Quan el coronavirus ho permeti i acabi la vigent edició de la Youth League, a Ryan Cherki (Lió, França, 2003), juvenil de primer any, encara li quedaran tres anys per poder participar en aquesta competició. Si tot va pel camí esperat, però, és complicat que la torni a trepitjar. Se li ha quedat petita, fins i tot sent cadell entre cadells. Sense ser davanter centre i havent estat present ja en l’edició de l’any passat amb tan sols 15 anys, quan va convertir-se en el golejador més jove de la història del torneig, Cherki ha participat aquesta temporada en només quatre dels set partits que l’Olympique de Lió ha disputat en el certamen. Suficient, però, per marcar 5 gols i convertir-se en protagonista absolut de l’eliminatòria de vuitens de final contra l’Atalanta, forçant la tanda de penals en l’últim instant del partit i convertint, a l’estil Panenka i amb la superioritat moral dels grans, el seu llançament.

A hores d’ara, però, ningú va preguntar qui era aquell futbolista menut, de llibertat absoluta sobre el terreny de joc, sense límits tècnics i amb una capacitat per accelerar les jugades diferent, sempre àgil en el gir i exultant en la conducció. Bàsicament, perquè allò que Cherki fa de tant en tant amb els juvenils, ho compagina ja diàriament amb el primer equip. Tira una paret amb Houssem Aouar, rep entre línies de Lucas Tousart i activa la desmarcada en profunditat de Moussa Dembélé. Per moments fins i tot és capaç d’inutilitzar defenses que li doblen l’edat, com va fer en els setzens de final de la copa de França aquesta temporada, en una de les deu oportunitats en què ha pogut enfundar-se la samarreta del primer equip del Lió. Aquell dia, contra la setena defensa menys batuda de la Ligue 1, Cherki va fer allò que un adolescent no està obligat a fer: decidir el partit. Va marcar dos gols i va donar-ne dos més, a Terrier i Dembélé, per mantenir dempeus el gegant de la seva ciutat en un estadi històric com La Beaujoire. “La veritat és que no el tenia vist i és bo, molt bo. Té un futur esplèndid davant seu”, va resignar-se a dir aquell dia el tècnic del Nantes, Christian Gourcouff, pare de l’exjugador del Lió Yoann Gourcuff.

Absent en l’últim mundial sub-17 perquè ja estava en la dinàmica del primer equip, situació similar a la que va viure Ansu Fati en el Barça i i sent un any més petit, Cherki, de sang algeriana, com Karim Benzema o Nabil Fekir, i de pare italià, va ser captat per la infatigable xarxa de cercapromeses de l’Olympique de Lió quan jugava en el Saint Priest, club del Roine en el qual també es va desenvolupar el mateix Fekir o un històric com Youri Djorkaeff. Des d’aleshores ha estat marcat en vermell com un dels futbolistes amb més projecció d’una institució que en els darrers anys ha donat sortida a jugadors com Benzema, Ben Arfa, Umtiti o Fekir. Ara, tots els ulls se centren en un noi de tan sols 16 anys. “És important estar atent a com es comporta el futbolista i anar amb compte. Gérard Houllier, per exemple, va fer debutar Steven Gerrard amb 17 anys i va fer-lo créixer progressivament. Jo vaig fer una cosa semblant amb Éden Hazard. Ryan és un noi molt ben rodejat, educat, que escolta. Si continuem dient-li que ha de treballar per tenir la carrera que tothom espera, tot anirà bé. Si li fem creure que és dels millors jugadors del món, tindrem un problema”, ha valorat el seu entrenador, Rudi Garcia, que després d’un inici de temporada en què Sylvinho no li va donar massa volada, ha anat entregant oportunitats a un futbolista pel qual no estalvia elogis. “Per mi és una barreja entre Ben Arfa i Benzema”, ha sorprès el tècnic. “A mi em recorda més a Ben Arfa, un jugador amb unes qualitats excepcionals, amb una capacitat tècnica impressionant i diria que bastant madur per l’edat que té”, ha reconegut també Bruno Genesio, fins l’any passat entrenador del Lió i gran coneixedor del futbol de base del club. De qualitats innates, Cherki té en Ben Arfa un mirall per intentar no cometre errades i optimitzar un potencial que ja ha tingut un primer impacte en el futbol francès.