Internacional

ILIE SÁNCHEZ

JUGADOR DE L’SPORTING KANSAS CITY (MLS)

“La salut de tots és primordial”

“Des de l’inici del brot a la Xina sabem quin protocol hem de seguir per evitar contagis i, segurament per això, no n’hi ha cap en la lliga”

“El missatge que tenim és que es vol esperar i no córrer riscos, per això la lliga ja s’ha aturat durant dos mesos”

M’encantaria anar a Barcelona amb la família, però no seria intel·ligent. I, si hi anés, Trump no em deixaria tornar
Jugar en la lliga espanyola sempre ha estat el meu objectiu, però de moment estic molt a gust aquí

Ilie Sánchez Farrés (21/11/1990, Barcelona) començava la quarta temporada a la MLS amb el Kansas City quan la competició es va aturar per la pandèmia de la Covid-19 després de jugar les dues primeres jornades de lliga. L’exjugador, i capità, del Barça B explica com es viu la crisi del coronavirus als Estats Units i com afecta una lliga que acabava de començar, amb grans resultats per al seu equip, que lidera la conferència oest amb dues victòries contundents en les dues primeres jornades.

Com es viu la situació als Estats Units?
Doncs dimecres dia 11 ens van reunir a tot el club i el doctor ens va comunicar que la lliga s’havia decidit suspendre durant 30 dies. A més, havíem de parar d’entrenar-nos en grup i cadascú havia d’anar cap a casa seva, on rebríem informació diària de la situació com està sent. Inicialment havíem planificat entrenaments amb grups reduïts, de tres persones, a la ciutat esportiva, però just quan s’havien fet els grups va ser la lliga qui ho va prohibir, com a mínim per aquesta setmana.
I la vida diària?
Doncs podem sortir a fer una volta o anar a comprar. No estem obligats a no moure’ns de casa. Però no és aconsellable perquè el govern ha demanat clarament que no se surti. Del que sí que tenim instruccions estrictes és de no tenir gaire contacte social; és a dir, que no sortim a sopar o a fer el cafè. Hem d’estar a casa, excepte les necessitats que puguem tenir.
S’ha donat algun cas de positiu de la Covid-19 en la lliga?
De jugadors encara no n’hi ha cap. O si més no, no s’ha fet públic. El que ens han dit és que si quan comencem a entrenar-nos algú es troba malament, que no hi vagi. De fet és una mesura que ja és habitual, com a mínim en aquest club, i és que quan un jugador està malalt es queda a casa i és el doctor qui el va a visitar. Però ara encara han fet més èmfasi en el fet que ens quedem a casa a la mínima. Nosaltres fa unes setmanes vam anar a Vancouver, que és la zona més propera a la costa xinesa i hi havia més risc. Però vaja, vam anar tots amb màscares i no ha passat res.
S’ha fet molta prevenció al país, i també en la MLS, per evitar contagis?
Sí. Estàvem avisats des de feia molt, des que es va començar a produir el brot a la Xina. Sabíem perfectament quin era el protocol a seguir a la ciutat esportiva quan teníem entrenaments, en la resta de la nostra vida diària i, sobretot, quan haguéssim de viatjar. Suposo que per això s’han evitat els casos en la lliga.
Fins a quin punt tenen restringida la mobilitat? Voldria tornar a Catalunya amb aquesta situació?
Sincerament no m’ho he plantejat perquè no crec que sigui gaire intel·ligent viatjar. Òbviament m’encantaria anar a Barcelona per poder estar amb la meva família, però no crec que tingui gaire sentit. A més, si me’n vaig el que sé segur és que Trump no em deixi tornar perquè ha tancat totes les fronteres. Si marxés seria per no tornar o fer-ho al cap de molt temps.
Personalment com ho viu?
Ningú ho vol això, no només els esportistes. Qualsevol treballador no vol parar, però jo crec que és el més intel·ligent, sobretot quan es reuneixen grups amb força gent.
Estar lluny de la família ho fa més complicat?
És difícil sempre. El que tu vols és que ells estiguin bé i mentre sigui així és com sempre. Es fa difícil per la distància i el fet que no els veus, però no perquè sigui un cas extraordinari. Mentre ells estiguin bé, com és el cas, és igual que sempre.
El fet d’entrenar-se a casa com funciona?
La rutina és molt similar a l’habitual. El que canvia és el lloc d’entrenament i el tipus d’entrenament, perquè per descomptat que amb la pilota no fem absolutament res i el que intentem és mantenir el nivell físic que teníem. El nostre equip tenia una bona dinàmica, amb dos partits jugats i dues victòries, i havíem mostrat un nivell físic bastant alt, i el que ens demanen és que el mantenim. Tenim prohibit utilitzar cap gimnàs, ja sigui públic o privat, a menys que en tinguem un a casa nostra, però la majoria no en tenim. El que fem és anar a córrer a algun parc o al carrer i després fer una sèrie d’exercicis a casa per mantenir el pes. Els habituals però adaptats a la situació que vivim.
Aquí la lliga de moment es va aturar inicialment per dues setmanes i a vostès directament ja els van dir un mes. Es busca més seguretat?
Molta, perquè els trenta dies són el que es va dir inicialment, però aquest dijous ja es va prendre la decisió d’aturar la competició com a mínim fins al 10 de maig.
