Competitivitat per bandera
Amb poc més de 4 milions d’habitants i independent des de no fa ni 30 anys, Croàcia suma èxits constants en multitud de disciplines. El passi a la final del mundial de futbol només és l’últim
Els croats són els actuals campions del món de waterpolo, també ho han estat en handbol i en bàsquet s’hi han quedat a tocar
“Jugarem la final per cor, orgull i caràcter.” D’aquesta manera i després de superar Anglaterra, el seleccionador croat, Zlatko Dalic, va apuntar algunes de les claus que han portat el combinat balcànic a fer història, classificant-se per primer cop per a la final d’un mundial de futbol. “Quan mirem la infraestructura a casa, som un miracle. Tenim jugadors fantàstics, és un dels èxits esportius més grans a Croàcia. Hem tingut excel·lents resultats en d’altres esports, però veient la popularitat del futbol al món, és un èxit global”, afegeix Dalic, valorant aquesta fita de la selecció croata, ja per emmarcar, passi el que passi demà a l’estadi Luzhniki.
El de Croàcia, com indica el seu seleccionador, de 51 anys, és un èxit que traspassa totes les fronteres, per la dimensió que té el futbol, però només és l’últim d’una llarga sèrie, de l’esport del seu país. I és que tot i tenir poc més de 4 milions d’habitants i independitzar-se no fa encara ni trenta anys, el 1991, les seleccions croates són referència en multitud d’esports. Ara ja també en futbol. A competitivitat, hi ha pocs que els guanyin, i els constants bons resultats en disciplines com el bàsquet, l’handbol, el waterpolo o fins i tot el tennis, un altre dels esports més populars en aquest país que toca al mar Adriàtic, en són la millor prova. Un referent, en definitiva, en l’aspecte esportiu per a països com Catalunya, que supera els 7 milions d’habitants, que també és una fàbrica constant d’esportistes de primer nivell, i que, com va fer Croàcia, també anhela ser un país lliure i poder competir en els màxims esdeveniments esportius amb la senyera.
Havent superat tres pròrrogues, el cansament serà un dels factors que haurà de superar en la final de demà Croàcia, que s’enfrontarà, a més, a una potència com França, una de les grans favorites abans de començar el mundial. Van ser precisament els bleus, els que fa 20 anys van impedir que els croats arribessin a la final d’un mundial, en què amb jugadors com Suker –Bota d’Or del torneig–, Boban, Prosinecki o Jarni, integrants d’una generació d’or, van aconseguir una històrica tercera plaça. Ara, i coneixent Modric –candidat a la Pilota d’Or–, Rakitic, Perisic o Mandzukic, alguns d’ells referents en alguns dels millors equips del món i amb un gen guanyador com pocs, ja no es conformaran amb haver superat aquella fita, sinó que buscaran la glòria.
Només un any després de la seva independència, Croàcia va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona, on la selecció de bàsquet, liderada pel malaguanyat Drazen Petrovic, només va caure contra el Dream Team i es va endur la plata. Els croats eren aleshores una potència en l’esport de la cistella també en l’àmbit de clubs, com ho demostren les dues copes d’Europa de la Cibona de Zagreb (1985 i 1986) o les tres consecutives de la Jugoplastika de Split, després anomenat Pop 84 (1989-91), amb Kukoc o Radja entre d’altres, de mal record per al Barça. No es van acabar allà els èxits en bàsquet de Croàcia, que durant els anys noranta va aconseguir també dues medalles de bronze en els europeus i una altra en el mundial.
Més recents són els triomfs en dos esports que a Croàcia també són gairebé una religió, com l’handbol i el waterpolo. A la piscina, de fet, els balcànics, que també han guanyat la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Londres, són els actuals campions del món i uns dels grans favorits a confirmar-ho en l’europeu que comença avui a Barcelona. En l’àmbit de clubs, a més, el Mladost és qui més cops ha estat campió d’Europa (7). També és un clàssic veure la selecció croata d’handbol pujar al podi, ja sigui en Jocs Olímpics (dues medalles d’or), en l’europeu o el mundial, l’últim cop amb una medalla de bronze el 2013. En tennis, a més, en què han destacat Goran Ivanisevic (dos bronzes a Barcelona ’92 i guanyador de Wimbledon el 2001) o Iva Majoli (Roland Garros el 1997), els croats també saben què és guanyar la copa Davis. Fa dos anys, a més, van ser subcampions i en els Jocs Olímpics han aconseguit dos cops la medalla de bronze en dobles masculí. Per quantitat i diversitat, doncs, no serà.
17è en els últims Jocs
Els Jocs Olímpics són una bona oportunitat per comprovar el nivell dels esportistes d’un país més enllà de les disciplines més mediàtiques, i també aquí, Croàcia hi diu la seva. En la seva última participació, a Rio de Janeiro, van aconseguir la seva millor posició en el medaller: van ser dissetens, amb deu medalles: 5 d’or, 3 de plata i 2 de bronze. Ja ho voldrien alguns països, més grans i més poblats.
