Antoine Gri­ez­mann va ser la diferència ahir a Mos­cou. L’ata­cant, la llum d’aquesta França, va tor­nar a aparèixer, en la final, per posar el seu segell i mar­car l’esde­ve­nir del par­tit. I és que, Grizzi, va gene­rar els dos pri­mers gols dels bleu, els dos gols que van tren­car, dues vega­des, l’empat que hi havia al mar­ca­dor, en dos moments en què al seu equip li estava cos­tant una bar­ba­ri­tat con­tro­lar el joc davant d’un rival, Croàcia, des­bo­cat en el pri­mer temps.

La pri­mera urpada del de Macon va ser pas­sat el pri­mer quart d’hora (18’); no havia pràcti­ca­ment par­ti­ci­pat el cata­lit­za­dor francès, víctima del domini del con­junt balcànic, però en una acció del no res va pro­vo­car una falta a tres quarts de camp, ine­xis­tent, en què l’àrbi­tre, Néstor Pitana, va picar i va asse­nya­lar, i que va ser l’ori­gen de l’1 a 0. El mateix Gri­ez­mann va ser l’encar­re­gat de cen­trar-la, com sem­pre amb verí, al cor de l’àrea, i el croat Mand­zukic, inten­tant refu­sar-la, va pen­ti­nar-la intro­duint-la al fons de la seva pròpia por­te­ria. “Hem tin­gut un començament tímid, però de mica en mica ens hem anat dei­xant anar i hem mar­cat la diferència”, va asse­gu­rar el fut­bo­lista francès després.

Més tard, Croàcia va tor­nar a equi­li­brar el duel i Gri­ez­mann va emer­gir de nou. S’acos­tava al des­cans (33’) quan França, superada i incapaç de con­nec­tar amb assiduïtat amb els seus homes de dalt, va treure un córner una altra vegada en una acció com­ple­ta­ment aïllada, una pilo­tada amunt de Llo­ris que el cen­tral Vida va mesu­rar mala­ment i va aca­bant refu­sant enrere con­ce­dint ser­vei de can­to­nada. Evi­dent­ment, el va xutar el 7, la pilota va aca­bar impac­tant al braç de Peri­sic, i Pitana, després de molt de sus­pens i de con­sul­tar-ho amb el VAR durant qua­tre minuts, va asse­nya­lar penal. El colc­ho­nero no va per­do­nar. “He dub­tat de xutar-lo a l’estil Panenka, com Zidane, però he pre­fe­rit asse­gu­rar”, va expli­car el juga­dor.

Dues acci­ons pun­tu­als i deter­mi­nants, amb les quals va desem­bus­sar el seu equip. Tot i això, la con­tri­bució deci­siva del fut­bo­lista roig-i-blanc en la final no va que­dar aquí. També va par­ti­ci­par en el ter­cer gol, el de Pogba, al qual va tocar de cara des de dins de l’àrea perquè el mig­cam­pista del Manc­hes­ter Uni­ted, fina­litzés, al segon intent, la jugada amb èxit. Amb el par­tit ja encar­ri­lat, Gri­ez­mann va inter­ve­nir més, situ­ant-se entre línies, rebent pilo­tes i donant cri­teri al fut­bol dels seus.

Desig­nat MVP de la final, acaba el tor­neig com a pilota de bronze i amb qua­tre dia­nes mar­ca­des, tres de les quals, de penal. Pre­ci­sa­ment, el 7 va tenir un gest amb un dels equips als quals va mar­car, l’Uru­guai, un país al qual admira i amb què se sent iden­ti­fi­cat i va com­parèixer a la roda de premsa amb una ban­dera del país sud-ame­ricà sobre les espat­lles. “Encara no ens n’ado­nem del que hem fet, Ara toca dis­fru­tar-ho amb la família i demà [per avui] a París amb tots els fran­ce­sos”, va mani­fes­tar el juga­dor, que es con­ver­teix en un dels prin­ci­pals can­di­dats a gua­nyar la pilota d’Or. “Tinc la sort de tenir aquests com­panys i aquest entre­na­dor; sense el grup no som ningú”, va sen­ten­ciar Gri­ez­mann.