1a divisió

DAVID MEDIÉ JIMÉNEZ

ÀRBITRE DE PRIMERA DIVISIÓ

“La diferència la marca qui reconeix l’error i n’aprèn”

Els àrbitres aprofiten les eines que els dona el comitè per mantenir-se i es continuen entrenant des de casa tant en l’aspecte físic com en el tècnic

Medié fa balanç de la seva trajectòria i dels canvis sorgits amb el VAR

Una dècada
El seu debut a segona B va ser el 13 de setembre del 2009, amb 25 anys, en un Vila Joiosa-Maonès (0-0), en el qual hi va haver sis grogues per als locals. Des d’aleshores, el sabadellenc ha xiulat 199 partits entre primera divisió (47), segona divisió (102), segona B (39) i copa (11). En el darrer partit va substituir Del Cerro Grande, àrbitre internacional, en l’últim duel que s’ha disputat de primera divisió fins avui, l’Eibar-Real Sociedad, que es va disputar sense públic.
El ritme del futbol, la col·locació dels àrbitres i fins i tot les regles van canviant temporada rere temporada

Els àrbitres del futbol professional actuen com qualsevol altre equip: es continuen entrenant per no perdre la forma, repassen les pròpies jugades i fan pinya de manera telemàtica per superar el confinament. La tercera temporada en la màxima categoria de David Medié (Sabadell, 1984) ha suposat un salt de qualitat per a ell, però a la vegada ha quedat coixa per culpa de la crisi de la Covid-19, que omple d’incògnites el futur de les competicions i de tots els agents que hi estan implicats.

Com s’entrena un àrbitre en aquestes circumstàncies?
Estem en contacte amb els companys i ens envien unes rutines, adaptant el material que hi ha a casa, tant d’entrenament com de nutrició. Tot plegat, ho anem seguint a través d’unes aplicacions.
Els futbolistes van dels 19 als 35 anys, però els àrbitres són més veterans. S’ha d’estar més atent per no perdre la forma?
És important no parar. Jo a casa tinc una cinta, una bici estàtica i una el·líptica. Tinc un petit gimnàs i es tracta d’adaptar el que fèiem a fora al que podem fer a casa. És diferent i t’hi has d’adaptar.
I com ho porta mentalment i emocionalment?
Suposo que com tothom, veient els esdeveniments. De fet, el futbol no és prioritari, però nosaltres ens continuem entrenant per no perdre la forma física i també per mantenir-nos bé mentalment. A mi l’esport sempre m’ha anat molt bé, i el fet de poder-ne fer tot i estar confinat a casa ajuda a superar aquesta situació. He d’admetre, però, que al principi em va costar més, perquè, acostumat a viatjar i a tenir una vida prou activa fora de casa, he passat a tot el contrari. Però amb el pas dels dies i a mesura que crees una rutina, ha anat millorant.
Com és la relació amb els companys més propers, com els seus assistents?
Estem en contacte mitjançant videoconferències, a través de WhatsApp... I bé, com sempre. És qüestió d’intentar mantenir el contacte amb els companys, així com la forma física i la rutina, tant com es pugui. És el millor que podem fer en aquesta situació.
Normalment vostès treballen amb vídeo per millorar tècnicament. Això ho continuen fent?
Tenim una plataforma en què hi ha un seguit d’exàmens, jugades i regles de joc per continuar millorant, i jo, particularment, tinc un seguit de clips de jugades meves de la temporada que vaig repassant, i investigo la manera de millorar o de fer-ho d’una manera diferent.
Ara hi ha el costum de recuperar partits històrics. Vostès també ho fan fixant-se en els àrbitres?
[Riu] És que el ritme del futbol, la col·locació dels àrbitres i fins i tot les regles van canviant temporada rere temporada; per tant, és difícil. Fins i tot la mateixa entrada del VAR ho ha canviat tot. És més útil mirar clips de la temporada actual, teus i dels teus companys.
Viu més tranquil un àrbitre amb el VAR?
Jo no diria “més tranquil”, però és clar que tenim una eina més per fer més just el futbol, i l’objectiu de l’àrbitre és que sigui més just. Les xifres són allà i ha suposat un avenç no només per a nosaltres, sinó per a tothom.
Quin balanç fa d’aquestes tres temporades?
Jo sempre he estat molt autoexigent i he considerat que puc fer millor les coses, però també crec que aquesta ha estat una molt bona temporada de manera global.
Ha passat de 3,8 targetes grogues per partit en la seva primera temporada a 6,14 en la tercera. Ha canviat el seu arbitratge?
No ho crec. Aquesta estadística pot ser per moltes circumstàncies diferents, des de la casualitat d’un partit determinat que t’elevi la mitjana fins al fet de poder acreditar més anys en la lliga i rebre designacions de partits més importants.
Acumula deu temporades en l’elit de l’arbitratge entre segona B, segona A i primera divisió. Què ha après que és el més important per a un àrbitre d’elit?
De cada situació en què et trobes i de la manera com actues en cada situació, n’has de treure conclusions. Les jugades no són sempre les mateixes, però et pots anar trobant situacions similars cada vegada, i el més important és haver-ne après. La diferència no la marca –i això també passa a la vida– aquell que s’equivoca menys en un moment determinat, sinó aquell que sap reconèixer l’error i n’aprèn.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)