Les referències eren pràcticament nul·les, bàsicament, perquè els dies d’Andrea Pirlo (Flero, Itàlia, 1979) en una banqueta es van precipitar de la nit al dia. Anunciat com a tècnic de l’equip sub-23 de la Juve, la destitució de Maurizio Sarri el va empènyer a la banqueta del primer equip en un impuls sense pràcticament precedents, sense cap experiència i amb la tesi final del seu carnet d’entrenador encara per executar. Fins diumenge, dia en què va estrenar-se com a tècnic bianconero, tot eren intuïcions al voltant d’una figura, això sí, sobre la qual es podia projectar una mirada futbolística especial per la seva capacitat per dirigir el joc des d’un terreny de joc. El Pirlo entrenador, però, encara s’havia de desprecintar. “Té idees de futbol d’avantguarda, he quedat impactat per com imagina el joc”, havia avançat un il·lustre com Fabio Capello, després d’haver intercanviat opinions amb el nou entrenador de la vecchia signora al plató de Sky Sports. I una vegada es va posar la pilota a rodar, Torí va poder confirmar que el que semblava un pas precipitat per entregar l’equip a algú amb nom però sense experiència, pot haver desfermat una revolució que no va arribar a plasmar-se la temporada precedent amb un Serri que mai va arribar a connectar amb un vestidor que no va poder implementar el futbol fresc i desimbolt que el veterà entrenador havia lluït al Nàpols. El primer tast amb Pirlo, en canvi, promet reformes.

Jugarà amb tres centrals o defensa de quatre? Ronaldo jugarà de davanter o a la banda? Com utilitzarà Kulusevski? I l’allau de preguntes que s’havien vessat sobre la nova Juve, Pirlo les va respondre a mitges, amb un equip flexible capaç de redibuixar-se per moments i en què sobretot el tècnic llombard va saber encaixar de la millor manera els perfils dels seus futbolistes per tombar la Sampdoria. En defensa, la Juve va formar un 4-4-2 en què Aaron Ramsey guardava l’esquena d’un Cristiano Ronaldo alliberat de tasques defensives. En atac, la Juve mutava a un sistema en què Danilo es va sumar a Chiellini i Bonucci com a tercer central, en què Cuadrado i el jove Gianluca Frabotta es convertien en carrilers per donar amplitud, en què Rabiot ajudava en la sortida de pilota, una de les seves millors virtuts, i en què Cristiano Ronaldo, el jove Kulusevski i un Ramsey que va fer una gran actuació, gaudien d’una llibertat força saludable. Rigidesa defensiva sumada a una creativitat ofensiva que van fer de la Juve un equip amb la solidesa habitual i una aroma de futbol modern que encara s’ha de consolidar, però que en el seu primer tast dona un impuls a l’aposta per Pirlo. “Encara és aviat, però si alguna cosa es pot dir és que s’intueix un feeling especial entre els futbolistes i el seu entrenador”, va reconèixer Claudio Ranieri, tècnic d’una Sampdoria que va tastar la primera recepta de Pirlo com a entrenador.