No tenen constància de la fiscalització ministerial
Mesura. Una informació assegura que el Ministeri de Treball i el d’Hisenda fiscalitzaran les despeses de tots els clubs que es van acollir a un ERTO
El FC Barcelona va ser un dels primers clubs que, davant la magnitud de la frenada en els ingressos per culpa de l’aturada de la seva activitat provocada per la crisi del coronavirus, van decidir aplicar expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) en una part de la plantilla laboral. Concretament, en va presentar dos de separats. Un a tots els esportistes professionals de l’entitat, menys la primera plantilla de futbol, i un altre que va afectar 309 empleats, que, això sí, estan cobrant la totalitat dels seus salaris gràcies a l’aportació dels jugadors del primer equip de futbol.
Després del FC Barcelona va haver-hi altres equips que també van utilitzar aquesta mesura per poder mitigar la sacsejada econòmica que està suposant l’estat d’alarma per a tots els clubs. L’Espanyol també ho va fer i en el seu cas es va acordar una mesura que significa una reducció de jornada del 70%, i que ha afectat els jugadors, primers entrenadors, segons entrenadors i preparadors físics del primer equip masculí i femení, l’Espanyol B i els juvenils A i B. Les altres entitats són l’Atlético de Madrid, el Sevilla, l’Alavés, el València, el Granada i l’Osasuna.
En l’edició d’ahir, el diari AS informava que tots aquests clubs que s’havien adherit a aquests mecanismes d’ajudes públiques serien fiscalitzats en les seves despeses pels ministeris de Treball i d’Hisenda, que estarien a l’aguait, sobretot, en els possibles fitxatges que poguessin fer aquest estiu. Consultats per aquest diari, els dos clubs catalans de primera divisió implicats, el Barça i l’Espanyol, estan molt tranquils respecte a aquesta informació. El club blaugrana assegura que ningú de cap dels dos ministeris s’ha posat en contacte amb ells per informar-los sobre aquesta possibilitat i, a més, recorden que ells no van fer cap ERTO en el primer equip de futbol, sinó que el que va haver-hi va ser una rebaixa acordada del sou. Això sí, tenen moltes sospites que el president de la Lliga, Javier Tebas, els mirarà amb lupa. Des de l’àrea econòmica de l’Espanyol asseguren que aquesta informació no és correcta i que no cal donar-hi importància.
Aquests serien els vuit clubs de primera divisió suposadament implicats, però on hi ha hagut més nombre d’ERTO ha estat en categories inferiors. En la segona divisió se’n van presentar un total de deu, mentre que els afectats en la segona B encara són molts més. En la femenina han estat cinc els equips que van utilitzar aquesta mesura. La majoria de clubs que no van adherir-se a expedients de regulació temporals van arribar a acords de rebaixes salarials, o bé durant la durada de l’estat d’alarma o bé de la fitxa anual.
Un mercat molt diferent