La veritat és que no. Ens ha agafat a tots per sorpresa. Normalment, una informació com aquesta es filtra uns dies abans, però en aquest cas no ha estat així. Quan ningú s’ho esperava i quan teníem coll avall que, a partir de l’11 de maig, tornaríem als entrenaments, ens vam trobar amb la notícia. D’altra banda, és comprensible que se suspengui la lliga en una situació com aquesta.

Ara que ja se sap com queda tot, qui baixa, qui queda campió, qui es classifica per a Europa, esperem que el club ens comuniqui quan hem de tornar a la feina. És possible, fins i tot, que ens facin entrenar uns quants dies abans de l’estiu en petits grups.

Estàvem en una posició complicada en la lliga perquè no havíem fet les coses bé, però, deixant de banda que hem salvat la categoria, teníem ganes de fer un bon final de temporada per capgirar la situació i acabar amb bon regust.

És injust que sigui així. Les coses s’han de guanyar, o perdre, damunt del terreny de joc.

Era una temporada difícil, perquè no tenia minuts de joc. Potser no he tingut totes les oportunitats que m’hauria agradat. Quan me les han donat, ho he fet tan bé com he pogut. És d’aquelles temporades que serveixen per aprendre. He crescut molt en l’aspecte mental i també s’ha reforçat el meu esperit d’equip. No he participat gaire, però he mirat d’ajudar els companys des de fora. A part d’això, soc feliç a Saint-Étienne.

Són entrenadors diferents. Printant confiava molt en Mathieu Debuchy, que és un futbolista molt respectat aquí, i no vaig jugar gens en les cinc primeres jornades. En la jornada 6, a Marsella, va apostar per una defensa de tres centrals i jo vaig ser el carriler dret. Em va sortir un bon partit, però vaig tenir la mala sort de lesionar-me el turmell. Si no hagués estat així, hauria pogut tenir continuïtat…

Sí, jo acabava de sortir de la lesió i les ganes de jugar em van fer precipitar. Encara no tenia el ritme de competició adequat i vaig jugar dos partits de gran exigència. Em vaig equivocar.

Sí, estic content aquí. Personalment i amb els companys. El grup és meravellós. Ja veurem què passa, estic a disposició del club. Però la meva idea és seguir lluitant per un lloc de titular en el Saint-Étienne.

No m’ha afectat gens la quarantena. Saint-Étienne és una ciutat petita i no hi ha hagut gaires casos de coronavirus. Aquí la crisi es viu, en general, amb menys intensitat que en una gran ciutat, perquè no hi ha tant de risc de contagi. Certament, amb la meva parella hem viscut aquestes setmanes força bé, mantenint una rutina de vida sana, menjant bé i cuidant la nostra forma física.

A França està permès fer exercici en un espai d’un quilòmetre al voltant de casa, sempre que es respecti la distància de seguretat amb l’altra gent. Jo procuro sortir cada dia i fer diferents tipus d’entrenament.

N’estic al corrent. Parlo sovint amb la família, que la tinc a Badalona.