A falta d’espectadors, del foc d’un estadi encès com el Sánchez Pizjuán, la passió del derbi recau sobre les espatlles dels futbolistes. I d’entre els 22 integrants que disputaran aquest vespre un derbi solitari en la nit sevillana, ningú encarna el cor d’uns i altres com Jesús Navas i Joaquín Sánchez, dos futbolistes que comparteixen una trajectòria similar, avalats per una segona joventut ben entrada la trentena, però als quals els separa la frontera d’una ciutat sense matisos, on Sevilla i Betis són font de disputa i on ells, andalusos fins a la medul·la, aguanten la bandera del seu club.

A Navas, que jugarà el seu divuitè derbi en la lliga (7 victòries, 4 empats i 6 derrotes), ni tan sols el fet de jugar quatre temporades al Manchester City li ha impedit ja ser el jugador que més vegades ha defensat la samarreta del Sevilla. A Joaquín (7 victòries, 9 empats i 13 derrotes en el derbi), ni tan sols el fet de passar mitja vida lluny de Sevilla (9 temporades entre València, Màlaga i la Fiorentina) li ha impedit ser un futbolista que ja té un lloc privilegiat dins de la història del Betis. Aquesta mateixa temporada, de fet, l’atacant del Puerto de Santa María ha superat l’històric Rafael Gordillo com a segon jugador que més ha defensat la samarreta de la institució del Benito Villamarín i és a 11 partits de José Ramón Esnaola d’ocupar el cim del rànquing en el club del seu cor.

De caràcter dispar, extravertit Joaquín, sempre amb un acudit a la punta de la llengua, i extremadament tímid Navas, amb problemes d’ansietat a l’inici de la seva carrera quan estava lluny de casa, tots dos comparteixen una capacitat provada per tornar a casa per exhaurir les seves carreres i fer-ho amb una vitalitat que els ha permès tenir molta vigència. En el cas de Jesús Navas, a més, de fer-ho reciclat en una posició diferent, d’extrem punyent a un lateral amb una capacitat notable per fer tota la banda. “Aquí la clau és la seva mentalitat, l’ambició que té, que és la d’un juvenil. És un noi que transmet il·lusió”, ha definit aquesta temporada el seu entrenador, Julen Lopetegui, que té en Navas el futbolista que més ha utilitzat aquesta lliga (2.429 minuts).

Joaquín, que va agrair a Quique Setién haver “allargat la seva carrera” amb un estil de joc que va ponderar molt més la capacitat sobre la pilota que el desgast físic, és encara un futbolista notable en els plans del tècnic, ara de Rubi. És el vuitè futbolista que més minuts ha disputat a la plantilla del Betis (1.716) i, amb 38 anys, aquesta temporada ha estat capaç de convertir-se en el futbolista de més edat a marcar un hat-trick en el campionat (contra l’Athletic Club). Capaç de reinterpretar també el seu rol, molt madur en la comprensió del joc, l’atacant verd-i-blanc té contracte vigent amb el Betis fins a finals del 2021 i al llarg d’aquesta temporada ha confirmat que no li ha passat pel cap retirar-se. “A Joaquín hem de deixar de mirar-li el DNI perquè no sembla que tingui l’edat que té. A la plantilla tenim joves de 19 anys i un de 38”, ha proclamat aquesta temporada el tècnic del Betis, Rubi, en la mateixa sintonia que Lopetegui per desxifrar la passió i la vigència de dos futbolistes que són història viva del Sevilla i del Betis. Navas i Joaquín, el cor de dues aficions absents aquest vespre però presents en els seus capitans sobre la gespa del Sánchez Pizjuán.