JOAN ESTEVA
ENTRENADOR I DIRECTOR ESPORTIU DEL RESOURCES CAPITAL DE HONG KONG
“Aquí ho tenen tot controlat”
“Estan acostumats al que és una pandèmia, el 2003 van viure una situació similar amb la síndrome respiratòria aguda severa”
“No sabem si pujarem a la Premier, la nostra lliga està finalitzada”
Joan Esteva (Barcelona, 18 de novembre del 1972) ha viscut la crisi del coronavirus des de molt a prop d’on es va iniciar la pandèmia. El tècnic català dirigia l’equip líder de la segona divisió quan es va aturar el món i la competició.
Que poc s’imaginava, quan va fitxar pel Resources Capital de Hong Kong, que hauria de passar per tot això.
L’experiència està sent molt maca, però he passat un any força mogut. Abans de l’esclat de la Covid-19, a Hong Kong hi va haver un seguit de protestes populars contra el govern. Els caps de setmana estaven plens de manifestacions i enfrontaments de la gent amb la policia que van provocar, en algun cas, la suspensió de la lliga.
Què el va fer marxar de Catalunya cap a Hong Kong?
En les últimes temporades havia entrenat a tercera, fent una feina notable que no havia tingut gaire recompensa. Per això quan, de manera inesperada, va sorgir l’opció de venir a Hong Kong, vaig dir que sí. Sempre havia pensat a viure una aventura lluny de casa.
No només ha marxat a milers de quilòmetres sinó que ha canviat la banqueta per la direcció esportiva...
Faig també d’entrenador. Dirigeixo l’equip des dels despatxos i des del camp. Aquest és un club amb una estructura professional, hi ha una empresa potent al darrere. Tot i que juguem a segona, hi ha l’ambició de créixer. Abans de l’aturada anàvem pel bon camí, però tot se n’ha anat enlaire.
La competició està aturada...
I finalitzada, en les categories per sota de la Premier League, que és la primera divisió. Hi ha incertesa, com a tot arreu. Es parla de continuar la competició a la Premier a partir del setembre i es debat si hi haurà ascensos. Nosaltres som els líders de segona i, per tant, ens perjudicaria que no n’hi hagués. Fins al juny no sabrem què passarà. Per altra banda, hi ha equips a la Premier amb problemes econòmics que podrien deixar la seva plaça i obrir-nos una porta.
Com es viu tot això a només 900 quilòmetres de Wuhan, on es va iniciar la pandèmia?
Quan tot va començar, a finals de gener, no els va agafar desprevinguts. L’any 2003 van viure una situació similar amb la síndrome respiratòria aguda severa (SRAS). Si abans ja no era estrany veure la gent amb màscares pel carrer, a partir del febrer encara ho va ser menys: tothom en portava. Ho tenen tot molt ben controlat. Quan apareix un cas, el monitoren amb detall. Hi va haver un rebrot, provocat per la gent que havia viatjat a Europa i als Estats Units, que va provocar una certa preocupació. Però ho van saber combatre. Ara mateix, hi ha molt pocs casos als hospitals de Covid-19.
Hi ha hagut confinament?
Tal com l’esteu vivint aquí, no n’hi ha hagut. Hi ha recomanacions del govern, però no obliguen a res. La vida és normal, excepte en alguns detalls, com ara la reducció dels aforaments i el tancament dels cinemes i les instal·lacions esportives. Jo, per exemple, vaig haver de quedar-me a casa perquè vaig estar en contacte amb dos jugadors d’un altre equip en el qual hi havia hagut un positiu. No vaig sortir durant sis dies, fins que aquests jugadors van passar el test.
Com és que no han previst reprendre la competició sense públic?
Crec que perquè en el moment del rebrot es van espantar. Van veure que la cosa anava per llarg i, fins i tot, alguns equips van decidir rescindir els contractes dels seus professionals.
Llavors, se li ha acabat la feina per a aquest any.
Estic en una situació d’espera. Com el Felipe Sá i el Carles Tena, dos futbolistes que vaig portar de Catalunya. Ens agradaria tornar, però no sabem com ni quan ho podrem fer.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.