Una font d’odi i futbol
Rebutjat per bona part dels aficionats a Alemanya, el Leipzig continua fent passos gegantins en el seu projecte
L’arribada del tècnic més modern del país, Julian Nagelsmann, ha dotat d’una dimensió més el club de Red Bull
Si en alguna cosa el RB Lepzig no ha trigat a igualar el Bayern, i fins i tot a superar-lo, aquesta probablement sigui l’odi. Animadversió generalitzada envers els muniquesos per la seva arrogància en la victòria, i que en el cas del conjunt de l’estat de Saxònia, en territori de l’antiga República Democràtica Alemanya, es concentra en la seva condició d’icona del futbol modern, d’un club edificat del no res fa deu anys, sense història ni massa social, però amb el suport d’una multinacional amb possibilitats infinites. I res irrita més a l’Alemanya tradicional, la que defensa que el futbol és de la gent, que una institució postissa. “Que us fotin”, deia una pancarta en l’últim partit a l’Allianz Arena entre el Leipzig i un Bayern, que en aquesta batalla per reivindicar el futbol d’una altra època està en el bàndol que avui observa amb mirada sospitosa l’evolució de clubs com el Hoffenheim i sobretot la sucursal de Red Bull.
Però més enllà del què diran, el Leipzig avança amb precisió cirurgiana, convertit en un model de gestió futbolística sense fissures i que amenaça de quedar-se entre les elits del futbol mundial després de classificar-se per primera vegada en la seva història per als quarts de final de la Champions League. Sota la pell dels Die Roten Bullen, els braus vermells, la memòria és efímera i, encara que fa tan sols deu temporades el seu projecte tot just sortia de l’ou en el futbol amateur d’Alemanya, en la cinquena divisió, en tan sols vuit anys es van cruspir totes les categories fins a presentar-se entre els millors. I tot sota una sintonia de projecte que encapçala Ralph Rangnick, antic entrenador de clubs com el Schalke, l’Stuttgart o el Hoffenheim, i actualment els ulls de la factoria Red Bull allà on arriben els seus tentacles, des de Leipzig fins a Nova York, passant per Salzburg i pel Brasil, allà on la multinacional austríaca té sucursals futbolístiques. I tot, amb una mirada futbolística unànime, basada en dinamisme, joventut i ganes de desenvolupar-se. “Aquí sabem que el club no està per fitxar jugadors com Mbappé o Messi, aquí es vol que els jugadors joves es desenvolupin”, explicava recentment en una entrevista al diari The Guardian l’internacional suec Emil Forsberg, en el Leipzig des del 2015. “Nosaltres tenim una manera de jugar molt definida, i només ens cal observar en el mercat jugadors que tinguin la capacitat per implementar-la i ganes de fer-ho”, ha simplificat Rangnick en més d’una entrevista, posant èmfasi en un futbol àgil i sobretot voraç després de la pèrdua, amb el que a Alemanya coneixen com el gegenpressing. “Tenim la norma dels 8 segons, que incentiva els futbolistes a recuperar la pilota en un màxim de 8 segons després de perdre-la”, ha explicat l’arquitecte d’un Red Bull que continua cremant etapes a Leipzig.
Nagelsmann, tria ideal
La temporada passada, l’Ajax d’Erik Ten Hag va ser un equip de capçalera a tot Europa, i Amsterdam va despertar aromes del passat, amb Cruyff com a icona reverencial. El que pocs saben, però, és que aquell equip liderat per Frenkie de Jong i Matthijs de Ligt tenia molt d’inspiració en les idees revolucionàries de Julian Nagelsmann, considerat des de fa temps a Alemanya el tècnic del futur i una peça que ha encaixat a la perfecció amb la idiosincràsia que pretén instal·lar el RB Leipzig. El curs passat, l’ajudant de Ten Hag a la banqueta de l’Ajax era Alfred Schreuder, actual tècnic del Hoffenheim, on en etapes anteriors havia exercit d’ajudant de Nagelsmann. Allà es va impregnar d’una filosofia futbolística que va ajudar l’Ajax a ser l’equip dinàmic i hiperactiu que en la passada Champions va arribar a semifinals. La mateixa que avui té el Leipzig ja classificat per a quarts de final i després de donar una lliçó futbolística a un Tottenham decadent.
Icona de la modernitat, al Leipzig pocs noms li podien caure millor que el de Julian Nagelsmann, segurament l’entrenador amb mètodes més desenvolupats del futbol europeu, capaç d’instal·lar una pantalla gegant al camp d’entrenament del Hoffenheim per, amb un Ipad a la mà, anar mostrant accions de partit als seus futbolistes i instruir-los de com haurien d’haver reaccionat en cada situació. “Quan jugues contra ell o contra Tuchel, penso ‘que cabrons’, perquè et saben buscar les pessigolles. T’ataquen d’una manera i et defensen d’una altra. I es disfruta molt”, ha assenyalat Pep Guardiola sobre un entrenador que amb 28 anys va salvar el Hoffenheim de baixar a segona divisió i que avui, amb 32, és una realitat incontestable amb el Leipzig.
Ni posicions ni sistemes
El Leipzig és, setmana rere setmana, com un trencaclosques que s’ha de muntar. Quan Julian Nagelsmann ofereix una alineació, mai hi ha certeses. tres centrals o línia de quatre? Aquest jugarà per dins o per fora? Juga amb 9 o sense? És el dia a dia d’un equip en què la riquesa tàctica no li impedeix tenir sempre un to futbolístic similar, de molta intensitat i constants permutes de posicions. I per assolir aquests mecanismes futbolístics, la direcció esportiva està obligada a trobar perfils de futbolistes molt polifacètics. I fins ara ho aconsegueix amb un encert altíssim: Marcel Halstenberg i Lukas Klostermann, els dos laterals de l’equip, apareixen habitualment jugant de centrals en línia de tres. Nordi Mukiele, jugador fitxat del Montpeller, alterna en qualsevol posició de la defensa. Marcel Sabitzer és un antic extrem que ara ja juga de tot, i a Christopher Nkunku, fitxat aquest estiu del PSG, gairebé només li falta jugar de porter. Dani Olmo, per exemple, reclutat aquest hivern del Dinamo de Zagreb, va jugar els seus primers minuts amb el club de Saxònia de carriler i en les poques actuacions que ha pogut tenir sota la dinàmica de Naggelsmann ja se l’ha vist en diversos rols, fet que denota la polivalència com un dels factors diferencials d’un Leipzig que avança a través de l’odi de molts dels que l’observen.
FRASE
Publicat a
Notícies
Dilluns,4 novembre 2024