La percepció

L’avançament de la Covid-19 ho va aturar tot, malgrat que es va arribar a disputar un partit: l’enfrontament entre l’Eibar i la Real Sociedad a Ipurua, que es va jugar sense públic a les grades (1-2). Aquell xoc el va disputar el futbolista cubellenc Edu Expósito. “És una diferència molt gran respecte a la resta de partits. Canvia molt, se sent tot el que diem, no hi ha soroll d’aficionats, que en alguns moments del partit pot ser molt intens. És molt diferent”, admet el migcampista de l’Eibar. “Ens hi vam haver d’acostumar ràpidament, assimilar-ho des del moment de l’escalfament”, assenyala. Aquell enfrontament el va xiular l’àrbitre català David Medié. “No parlo només d’aquell partit, però quan jugues sense públic realment ets conscient que no n’hi ha. Tot i això, la teva feina és al terreny de joc i has d’estar concentrat per prendre les decisions correctes perquè a la primera divisió tot va tan ràpid que si et despistes un moment pots fallar”, afirma el col·legiat.

El xoc entre l’Eibar i la Real va rememorar un dels partits més tètrics de la història de la Lliga: el Barça-Las Palmas al Camp Nou de l’1 d’octubre del 2017. Els blaugrana es van fer enrere en la decisió de no jugar l’enfrontament atiant l’enrariment d’un dia molt tens per les càrregues de la policia en el referèndum per la independència. Bein Sports va fer la retransmissió televisiva oficial del partit i José Sanchis va ser el narrador: “És molt difícil connectar amb un partit d’aquestes característiques. Un punt clau per a una narració és aliar-te amb l’esperit del partit i normalment aquests solen ser espectacles magnes amb molts focus posats. Sense públic, i a més si hi ha altres condicionants, passa a ser un contrasentit en el qual sempre faltarà un element vital”, explica el comunicador. “És una sensació estranya, però al final t’acabes evadint de tot plegat”, diu l’entrenador Pako Ayestarán, que es va estrenar al capdavant de Las Palmas en aquell partit: “Jo hi ha molts partits en què no sé si hi ha 5, 5.000 o 50.000 persones perquè tota la meva concentració està en el joc”, hi afegeix.

Evasió i victòria

El fet de jugar sense públic sempre ha estat relacionat amb càstigs o per evitar més incidents. Això va passar el curs 2006/07 quan Juande Ramos va quedar estabornit en un Betis-Sevilla per una ampolla llançada des del públic al Benito Villamarín. “És una experiència trista i desoladora, tenint en compte que es tractava d’un dels partits més intensos que pot viure un futbolista”, rememora Miguel Ángel Lozano, exfutbolista terrassenc, titular amb els verd-i-blancs en aquell partit que es va haver de reprendre a Getafe i sense públic. “Però també és cert que un jugador, quan és a l’elit, s’acostuma a tot i hi ha tant en joc [en el seu cas el pas a la següent eliminatòria de la copa] que és fàcil concentrar-se tot i ser un partit sense gent”, assenyala.

La prohibició d’accés de públic als estadis canviarà la percepció del futbol però falta veure la manera com els agents involucrats hi participen. “Sí que és cert que des del punt de vista extern, el fet que no hi hagi afició el fa molt diferent”, admet Medié. “Potser s’ha de mantenir una narració més viva i aprofitar una font d’informació que no teníem com ara els crits, les instruccions en viu o fins i tot els tocs de pilota”, reconeix Sanchis. “Competitivament obre un nou escenari perquè hi havia equips que trobaven un punt d’intensitat en l’escalf de la gent”, afirma Ayestarán. “El nivell de concentració per al jugador continuarà sent el mateix”, indica Lozano. “Al cap i a la fi som jugadors d’elit i la mateixa motivació de jugar-t’hi molt ja és suficient per afrontar els partits al màxim rendiment”, conclou Expósito.