“Per què no hauríem d’exigir responsabilitats a qui ha destrossat el Barça?”

Tenim un pro­jecte de club molt pen­sat durant molts anys, les idees de cap a on ha d’anar el Barça les tenim clares. A més, milers de socis ens van votar en les dues elec­ci­ons ante­ri­ors i molts milers més ens han ani­mat a fer el pas. Tenim un suport per­ma­nent i con­sis­tent. Tam­poc veiem cap pro­grama amb el qual ens puguem iden­ti­fi­car.

El nos­tre Barça és un Barça de la gent, un Barça popu­lar. Això és el que ens fa únics al món. Ser un club pro­pi­e­tat dels socis i diri­git pels socis és el que ens fa dife­rents. Aquesta con­dició única hau­ria de que­dar reflec­tida en la manera de gover­nar el club i, per les pro­pos­tes que he començat a veure de la resta de pre­can­di­dats, ja veig que nosal­tres pen­sem dife­rent.

Sí. I hem hagut d’adap­tar i fer evo­lu­ci­o­nar el nos­tre pro­grama. L’any 2015 vam pre­sen­tar 100 pro­pos­tes que con­ti­nuen sent vàlides. Però la situ­ació ha can­viat molt des del punt de vista econòmic. I això afecta molt l’Espai Barça. Ja ho expli­ca­rem en cam­pa­nya, però la nos­tra idea és total­ment dife­rent de la de la resta de can­di­da­tu­res. L’any 2015, en l’únic debat que va accep­tar Bar­to­meu, els altres tres socis que aspi­ra­ven a pre­si­dir el club es veien hereus o obli­gats pel referèndum del 2014. Per a mi va ser una pan­to­mima i aquell referèndum no val per a res. No em sento esclau d’aque­lla votació.

És difícil de pre­veure. Acon­se­guir les sig­na­tu­res serà molt difícil per a tots. Ho dic per experiència, perquè les vaig acon­se­guir els anys 2010 i 2015, en què vaig que­dar segon i ter­cer. Les dates són hor­ro­ro­ses, la pandèmia... Jo tinc la con­fiança d’acon­se­guir-les i crec que pas­sa­rem el tall entre qua­tre o cinc.

No. Ho veig tot molt obert. L’any 2010 hi havia un gua­nya­dor, San­dro Rosell. L’any 2015, tots teníem clar que el tri­plet faria gua­nyar Bar­to­meu. Sense el tri­plet, no hau­ria gua­nyat. Ara, no veig cap favo­rit clar. És cert que Laporta té uns quants milers de votants que li són fidels. Pot­ser arren­carà davant, però també tinc clar que el doble d’aquests milers de votants que té no el vota­ran. Les cam­pa­nyes també donen sor­pre­ses. Que ho diguin al mateix Laporta l’any 2003.

Hi ha gent que em demana que faci un pacte amb Laporta. Venim del mateix món. Vam fer junts les elec­ci­ons del 97, el vot de cen­sura del 98, les elec­ci­ons del 2000 i les del 2003. Sem­pre amb ell fins que em vaig sepa­rar de manera abrupta l’any 2009 quan ell era pre­si­dent. Entre tots els can­di­dats hi ha con­ver­ses, però crec que serà molt difícil veure cap pacte.

Crec que sí, com va fer bé pre­sen­tant-se el 2015. Està orgullós del seu man­dat i aquests deu anys de pre­sidència de Rosell i Bar­to­meu l’han fet bo. Va tenir coses bones i dolen­tes, però per com­pa­ració aquell man­dat va ser molt bo.

No, sé que ha par­lat amb altres can­di­dats, amb algun més vega­des de les que diu, però jo no tinc cap interès a par­lar amb ell.

Vaig estar en el vot de cen­sura del 1998 i vaig pro­moure el del 2017, així que no soc dubtós de no ser crític amb el poder. Ho vaig fer sol i em van reta­llar dies per reco­llir suports, i després la jut­gessa em va donar la raó. Aquest vot, però, no tenia cap sen­tit. Ha estat fer molt soroll per no res, per dues raons. Pri­mer, perquè Bar­to­meu es blinda de la pos­si­bi­li­tat que una assem­blea pugui ende­gar una acció civil de res­pon­sa­bi­li­tat, i estic par­lant de la per­sona que ha por­tat el Barça a la pit­jor situ­ació econòmica de la seva història. A més, per culpa d’aquesta lamen­ta­ble llei dels avals que fa que una junta en el seu últim any de man­dat pren­gui deci­si­ons que per­ju­di­quen el club per sal­var el seu patri­moni, la nova direc­tiva ja estarà con­di­ci­o­nada pels 150 mili­ons de pèrdues que tindrà des que pren­gui pos­sessió fins al 30 de juny. Això serà una llosa per culpa d’aquest vot de cen­sura. Les elec­ci­ons ja esta­ven con­vo­ca­des. La junta de Bar­to­meu hau­ria tan­cat tot aquest exer­cici i la següent ja podria haver dema­nat res­pon­sa­bi­li­tats i refor­mu­lar els números en la següent assem­blea. Hau­rien que­dat sis anys nets per rever­tir la situ­ació. Ara, ja no serà pos­si­ble.

Aquesta és la gran­desa del Barça, tot i que també és veri­tat que si pen­ses que som més de cent mil socis, nou tam­poc són tants. Som el millor club del món. Per fer-ho has de ser molt culer i has d’estar pre­o­cu­pat per la situ­ació del club. És la prova que som un club dife­rent. Això no passa en cap altre club del món, tam­poc a 600 quilòmetres d’aquí, tot i ser també dels socis. Jo ho veig posi­tiu. Com una mos­tra de la gran­desa del club, de com de viu està, de la seva democràcia.