És una decisió contundent. Es vol esperar que es normalitzi al màxim possible la situació?
Es vol esperar i no córrer riscos. Aquesta setmana Donald Trump va estar parlant de la pandèmia i la primera pregunta que li van fer era si podia marcar una data de quan es recuperaria la normalitat, i ell va dir que seria al juliol o a l’agost. Va dir que els metges no li recomanen que digui que estaríem lliures del virus, però que ell ho volia fer saber així. Per això dos mesos sense tornar a la competició no ens els traurà ningú.
Esportivament, que això passi quan la lliga acaba de començar és més senzill?
Depèn de la dinàmica de l’equip, perquè per exemple nosaltres havíem començat molt bé, així que més aviat ens perjudica. Ara ens venien uns partits que feien bona pinta, tot i que això mai ho saps. Però els equips que no havien començat tan bé ara poden rectificar certs aspectes. Si fos una cosa que es pogués triar hauria estat bé a l’estiu, que aquí no para ni una setmana la competició. Ara ens havíem posat a punt i estàvem frescos. Però vaja, no hi podem donar gaires voltes perquè és el que hi ha.
Des de la lliga us transmeten algun missatge de com s’adaptarà el calendari?
De moment no. La lliga té una situació bona perquè acabem de començar i són a temps de reconduir la situació. Qui sí que ens va enviant missatges cada dia és la Players Union, el sindicat de jugadors d’aquí. Ens van transmetent els passos que s’estan seguint, però no crec que estiguin gaire nerviosos en aquest sentit perquè quan es pugui tornar a competir ja miraran què fan i hi ha temps per trobar solucions. El que ens diuen, i hi estem d’acord, és que la salut de tots és el més important i per això no tenim gaires notícies del que es farà amb el calendari.
La MLS es va aturar per voluntat pròpia o va ser la NBA la que ho va desencadenar tot?
Vam parar tots de cop, però el que sí que es deia abans, quan va començar la lliga i ja es podia preveure que arribaria una situació així, és que quan la NBA decidís parar acabaria parant tothom. És una mica el far que guia la resta. És veritat que ells han tingut els casos més importants. No és res oficial però sí que la sensació era aquesta, que el que fessin ells ho faríem nosaltres i així ha estat, tot i que tots vam parar el mateix dia.
Han començat molt bé la temporada, però el curs passat no van tenir gaire sort. Ha canviat molt la plantilla?
Som un equip que té una filosofia de joc molt marcada, però els últims anys ens ha faltat un jugador al davant que pogués acabar les jugades. Aquest any vam fitxar Alan Pulido, un davanter mexicà, i un parell de jugadors a la banda amb molta potència física que ens ajuden molt. Al final, si tots els jugadors som tècnics, ens agrada tocar la pilota i jugar amb la pilota als peus, es fa difícil sorprendre els rivals, però amb aquestes incorporacions i alguna altra que s’ha fet som un equip més desequilibrant. Després hem vist que, quan ens posem al davant, el rival s’obre i tenim possibilitats de sentenciar el partit, per això hem tingut resultats contundents. Pel que fa a la resta, hem mantingut la mateixa estructura i el mateix entrenador.
Tenien aspiracions marcades abans de començar el curs?
Nosaltres tenim un mercat petit, perquè la ciutat és Kansas City i no Los Angeles o Nova York. Però som un dels fundadors de la lliga fa 25 anys i el club ha crescut d’una manera que cada temporada l’objectiu és lluitar pels tres títols. Sabem sempre que ho hem d’intentar, cosa molt difícil, però si més no tenir disposició de guanyar-los.
És el seu quart any a l’equip, ja deu ser un home important al vestidor.
Això és molt relatiu perquè, per molts anys que fa que hi siguis, la importància te la dona l’entrenador i la resta de companys. Però fins ara sí, me l’han donada i he respost d’una bona manera, i en aquest sentit estic molt content. Soc un més de la plantilla, però estic jugant molt, i esperem que això no canviï perquè en el futbol ja sabem que aquestes coses poden canviar de la nit al dia. De moment, soc en un lloc on em trobo molt a gust.
I des de fa un any té l’Andreu Fontàs de company, amb qui va coincidir també al Barça B.
En aquest sentit he tingut sort. El primer any que vaig venir aquí unes setmanes després va arribar Cristian Lobato, amb qui també havia jugat, i quan ell se’n va anar va arribar l’Andreu. Estem molt a gust aquí, i és que al final Kansas City és una ciutat que a Catalunya potser no és gaire coneguda però és molt tranquil·la i s’hi viu molt bé. Quan m’ho demanen recomano molt de venir-hi. No només a Kansas, sinó a la lliga, perquè està creixent molt cada dia i es nota.
No el veig amb gaires ganes de tornar.
Jo estic molt bé aquí però tot es pot plantejar. Jugar en la lliga espanyola ha estat sempre el meu objectiu i això no ha canviat, però com que estic tan a gust aquí hauria de ser una cosa que realment em fes més il·lusió que continuar aquí. No depèn de mi, és més l’interès d’algun club perquè hi vagi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)