1a divisió

L’adeu d’un il·lustre

Dol. Anfield, el futbol espanyol i el món periodístic ploren la mort de Michael Robinson als 61 anys, víctima d’un càncer diagnosticat el 2018

“Recordo haver trucat al meu pare i dir-li: «Papa, sospites confirmades. Som molt pitjors del que em pensava. Resem abans de sortir! Mira si en som, de dolents!» No va ser un bon debut, no. Després, amb el temps, em vaig adonar que la religió era omnipresent al nostre club. Aquell equip realment necessitava moltes pregàries per salvar-se. Però a mi em semblava curiós resar abans de sortir al camp, perquè no ho havia fet en cap dels altres equips en què havia jugat fins llavors. L’equip no era gran cosa i vaig arribar a pensar que s’havien confós i que creien que havien fitxat Spiderman.” Són paraules de Michael Robinson (1958-2020) en la seva última entrevista a L’Esportiu, ara fa tres anys, recordant els seus inicis a l’Osasuna i el seu debut a primera divisió amb una derrota per 4-1. Era l’any 1987 i Robinson era aleshores l’únic futbolista de la lliga que tenia una copa d’Europa al palmarès –després el seguirien Sammy Lee, excompany seu al Liverpool, o Paolo Futre. L’havia guanyada tres anys abans contra el Roma en la tanda de penals, a l’estadi Olímpic de Roma, amb aquell Liverpool mític, amb Kenny Dalglish i Ian Rush. Aquell Osasuna necessitava ajuda divina i Robinson es va convertir en el seu profeta. Va marcar 7 gols i l’equip s’acabaria salvant després de jugar la promoció contra el Cadis i el Racing de Santander.

Michael Robinson va aterrar a Pamplona el dia de Reis de l’any 1987 a canvi de 24 milions de les antigues pessetes. Marxava del confort de la seva Anglaterra natal per explorar altres fronteres. Com ell mateix havia confessat en alguna ocasió, havia buscat Osasuna al mapa, però no havia sabut trobar la ciutat. Així era Michael Robinson. Geni i figura. Un anglès singular, que s’acabaria guanyant l’afecte de tot el Sadar i també l’estima de tot el futbol estatal. Pamplona quedaria per sempre vinculada a la seva figura. La temporada 1987/88 l’Osasuna va quedar cinquè al davant del Barça. Va ser una bogeria per a tota la ciutat i un bon colofó abans de retirar-se del futbol professional castigat per les lesions de genoll.

Robinson acabaria jugant 59 parits (12 gols) durant tres temporades a l’Osasuna. Va ser internacional per Irlanda i va tenir una prolífica carrera a Anglaterra. Nascut a Leicester l’any 1958, Michael Robinson forma part de la història daurada del Liverpool. Copa d’Europa i lliga en aquella mítica temporada 1983/84. Format a les categories inferiors del Coventry City, el seu debut professional va ser l’any 1975 amb el Preston North End. El Manchester City, el Brighton i el Queens Park Rangers formen part també de la seva trajectòria.

El Robinson comunicador

Va tocar la glòria amb el Liverpool i precisament Anfield va ser l’últim escenari que va trepitjar com a professional de la comunicació. L’Atlético-Liverpool del dia 11 de març va ser el seu últim partit com a comentarista. El destí. Michael Robinson, mort ahir als 61 anys, després de no superar un càncer de pell diagnosticat a finals del 2018, deixa un llegat futbolístic gran, però sobretot ha deixat escola periodística. Segell propi. Per molts, l’home que va canviar la manera d’explicar el futbol. Programes com ara El día después o Informe Robinson són la bandera de la seva obra. Michael Robinson va canviar la pilota pel micròfon només retirar-se del futbol. Va ser delegat d’Eurosport a Europa i en els seus orígens va narrar partits de la lliga anglesa i el Mundial del 1990 per TVE. Després faria el seu gran salt a Canal+. El seu accent característic i el seu to peculiar en antena el van convertir en una icona del món periodístic. Deixa empremta també a la cadena SER amb el programa Acento Robinson. Fins i tot el FC Barcelona li va concedir el XII Premi Internacional de Periodisme Esportiu Manuel Vázquez Montalbán el 2018 en reconeixement a la seva trajectòria. “A vegades vas pel carrer i mires les llums dels pisos i penses que és un privilegi poder envair les sales d’estar de la gent. Em sento un explicador de contes”, explicava en la seva última conversa amb L’Esportiu. Així concebia ell el periodisme. Se’n va un amant del futbol i una icona de la comunicació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)