Bar­to­meu i Rosell. Perquè Bar­to­meu també és Rosell. Bar­to­meu és el res­pon­sa­ble de situar el Barça en la crisi econòmica més greu de la seva història. La situ­ació econòmica és de màxim risc i això és culpa seva. De la mateixa per­sona que va fer un pacte amb la fis­ca­lia per no pagar ni ell ni Rosell, que va pre­fe­rir con­dem­nar el club per un doble delicte fis­cal. És el pit­jor pre­si­dent que hem tin­gut mai. Ha fet una des­trossa espec­ta­cu­lar.

És clar. He sen­tit dir a Víctor Font i Joan Laporta que s’ha de mirar enda­vant i no enrere. Evi­dent­ment que hem de mirar enda­vant, però també enrere. Hau­rem d’exi­gir res­pon­sa­bi­li­tats a qui ha des­tros­sat el Barça. Màxima trans­parència.

Com a culer, quan vaig veure que deia a tot el món que volia mar­xar del Barça, em va impac­tar molt. Crec que hem de ser sin­cers amb els socis. Han de saber que cos­tarà molt que canviï d’opinió. Quan vaig sen­tir a Ney­mar dir que creia que l’any que ve juga­rien junts, vaig enten­dre mol­tes coses. El PSG és pro­pi­e­tat de Qatar, on es jugarà el mun­dial d’aquí a dos anys. Han inver­tit més de 200.000 mili­ons de dòlars i Messi entra en els seus plans. Si el volen, no podrem com­pe­tir. Els can­di­dats que diuen que li faran un con­tracte vita­lici pot­ser hau­rien de començar a con­si­de­rar la pos­si­bi­li­tat que no hi sigui. És clar que m’agra­da­ria que es quedés, però hem de ser rea­lis­tes. I par­lar també de la situ­ació econòmica, que ens obliga a reduir a la mei­tat la massa sala­rial.

No ho entenc. És impos­si­ble. És que la situ­ació econòmica és molt greu. Estem en cam­pa­nya. Com paga­rem la fitxa de Ney­mar? Ens hem de pre­o­cu­par que Messi no marxi a París, i no de por­tar Ney­mar.

Mala­ment. Hi ha un punt d’inflexió que és, pre­ci­sa­ment, quan dei­xem que ens pren­guin Ney­mar. I remarco dei­xem. Van anar molt bé aquells 222 mili­ons perquè hauríem tin­gut pèrdues de 150 mili­ons. I després fem dues inver­si­ons de més de 300 mili­ons en Dembélé i Cou­tinho que no han sor­tit bé. Des que va mar­xar Ney­mar, hem anat pel camí del pedre­gar. És el moment del plan­ter. Hau­rem de tor­nar a allò que vam aban­do­nar per obli­gació. Neces­si­ta­rem un parell de tem­po­ra­des de recons­trucció.

Sí. L’any 2015, quan sem­blava que Luis Enri­que no con­ti­nu­a­ria, em vaig veure un parell de vega­des amb ell. A Lon­dres i a Rot­ter­dam. És valent i hi crec. Aposta pel plan­ter. Crec que tindrà una etapa llarga en el club. És l’home idoni per fer una aposta per la Masia i per por­tar l’equip en aquesta situ­ació.

La tem­po­rada 2018/19 teníem un fons de mani­o­bra nega­tiu de 270 mili­ons d’euros. La diferència entre el que devem i el que ens deuen en un any. La 2019/20 aquest fons aug­menta fins als 500 mili­ons d’euros nega­tius. Per això no tenim diners per pagar nòmines al gener. En una mer­can­til nor­mal, només et queda pre­sen­tar un con­curs de cre­di­tors, que és una eina que tens per nego­ciar amb els teus cre­di­tors. Una jut­gessa ja ha ins­tat el Barça que el pre­senti de manera voluntària. Aquesta és la situ­ació del club. Hi ha un decret que ha pror­ro­gat la pre­sen­tació d’aquests con­cur­sos fins al 14 de març. I el nou pre­si­dent s’ho haurà de plan­te­jar. Hem de par­lar d’aquests esce­na­ris. Perquè si el pre­sen­tes de manera voluntària, pots seguir ges­ti­o­nant el club.

Evi­tar que el club es con­ver­teixi en soci­e­tat anònima perquè seria fer des­a­parèixer el Barça. Seria una altra cosa. S’hau­ran de pren­dre deci­si­ons dolo­ro­ses que afec­ta­ran de manera directa el pri­mer equip de fut­bol. La massa sala­rial s’ha de reduir a la mei­tat i apos­tar per la Masia. Es neces­si­ten deci­si­ons urgents i valen­tes. En un parell d’anys ens en sor­ti­rem.

És una de les coses que ens dife­ren­cien de la resta de can­di­dats. Ja he dit abans que no ens sen­tim esclaus d’un referèndum que va ser una pan­to­mima. Allà un pre­si­dent bus­cava ser legi­ti­mat i vam votar un pro­jecte que era fum. Allò s’ha d’apar­car i pen­sar en alter­na­ti­ves molt més interes­sants. Ja vaig dir l’any 2015 que allò no es faria. Bar­to­meu deia que l’any 2021 s’inau­gu­ra­ria l’espai. Jo, que pro­po­sava una des­pesa de 50 mili­ons, ja li vaig dir que estava enre­dant a tot­hom. Durant el pro­per man­dat no es farà perquè el Barça no estarà en con­di­ci­ons de fer-ho.

Ja sabem el pen­sa­ment polític de Tebas. Soc inde­pen­den­tista i no ho amago. Ara bé, el Barça és un club català, que ha d’estar al cos­tat del poble de Cata­lu­nya i a favor del dret a deci­dir, però la política l’han de fer els par­tits, no el Barça.