En part, sí, però és veritat que aquí ja se n’estava parlant des de feia dies com un escenari possible. Pel format de competició a Bèlgica, només faltava un partit per acabar la fase regular i, més enllà de jugar-se el play-off pel títol, en què el Bruges treu 15 punts al Gent, i el de l’Europa League, tampoc és que hi hagués moltíssimes coses en joc. Ara bé, veurem què passa després de la postura de la UEFA, perquè s’ha d’acabar de confirmar en la reunió del 15 d’abril.

Sí. A nosaltres des del primer moment el club ens informa que la intenció que tenen és posar-se d’acord amb altres clubs per pressionar la federació i donar per acabada la lliga. Hi ha interessos de tot tipus, però s’ha intentat posar per davant de tot la salut i el sentit comú i arribar a una entesa per adaptar-nos tots a una situació molt complexa. Entenc que la lliga belga és un campionat menor i que en les grans lligues d’Europa tot això és més difícil.

En el nostre cas, no. He estat seguint tot el que ha passat amb el Barça i també en els clubs grans de Bèlgica, com ara l’Anderlecht, en què sempre és més complicat perquè els futbolistes perceben salaris molt elevats i ho han hagut de gestionar d’una manera més particular. Però en el cas del Sint-Truiden hi ha hagut reunions amb clubs d’un mateix estatus, per dir-ho d’alguna manera, per intentar unificar criteris. I, en general, els futbolistes ho hem entès. Sabem que som privilegiats, que fins i tot jugadors de segona B tenen molts més problemes en casos com aquest i hem d’entendre que estem davant d’una situació en què tothom ha de fer esforços.

No especialment. Soc una persona amb força tendència a estar-me a casa i, des d’aquest punt de vista, mantinc una vida bastant normal, si bé és cert que sempre trobes a faltar la rutina dels entrenaments i del contacte amb el grup. Per sort, a més, aquí el confinament ens permet sortir a córrer i mantenir certa activitat d’entrenaments.

Avui, ho comentava amb un company, que si el futbol belga ara posa punt final i no se sap quan es tornarà, podem estar uns quants mesos amb aquesta incertesa, i això sí que dificulta bastant les nostres perspectives. Ens estem intentant mentalitzar, estar actius, sortir a córrer, però per a un esportista estar parat i sense aquesta planificació necessària és una situació molt complicada.

Molt. Després de 7 anys en el futbol italià, haig de dir que em va costar fer el pas de venir a una lliga potser menor, però tan bon punt la vaig conèixer, vaig tenir la sensació que fins i tot hauria estat positiu venir abans, sent més jove. És un campionat en què es fomenta molt la creativitat del futbolista, una mica com a Holanda, on hi ha jugadors joves molt interessants, sempre venen molts observadors d’altres països d’Europa i es pot gaudir del futbol.

Els ha costat trobar resultats, però des del principi han jugat bé a futbol, amb una barreja entre aquests joves i jugadors més contrastats, com ara Nasri, Chadli i Kompany, que va arribar també com a entrenador i ara és una mica més mànager de l’equip. Al principi, van tenir dificultat per lesions i perquè no és fàcil implementar de primeres l’estil de joc que volen, però ara ja fa setmanes que havien trobat una bona dinàmica i és un equip molt interessant.

És un jugador molt interessant i com a defensa és dels que t’obliga a estar molt atent perquè sembla que no estigui fent res i quan te n’adones ja te l’ha posada dins. És un bon definidor.

És prematur, el que ha de fer és tenir tranquil·litat per seguir jugant aquí i desenvolupar-se de manera natural. Fa falta veure’l una mica més per saber fins on pot arribar.