Quan es pronuncia el nom oficial del barri, Ejército de los Andes, segurament no hi ha una reacció immediata, però quan s’utilitza la nomenclatura popular, Fuerte Apache, la connexió apareix sola: Carlos Tévez. En un dels reductes més perillosos de tot Buenos Aires, va forjar la seva llegenda el conegut com el Futbolista del pueblo, que avui viu els seus últims dies de futbol en actiu convertit en una llegenda viva del Boca Juniors.

Mentre Tévez degusta el seu ocàs futbolístic allà on més ha disfrutat de la pilota, als mateixos carrers on jugava de petit, comença a sonar una nova música, la de Thiago Almada (Buenos Aires, 2001), que, també fill d’una estructura social complicada, d’un entorn gens amable, s’ha agafat fort a la pilota per sobreviure a la misèria sempre latent en alguns dels barris populars de la capital argentina. En el cas del jove i prometedor atacant, a més, la seva història comença lluint al pit la V del Vélez Sarsfield, club en què Tévez no va poder superar les proves i, avui sí, trampolí per a un altre nen de Fuerte Apache.

“Nosaltres, en condicions normals, no entrem al barri, però sí que tenim contacte amb el club Santa Clara, on Almada va començar a jugar de manera més controlada i d’allà el vam incorporar al Vélez, que no queda gaire lluny de Fuerte Apache”, explica el coordinador del futbol base del club del barri de Liniers, que reconeix en Almada algú amb una capacitat especial més enllà de l’habilitat amb la pilota. Mentre que alguns dels joves sorgits de barris marginals es caracteritzen per la irregularitat i pel poc compromís amb el rigor que reclama el somni de ser professional, la nova perla de Vélez exhibeix una maduresa i una serenitat impròpies d’algú de la seva edat i també del seu entorn. “En això és un privilegiat. Segurament la gran diferència amb nois de les seves mateixes condicions futbolístiques és com té el cap, com és capaç de comprometre’s amb el futbol i de prioritzar-lo, coses que en un barri com el seu no és fàcil”, continua Pait.

Format pel que allà coneixen com a monoblocks, edificis de passadissos inacabables, Almada va criar-se a l’edifici número 2 de Fuerte Apache, just darrere d’on va néixer la llegenda de Tévez, avui convertida en un serial a Netflix. I de la mateixa manera que l’avui futbolista del Boca Juniors, Thiago Almada va començar jugant al carrer, contra gent més gran que ell i jugant-se unes monedes. “I al barri hi anaven fort, et mossegaven els turmells”, ha reconegut el mateix atacant de Vélez, a qui Gabi Heinze, no sense dubtes, va fer debutar a la primera divisió argentina amb tan sols disset anys. “A vegades penso en la seva edat i em freno una mica. Però vosaltres sabeu les ganes que hi posa aquest noi? A vegades em dic que només té disset anys, però després penso, i què importa si és així de bo?”, va exclamar l’exinternacional albiceleste, que va trobar en Almada un futbolista sense por de res, capaç d’actuar als escenaris més complicats com si encara matés les hores als carrers d’un dels barris amb més fama de Buenos Aires. En el poc bagatge que té al màxim nivell, de fet, Almada ja ha tingut la responsabilitat d’executar penals als dos estadis més importants del país, a La Bombonera i al Monumental, i contra els dos millors porters del futbol argentí, Esteban Andrada i Franco Armani, tots dos internacionals amb l’Argentina. En una tanda de penals de la copa de la Superliga, no se li van accelerar les pulsacions per definir davant el porter xeneize i, davant la mirada de tota La Bombonera, va esbossar un tímid somriure després de convertir el seu. I contra el River Plate, va ser ell qui va definir un partit ple de polèmica forçant el penal d’Armani quan el River més assetjava i eliminant l’estirada del voraç porter millonario. “Sabia que se solia tirar creuat i tenia decidit obrir el peu”, va declarar després del partit Almada, fill d’un repartidor de gasosa i el nen que promet fer el salt a Europa aviat.

“Encara que a vegades pugui semblar tímid té una personalitat enorme. A les categories inferiors del Vélez era capità als seus equips i és dels pocs jugadors als quals he vist sortir aplaudit per l’afició rival, en un partit contra el Gimnasia La Plata. Aquí a l’Argentina és veritablement difícil que aquestes coses passin, però això parla de qui és Thiago Almada”, conclou Pait sobre l’entremaliat mitjapunta forjat a la mateixa terra que Tévez, admirador reconegut de Juan Román Riquelme i que, sent ja internacional sub-20 amb l’Argentina quan només el contemplen disset primaveres, ja està en l’orbita del Manchester City com a gran candidat per fer-lo creuar l’Atlàntic.