Com puc. No és agradable passar tot això preocupat pels meus avis, amb ma mare a Barcelona i el meu pare i el meu germà a Alemanya. I això que aquí, a Croàcia, el coronavirus no ha afectat tant com en altres llocs. Amb tot, passo quasi tot el dia confinat, a casa...

En una hora, vam tenir dos terratrèmols a Zagreb de més de 5 graus. I jo no em vaig assabentar del primer! Quan em vaig despertar, amb la tremolor del segon, tenia un munt de trucades i missatges al mòbil dels companys. “Com pots estar dormint, fa una hora que estem al carrer”, em deien.

Ens van enviar una rutina de treball que estic seguint. Però cadascú, a l’equip, treballa pel seu compte, de la manera que pot. En el meu cas, surto a córrer quasi diàriament, perquè aquí està permès, i aprofito algunes eines que tinc a casa per fer exercicis.

Aquesta temporada ha estat força complicada per a mi. Primer, vaig trigar a tenir la documentació en regla per poder jugar a Croàcia. Quan la vaig tenir i començava a jugar regularment, em vaig lesionar el turmell: un petit trencament en el tendó exterior. Després de dues setmanes de recuperació, vaig decidir entrenar sense protecció, amb tanta mala sort que em vaig torçar el turmell una altra vegada i em vaig lesionar de més gravetat. Tres mesos de recuperació...

I quan estava recuperat del tot, la primera jornada en què estava al cent per cent, va esclatar la crisi del coronavirus.

El Dani va començar entrant a les segones parts i, en un partit de copa, va tenir una actuació sensacional, amb gol inclòs. Després, contra el Bayern de Munic va ser titular, però jugant com a punta de referència. A partir d’aquí, ha jugat menys del que ell, i tothom, podia esperar.

Sí, estem en contacte cada dia. Encara més en aquesta situació en què no podem sortir de casa. Fer exercici per no perdre la forma, llegir una mica, aprendre croat i parlar amb la família és el que em manté ocupat.

No ho sabem, exactament. La cosa va a poc a poc, encara que la pandèmia no ha obligat a un confinament estricte. Jo crec que començarem a entrenar-nos d’aquí a dues setmanes i, si juguem, serà a porta tancada.

És cert que ja em coneixien, de l’anterior experiència que vaig viure a Croàcia, però va influir molt la figura del meu germà, és clar. Van parlar amb ell i amb el meu pare abans d’incorporar-me. Aquí vull aprendre i viure una experiència enriquidora, com a tot arreu.