Aquí estem molt millor que a Catalunya. De moment hi ha pocs casos i la gent s’està a casa. Com a molt es pot anar als supermercats i la resta, com ara restaurants o cinemes, està tancat. Tothom sap que s’ha d’estar a casa i com a mínim quinze dies confinats tot esperant que el nombre de casos es redueixi.

Quan va començar a evolucionar el tema del coronavirus es va decidir que les properes dues jornades es jugarien a porta tancada, però un equip que jugava divendres passat va decidir no viatjar per por que pogués passar alguna cosa i la lliga va decidir suspendre la competició. Les dues jornades estan suspeses i al mes d’abril veurem què es decideix. De moment, estem en un cas semblant al d’Espanya, tot i que tothom sap que no seran quinze dies. Esperem esdeveniments.

Divendres ens vam entrenar, dissabte viatjàvem i diumenge jugàvem, però el mateix divendres el metge del club ens va explicar en què consistia tot i que era millor quedar-nos a casa dues setmanes. Tenim un pla individual, però la sort és que a Polònia podem sortir al carrer a córrer, amb el condicionant que ho hem de fer sols. A més, hem de fer altres treballs per no perdre la forma i si la perdem, que sigui el mínim possible.

Aquí anàvem per la jornada 25 ja que juguem menys partits de fase regular perquè hi ha un play-off pel títol entre els vuit primers i els vuit posteriors.

De moment això no s’ha posat damunt la taula. Al mes d’abril tornaran a decidir alguna cosa.

La gent està afectada i com que estan veient el que passa a Itàlia o Espanya, decideixen tallar-ho d’arrel i intentar que hi hagi el mínim de casos possible. Estic en una zona i una ciutat que no és turística i no ve gaire gent cap aquí. A Varsòvia o Cracòvia, que són les ciutats més grans, hi ha més casos que a Bialystok i això dona més seguretat.

Tinc la meva dona aquí i ho passem com podem. Tot el dia a casa i intentem fer rutines diferents i passar els dies. Molt millor passar-ho amb parella, pots parlar, distreure’t una mica. No ho vull ni pensar si estigués sol.

Sí que ho vam pensar quan ens van dir que hauríem d’estar quinze dies tancats a casa. Vist el problema que hi ha a Catalunya, vam creure que el més normal i lògic era quedar-nos a lloc, que estaríem més segurs.

A la plantilla soc jo de Lleida i un altre de Jaén, en Juan Cámara, exjugador del Barça i del Vila-real. Vivim al mateix edifici i alguna tarda ens ajuntem, amb precaucions, per així fer-ho tot més amè.

Exactament. Ens han dit que són dues setmanes a casa, però després què? El virus s’acabarà? O haurem d’ampliar la quarantena més? No saber el final d’aquest episodi provoca neguit.

Es viu amb la incertesa que comentàvem. Llegeixes les xarxes socials i veus la televisió però realment no saps què passa. Saps que la teva família s’està a casa igual que nosaltres. Només espero que els casos vagin a menys i tot es controli. Hem de ser pacients ja que creixeran els casos i els símptomes sortiran a la llum, cal fer cas i esperar que en quinze dies tot millori.

Sí. Quan vaig arribar em va costar adaptar-me al tipus de futbol i a la lliga però un cop adaptat al país m’està anant molt bé. Fa dues temporades que soc al Jagiellonia i està anant molt bé. Personalment estic guanyant premis com a golejador, millor jugador, i pel que fa a l’equip, portàvem uns partits irregulars però estàvem remuntant.

No. Això no em fa plantejar el fet de tornar ja cap a casa. No estic insegur a Polònia.