem­ple claríssim: entra dins l’àrea, s’espera, se li queda una mica enrere i acaba xutant, però encara té el dubte, tot i l’avan­tatge que tenia”, indica el tècnic català. Un altre aspecte clau per enten­dre el juga­dor japonès és la meto­do­lo­gia d’entre­na­ment amb la qual ha cres­cut. “Tots els entre­na­ments són molt analítics, amb exer­ci­cis en què el juga­dor gai­rebé no pensa, sinó que exe­cuta allò que li diu l’entre­na­dor que ha de fer. Pots veure un juga­dor deu minuts seguits dri­blant dos cons de la mateixa forma i amb les matei­xes cor­rec­ci­ons”, expressa Balles­te­ros. “Hi ha molts juga­dors amb molt de talent, que tenen una relació amb la pilota boníssima, però que després, a l’hora de com­pe­tir, de deci­dir, de domi­nar els petits detalls, tenen pro­ble­mes”, hi afe­geix el pre­pa­ra­dor.

És la natu­ra­lesa del fut­bo­lista nipó, obli­gat a mode­lar-se per fer un pas enda­vant. “Volíem que el nos­tre equip tingués una men­ta­li­tat dife­rent, però pot ser que encara falti alguna cosa”, va reconèixer Nis­hino després de l’eli­mi­nació. “Hi tor­na­rem d’aquí a qua­tre anys”, va con­cloure.

15 jugadors ‘estrangers’
Dels 23 futbolistes que formaven la convocatòria del Japó en aquest mundial, una quinzena militen en equips de fora del país asiàtic: 14 a Europa i un a Amèrica (Mèxic). És un fet del qual es beneficia la selecció, ja que jugant en lligues més competitives el futbolista nipó creix.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)