Bèlgica signa el seu millor paper mundialista

Bèlgica, una de les selec­ci­ons que millors sen­sa­ci­ons ha dei­xat en aquest mun­dial, va veure’s recom­pen­sada amb la ter­cera posició, sege­llada ahir a l’estadi de Sant Peters­burg en superar Angla­terra per 2-0. Un resul­tat que eleva la gene­ració dels Cour­tois, Ver­tong­hen, Hazard, De Bruyne i com­pa­nyia per sobre de la dels Gerets, Scifo, Ceu­le­mans, Cla­e­sen... que fins ahir acre­di­tava la millor actu­ació dels dia­bles ver­mells en un mun­dial amb el quart lloc sig­nat a Mèxic 1986. L’empremta dei­xada a Rússia impulsa que d’aquí dos anys, coin­ci­dint amb l’Euro­copa, Bèlgica esti­gui entre les grans favo­ri­tes per acon­se­guir el títol.

El ter­cer lloc també té accent català, que és el que aporta el seu selec­ci­o­na­dor, Robert Martínez. Els plan­te­ja­ments del bala­guerí, en el càrrec des del novem­bre del 2016, han estat motiu d’elogi dels ana­lis­tes i, en con­seqüència, marxa del mun­dial clara­ment reva­lo­rat.

Un par­tit pel ter­cer lloc no con­cen­tra tanta tensió com una eli­mi­natòria, però cal apre­ciar que ahir tant bel­gues com angle­sos van rea­lit­zar un par­tit seriós per tal d’aco­mi­a­dar-se de Rússia amb un som­riure. El selec­ci­o­na­dor anglès, Gareth South­gate, va ser qui més can­vis va intro­duir res­pecte a l’onze de les semi­fi­nals, cinc en total; men­tre que Robert Martínez tot just en va fer un parell. Un d’ells va ser Tho­mas Meu­nier, que seria l’autor del pri­mer gol en el minut 4 de par­tit. De fet, que­darà per a l’estadística com el gol més mati­ner de Bèlgica en un mun­dial, així com també el més ràpid que encaixa Angla­terra. El late­ral dret del PSG, un dels juga­dors més actius del duel, va apro­fi­tar una cen­trada a mitja altura de Chadli per avançar-se als cen­trals angle­sos i, prop del punt de penal, superar el por­ter Pick­ford. La jugada va cons­truir-se a par­tir d’un con­tra­a­tac, l’arma que més va uti­lit­zar el con­junt de Robert Martínez al llarg del duel. De fet, les arri­ba­des bel­gues van ser contínues i el segon gol va estar a prop en diver­ses oca­si­ons abans del des­cans. Ho va evi­tar detalls, com ara les impre­ci­si­ons de Lukaku a l’hora de con­tro­lar la pilota abans de xutar a por­te­ria, així com la presència del cen­tral Phil Jones, molt atent a l’hora d’aparèixer i des­viar algun xut perillós de Hazard, que aca­ba­ria sent desig­nat com el juga­dor més valuós del par­tit.

Per obte­nir aquesta dis­tinció hi va tenir molt a veure el fet de mar­car el 2-0 en el minut 82 i dei­xar el par­tit sen­ten­ciat. L’assistència va por­tar el segell de De Bruyne, també un dels des­ta­cats a l’hora de fil­trar pilo­tes entre línies. Cal dir, però, que Angla­terra va fer un pas enda­vant en la segona part i en algun tram va tenir oca­si­ons de ree­qui­li­brar la situ­ació, però li va fal­tar con­tundència a l’hora de defi­nir. Harry Kane va que­dar-se sense mar­car, però amb sis dia­nes al llarg del tor­neig i amb la final com a únic duel pen­dent de dis­puta és força pro­ba­ble que acabi com a màxim arti­ller del mun­dial.