L’Atlético apaga la tempesta (2-3) i es classifica eliminant el campió en la pròrroga

L’Atlético va resis­tir dem­peus una tem­pesta quasi per­fecta, una allau de cen­tra­des i d’incur­si­ons cons­tants, un xàfec que en alguns moments amenaçava d’ofe­gar-lo. I fins i tot quan sem­blava que el destí estava ja escrit per a un Liver­pool de fúria con­tras­tada amb el gol de Fir­mino només començar la pròrroga, els guer­rers de Sime­one es van aga­far amb força a la Cham­pi­ons per obrar una última reacció tan insos­pi­tada com plena de coratge, lide­rada per dos gols de Mar­cos Llo­rente i un al final de Morata en una nit que que­darà per sem­pre en el record colc­ho­nero i que fa fora el vigent campió ni més ni menys que a casa seva, en un tem­ple on són pocs els super­vi­vents. L’Atlético hi va sor­tir per la porta gran.

Enmig del silenci d’Europa, d’un virus que té tot un con­ti­nent a con­tra­cor, Anfi­eld va rugir. Pri­vi­legi sagrat per al Liver­pool, capaç del millor quan la seva gent entona el You’ll Never Walk Alone, amb una segu­re­tat sobre si mateix quasi arro­gant i una mirada de ferro que faria petit qual­se­vol rival.

De caràcter aspre, però, l’Atlético va sos­te­nir el pri­mer con­tacte amb la nit del Mer­sey­side, fins i tot l’hau­ria pogut con­ge­lar en una pri­mera acció de João Felix que, després d’un con­trol fantàstic i duna pas­sada digna d’un fut­bo­lista que gua­nya par­tits, va dei­xar sol davant d’Adrián San Miguel un Diego Costa amb poc esprint que no va tenir prou motor per mar­car un gol que hau­ria tena­llat les arti­cu­la­ci­ons d’un Liver­pool, a qui li va cos­tar aga­far volada però que, molt en la línia del que és l’equip de Jürgen Klopp, se n’havia anat ja al des­cans amb l’eli­mi­natòria igua­lada, després d’un gol de cap de Wij­nal­dum i havent obli­gat Jan Oblak a avor­tar alguna acció més en alguna de les ràfegues de fúria habi­tual, amb els dos late­rals inflant l’àrea de cen­tra­des i els dos inte­ri­ors, Wij­nal­dum i Oxlade-Cham­ber­lain, acom­pa­nyant els tres ata­cants al cor de l’àrea. Sense viure el seu millor dia, hi ha moments que el Liver­pool t’atro­pe­lla.

I la nit feia bai­xada cap a la por­te­ria d’un Oblak que sem­pre et dona una vida extra, que després de la represa va irrom­pre en dues oca­si­ons per sutu­rar l’estam­pida d’un Liver­pool a dis­creció, que va empènyer amb tot i que en l’ago­nia del temps regla­men­tari va veure com Sadio Mané envi­ava fins a dues rema­ta­des de xilena per sobre del tra­ves­ser i com Salah tam­poc tro­bava pals després d’un eslàlom fantàstic dins de l’àrea. En plena ago­nia, però, l’Atlético va acon­se­guir tras­lla­dar la tem­pesta red a la pròrroga i fins i tot va para­lit­zar tot Anfi­eld amb un gol en l’últim minut de Saúl Ñíguez que l’àrbi­tre va inva­li­dar per fora de joc.