“Laurent Blanc, amb la seva reacció, va demostrar que era un cavaller”

S’ho pot ima­gi­nar, només el fet d’anar a un mun­dial ja havia estat el meu somni fet rea­li­tat, i poder arbi­trar un par­tit com aquell, amb un ambi­ent indes­crip­ti­ble, amb tot França il·lusi­o­nada, i amb Croàcia que havia estat la gran reve­lació, era un grandíssim reco­nei­xe­ment a la meva car­rera.

Al final veus que és un par­tit dife­rent i mires a la tri­buna i t’ado­nes que tens tot un país espe­rant el que passi sobre el ter­reny de joc, però jo en vaig gau­dir. Quan arri­bes a una semi­fi­nal mun­di­a­lista és perquè tens un bagatge que et per­met assu­mir aquesta res­pon­sa­bi­li­tat en ter­mes d’exigència física, tècnica, d’experiència... És la teva gran prova, però estava pre­pa­rat.

Doncs era un equip aspre, com­pe­ti­tiu, però no recordo que fos d’aquells equips que et posen les coses espe­ci­al­ment difícils. Evi­dent­ment que va ser un par­tit pas­si­o­nal, dur, dis­pu­tat, però al final tot­hom va aca­bar orgullós de la seva feina. Nosal­tres també. Òbvi­a­ment els cro­ats esta­ven dis­gus­tats per l’eli­mi­nació, però en el fons eren cons­ci­ents del que havien fet en aquell mun­dial.

La bui­dor de l’estadi, la sen­sació d’incer­tesa de la majo­ria de la gent. Un àrbi­tre prin­ci­pal­ment intenta estar con­cen­trat en la feina i no dei­xar-se con­ta­giar per l’entorn, però al final aques­tes coses també les sents, i en el moment en què marca Suker, Saint Denis es va esgla­iar. Van tenir la sort que Thu­ram només va tri­gar un minut a can­viar les emo­ci­ons.

Era una acció a pilota atu­rada i ho vaig tenir claríssim, no em va dei­xar alter­na­tiva. Però he de dir que el com­por­ta­ment i la reacció de Blanc, pel fet de que­dar fora del par­tit més impor­tant de la seva car­rera van ser impres­si­o­nants. Un cava­ller. Ell sabia què havia fet i ho va accep­tar; qual­se­vol altre juga­dor hau­ria tin­gut una reacció més calenta i emo­ci­o­nal.

Hem coin­ci­dit quan tots dos estàvem tre­ba­llant per a la FIFA, i hem par­lat sense pro­blema, però la veri­tat és que sobre l’acció no.

Doncs ni sabíem que podia exis­tir, però el fet és que ha vin­gut per que­dar-se. És una eina jove, que encara ha d’ajus­tar mol­tes coses, però diria que l’experiència a Rússia ha estat molt posi­tiva. Ningú podia espe­rar que el VAR fun­cionés al 100% en aquest mun­dial, però és impor­tant desen­vo­lu­par-la.

I s’hi està tre­ba­llant. En les pro­ves ini­ci­als es per­dia molt més temps del que s’ha per­dut durant el tor­neig. Que el fut­bol és un esport de ritme la FIFA ho té clar, i es tracta que es pugui apli­car la tec­no­lo­gia sense influir en el ritme del par­tit.

Perquè això no és com el ten­nis, que és matemàtic. La pilota entra o no. Aquí podem estar tu i jo mirant durant una hora la mateixa acció i tenir impres­si­ons dife­rents. En el fut­bol l’apre­ci­ació sub­jec­tiva sem­pre hi serà perquè hi ha molts mati­sos.