Un derbi en silenci, però una nit de Sevilla que va fer bategar novament el futbol estatal i una lliga que, des d’ahir al Sánchez Pizjuán, ha encetat una voràgine de partits a porta tancada que ja no s’aturarà fins trobar un campió. En el tret de sortida, el Sevilla va imposar la seva llei i, al Sánchez Pizjuán, va ser superior a un Betis lligat de mans i que a sobre va ser víctima d’un Mateu Lahoz que li va xiular un penal en contra força debatible.

En el Sevilla, que se n’havia anat al confinament amb Fernando lesionat, el brasiler va recuperar el seu lloc a la zona ampla. Al Betis, amb l’eufòria sepultada després de vèncer el Real Madrid abans que la Covid envaís la vida de tot el planeta i el cos de Joel Robles, el seu porter titular va poder posar-se sota els pals. I en un entorn en què els uns i els altres aspiraven a pressionar i viure a camp contrari, va encetar la nit millor el Sevilla, amb més trams de domini, projectant millor els seus laterals i generant millors ocasions, amb Lucas Ocampos fent tremolar la porteria de Joel amb un xut al travesser, amb Jules Koundé malgastant una rematada clara a la sortida d’un córner i un darrer intent sense èxit de Luuk de Jong.

Molt més embussat en la sortida de pilota tot i els intents d’Aleñá d’acostar-se a la línia defensiva a oferir-se, el Betis amb prou feines es va poder estirar i es va haver de conformar amb arribar a l’interval amb els zeros al marcador.

Només reprendre’s el joc, a més, Joan Jordán va tornar a perdonar la vida a l’equip de Rubi en ser incapaç de connectar a porteria una centrada lúcida de Jesús Navas. I per si faltava encara una empenta més per accentuar la inèrcia del partit, tot seguit Mateu Lahoz va considerar penal en una acció qüestionable de Bartra sobre De Jong que Ocampos, un dels millors sobre la gespa, va materialitzar enganyant amb solvència Joel. A més, quan Rubi tot seguit havia intentat agitar el seu equip fent entrar Diego Lainez, el Sevilla va replicar a la sortida d’un córner, amb Fernando Reges aprofitant una assistència de l’omnipresent Ocampos.

Immers el partit en una bateria de canvis que el va interrompre de forma notable (tots dos equips van exhaurir les cinc substitucions), el Betis va intentar-ho més amb el cor que amb un discurs futbolístic fluid, carregant l’àrea d’efectius i obligant el Sevilla a replegar-se i viure més a prop del seu porter. Incapaços els verd-i-blancs, però, ja no van fer trontollar el resultat favorable a un Sevilla que consolida la seva tercera plaça en el retorn del futbol als camps de la lliga.