Vaig decidir no anar a Girona a veure la família, per cautela i perquè no passés res em vaig quedar aquí. Hi ha dies millors i n’hi ha de pitjors... És una mica complicat a vegades però bé, es va suportant.

Els jugadors vam creure oportú manifestar que no era el moment de fer tests quan hi ha persones que ho necessiten més. No pas perquè no vulguem jugar, ni perquè anem últims. Creiem que ara mateix això seria una ximpleria perquè hi ha persones que ho necessiten molt més, gent que està morint sense que els hagin pogut fer el test. No és la millor opció. Per això, com a grup, com a persones humanes, vam decidir expressar que no hem de ser la prioritat nosaltres, sinó els que estan a primera línia.

Sí. I crec que tothom hi ha d’estar d’acord sigui quina sigui la posició a la classificació. És un tema humà, no de futbol. Penso que la vida ara mateix és més important que un simple test.

En aquest món hi ha moltes opinions però si llegeixen bé el comunicat veuran que el primer que volem nosaltres és jugar. Això és el primer. I també que acceptem qualsevol decisió, no hi ha cap problema. Nosaltres simplement diem que és una bestiesa fer un test als jugadors, que ara mateix no són imprescindibles. Els imprescindibles són els que estan a primera línia de batalla. Només volem destacar això i crec que el 90% ho ha entès. Però tothom té la seva opinió, és normal.

No volem involucrar el club perquè els clubs són institucions molt grans. El que volem és com a jugadors, com a persones, a nivell intern, a nivell personal, donar la nostra opinió. Nosaltres no podem focalitzar en el club, però segur que ens donaria suport.

És clar, evidentment. Sabem les pèrdues econòmiques que comporta tot això, sabem el que suposa per a la gent poder mirar futbol, una cosa diferent, en som conscients, però no podem assumir el risc. Jo personalment tinc persones que han marxat a l’altre costat, ho estic vivint. Per això quan llegeixo un jugador destacat que diu “podem assumir el risc”, em pregunto: com, que podem assumir el risc? Què vols, jugar i assumir un risc? Jo crec que no és el més encertat. Ara, si Sanitat diu que sí, doncs no hi ha cap problema, si el que volem nosaltres és jugar. Tots els jugadors ho volen, jo vull jugar, vull estar tot el dia fora de casa, però s’ha d’assegurar bé perquè és una situació complicada.

Ara mateix no està del tot controlat. Seria una vergonya jugar ara, no seria possible. És un risc molt elevat. Mira, parlar de futbol ara mateix, a mi, em sembla una vergonya. És la meva opinió amb tot el que està passant.

Continuar amb els entrenaments a casa. Ens entrenem matí i tarda, ens connectem tots junts, ens entrenem i passem els dies com podem. La situació no ens permet fer res més. Tinc material del club, a qui agraeixo que me’l portés, amb el qual puc entrenar-me. Estem a l’expectativa i mentre esperem fem tot allò que es pot fer.