Força bé. No estem en estat d’alarma ni tampoc és un confinament absolut. Aquí ens van dir que la gent intentés estar a casa i que només sortís per al que és indispensable, però pots fer una volta pel barri o sortir a fer esport, sempre que vagis sol. Des que el govern va donar aquestes instruccions, la gent ho respecta força. Es van tancar els parcs i espais oberts més freqüentats.

Sí. És on hi va haver el primer infectat d’Holanda. És molt típic el carnaval, amb una gran festa al centre de la ciutat, i hi va haver el primer cas. Va ser la zona més afectada al principi, però ja s’està controlant més.

Sí, hi va haver una mica de polèmica. Sobretot els equips de dalt i els de baix de la classificació, curiosament, van dir que volien donar la lliga per acabada. Però arran de l’avís de la UEFA de multar o prohibir els equips d’anar a competicions europees, es va convocar una reunió amb la federació i la lliga i es va arribar a un acord. La intenció és jugar, sempre que el govern doni permís, perquè primer és la salut de les persones. La idea és tornar als entrenaments el 15 de maig. Primer amb entrenaments individuals, la segona setmana en grups reduïts de fins a set jugadors, i tercera normal. Pensant de començar la lliga el 19 de juny.

En el nostre cas, no. Ens han assegurat els salaris. Crec que el govern ha arribat a acords amb els clubs, no sé a quin nivell.

No sé com acabarà tot, però crec que aquest 2020 serà un any difícil i que tot això afectarà econòmicament a tothom. I també, és clar, el futbol. Potser hi haurà equips que ho passaran més malament que altres. El futbol, abans d’aquesta crisi, estava en un alt nivell econòmic, i crec que afectarà. Però els clubs també estan sent molt solidaris. Aquí, per exemple, s’ha parlat que els clubs més grans ajudarien els que tinguessin necessitat. A veure com va. I, per sobre de tot, el més important és la salut de les persones. En l’aspecte econòmic serà diferent, però estic segur que amb el pas del temps, potser anys, tornarà a ser el mateix.

Tant per mi com pel grup, des d’una perspectiva més egoista, és una mica trista aquesta aturada. Estàvem fent una gran temporada: cinquens, lluitant per llocs europeus, que el club no hi està acostumat. Això ens ha tallat aquesta dinàmica positiva. I a mi en especial, amb aquests reconeixements. Però són coses que passen i que no podem controlar. Quan tornem, espero recuperar la dinàmica.

Per això estic més content. Penso que és un premi al treball no només d’aquests dos mesos sinó de l’any i mig que fa que soc aquí. I també a l’equip, que no està acostumat a rebre premi i estar tan amunt. El treball de tots, no només els que fan gols o la jugada més vistosa, es veu reflectit, i això m’omple molt.

Diversos aspectes. En el personal, estic molt content i satisfet. La família s’ha adaptat molt bé a la vida i la cultura d’aquí. Ells són feliços i aquesta estabilitat a casa t’ajuda molt com a jugador. És un país ideal perquè els nens puguin créixer. També estic en una edat que s’uneix l’experiència amb el físic, que m’està acompanyant. He trobat la maduresa. Els resultats ajuden a tenir confiança, i l’afició i el club m’han tractat molt bé. Tot plegat hi ajuda.

Sí. Perquè al final cada jugador té les seves característiques, i és bo que destaquis molt en una. N’hi ha que marquen gols, altres que fan moltes passades, i la meva qualitat és robar pilotes i ajudar l’equip d’aquesta manera. Penso que és molt important que un jugador tingui una característica concreta que destaqui molt. M’agrada la feina que faig, i quan noto que és valorada d’aquesta manera, la satisfacció és màxima.

Sí. El contacte era molt proper i el projecte m’atreia molt. Tornar a casa, després d’uns anys vivint fora, també m’agradava. I sobretot per com ha crescut el club, em feia una especial il·lusió. Però no va haver-hi acord entre clubs i ara em toca estar aquí, on també estic molt il·lusionat perquè lluitem per competicions europees.

Vaig estar content perquè vaig veure molt interès del Girona. Però no es va fer. Potser si hagués estat un mercat d’estiu hauria estat diferent, però a l’hivern, amb tres setmanes de marge, era poc. Aquí em consideraven una peça important i, amb la temporada que estaven fent, no volien deixar perdre l’oportunitat de lluitar per places europees. I tampoc devien tenir la capacitat de trobar un substitut en tan poc temps. No van voler. Les negociacions van ser curtes perquè el club estava tancat en banda.

Això ho tinc claríssim. Vaig exposar al club el que sentia i, a partir d’aquí, poca cosa més podia fer. El meu cap ara és aquí.

Per mi va ser un any difícil. Al meu lloc natural, pràcticament no vaig tenir oportunitats. Sí que vaig jugar partits al carril, però crec que no era el meu lloc. Va ser un any difícil però també d’aprenentatge. L’equip feia anys que jugava junt, era un grup amb molt de nivell, i l’any següent va pujar. Vaig aprendre dels companys i em va servir per fer-me més fort. I això no exclou que en una altra etapa hi hagi la possibilitat de tornar, com s’ha vist aquest gener. El club va voler tornar a apostar per mi, en una situació diferent de la primera, i em satisfà que em reconeguin la feina ben feta.

Sí. Un dels meus objectius és jugar a primera d’una de les tres o quatre millors lligues d’Europa. L’holandesa potser seria la cinquena o la sisena.

Al gener em van deixar clar que em volien mantenir a l’equip. En un mercat d’estiu, potser hauria estat diferent, perquè és més llarg, hi ha més marge i no estàs en plena competició. No sé com anirà aquest estiu. Serà l’última oportunitat del club de fer caixa amb mi, perquè acabo contracte l’any que ve. Ja ho veurem.