Estem a casa tancats i intentem sortir el mínim possible. Només per passejar els gossos, anar a comprar... El que és imprescindible. I a casa, amb la meva dona, mirem de passar l’estona com més entretinguts millor.

Doncs més o menys les mateixes que a tot el món, i sobretot a Espanya. La gran diferència és que aquí tenim permís per sortir fins a cent metres de casa per fer un passeig, córrer una mica o el que sigui. Jo i la meva dona la veritat és que ens quedem el màxim possible.

Sobretot ho he llegit. Al final és un tema de religions, però la policia d’aquí ho intenta controlar el màxim possible. Són un grup reduït de la població que intenta no fer cas, però crec que el millor és ser una mica responsable.

Estem tranquils i segurs a casa, entrenant-nos tots els dies una mica el que es pot. Al país en general només hi ha vuit o nou mil casos i la situació està bastant controlada. A veure si ara comença a baixar i aviat es recupera la normalitat.

Sí que ho vam estar parlant, però és impossible. Hi ha pocs vols i nosaltres no sabem si aviat començarem a entrenar-nos; així que hem d’esperar una mica a saber què passa amb el futbol per saber si podem tornar a casa o no.

Sí. Es parla d’intentar començar els entrenaments amb grups reduïts d’aquí a dues setmanes, o fins i tot el grup sencer segons com estigui la situació i el que digui el govern. La intenció és acabar els deu partits que ens queden, que és la lligueta amb anada i tornada, o com a màxim la possibilitat de jugar-ne només cinc a camp neutral. Això ja es veurà, però que es torni a jugar sí que es vol.

Potser sí, però no crec que passi, perquè al final el que volem tots és jugar aquests deu partits que ens queden. Els clubs també estan a favor d’acabar la lliga i així ho han manifestat, així que suposo que pel bé de tots es decidirà acabar el que queda.

La veritat és que estic molt content aquí. Al final les primeres setmanes d’estar aquí ens feia una mica de por per les informacions que reps del país, però la veritat és que hi estem molt bé. La vida és molt europea, podríem dir, i és veritat que hi ha un conflicte però aquí a Tel-Aviv estàs una mica allunyat de tot el que passa. Futbolísticament també estic molt content per com estan anant aquests dos anys d’experiència.

La veritat és que sorprendria a molta gent, perquè hi ha uns deu equips amb un nivell força bo, que intenten fer un joc vistós. El ritme sí que és una mica diferent al de la lliga espanyola i tàcticament, sobretot en l’aspecte defensiu, no es treballa tant com allà, però hi ha equips que lluiten per entrar a Europa, i es nota.

Ara mateix tinc un any més de contracte però en el futbol mai saps què acabaràs fent. De moment aquest any que queda és per seguir aquí, i és que, com deia abans, estic molt content i jugant molt, que sempre és el que més vol un futbolista.