Una transició simptomàtica
R. Madrid. Davant la necessitat de construir un equip sòlid, Zidane va apagant la flama de Marcelo per donar volada a un Mendy amb menys talent però molt més consistent en defensa
En algun moment del viatge, ja fos assegut a la banqueta o durant el seu mig any sabàtic lluny del Bernabéu, Zinedine Zidane va entendre que l’anarquia ja no podia ser un camí viable per al Real Madrid. Que totes les concessions que aquell equip es podia permetre i que acabaven sota la catifa dels gols de Cristiano Ronaldo eren ja insostenibles sense els registres golejadors del portuguès.
Calia un equip. Més sòlid, més agrupat, sense destensions defensives. I tot i que els partits encara exhibeixen un Madrid dispar, les intencions de Zidane són evidents i segurament on més ben plasmades queden és en la posició del lateral esquerre, sector indiscutible de Marcelo Vieira durant les últimes 13 temporades i ara subjecte a una transició que en qualsevol altre context seria estrident, però que sota la mà esquerra de Zizou ha anat fluint sense conflictes.
Tot i tractar-se del segon estranger amb més partits de la història del Real Madrid, a 24 dels 527 de Roberto Carlos, el present blanc ha assenyalat Marcelo, sempre caòtic en el seu futbol però un dels millors socis de Cristiano Ronaldo, com un element per on començar a cosir les carències col·lectives del Real Madrid. I en la seva primera temporada, Ferland Mendy ha comparegut ja amb força i amb l’aval de Zidane per canviar la tendència de l’equip de Chamartín. I les estadístiques pesen. És innegable que des del vessant ofensiu, Marcelo és incontestable. Havent jugat 307 minuts menys que el francès, el carioca ha fet el doble d’assistències i completa 20 passades més per partit, sent un jugador molt més desinhibit i amb una tècnica superior. Quan juga Mendy, però, el Madrid és molt més fiable. Amb ell, el conjunt blanc deixa la porteria a zero en la lliga en més de la meitat dels partits (8 de 15). Amb Marcelo com a titular, en canvi, el Madrid només ha estat capaç de sostenir la seva porteria verge contra el Leganés al Bernabéu. Al francès, a més, amb un físic incontestable, pràcticament no el superen en l’un contra un (el regategen 0,2 vegades per jornada) mentre que a Marcelo pràcticament el deixen enrere dues vegades cada dia que juga (1,6), en una tendència clara entre defensa i atac, entre el passat gloriós i el futur consistent que està intentant construir Zinedine Zidane, encara de forma irregular.
La superació de Mendy
Fill de la sempre portentosa perifèria de París, format durant 6 anys al planter del PSG i també amb pas pel Le Havre, club d’on han sortit jugadors com Pogba, Payet, Mandanda o Mahrez, Ferland Mendy va haver de superar una lesió al maluc que va portar algun metge a dir-li que no podria tornar a trepitjar un terreny de joc. El futur, però, ha posat el futbolista d’origen senegalès en una òrbita inesperada, opositant ja de forma ferma a convertir-se en l’hereu de Marcelo a la banda esquerra i amb possibilitats de ser a l’Eurocopa amb la campiona del món després de no haver representat mai la selecció francesa en categories inferiors.