El triple zero i el triple salt
El Girona, que enllaça tres victòries sense encaixar cap gol, és a 51 minuts de la sèrie més llarga d’imbatibilitat de la temporada passada
Juan Carlos acumula més porteries a zero (7) que les que va celebrar el curs anterior (6) amb sis partits jugats més
Són les victòries de l’esperada reaparició de Cristhian Stuani i, tant a Albacete com contra el Logroñés, fins i tot amb finals plàcids pels dos gols d’avantatge, cosa que no havia viscut abans Francisco. El pas endavant ofensiu, però, està acompanyat per la resistència al darrere, capital en qualsevol equip que vol progressar amb encert en una categoria tan exigent com la segona A. Les tres victòries que encadena el Girona per primera vegada des del març del 2018 són amb la porteria immaculada. Amb la inspiració fonamental de Juan Carlos, amb un punt de fortuna –sobretot contra el Mirandés– i amb la intervenció decisiva del VAR, que va fer anul·lar el 2-1 al Logroñés. El fet és que cap dels tres últims rivals han batut Juan Carlos, un dels homes del moment a Montilivi. El de Guadalajara acumula en 15 partits –els dos primers els va jugar Muric, que va encaixar tres gols– set porteries a zero i supera els sis partits que va acabar sense cap gol en contra la temporada passada, i això que va jugar sis partits més (els 21 de la primera volta).
Arribas, l’últim
Juan Carlos va sortir de Santo Domingo frustrat per un gol d’Arribas (83’) que va impulsar l’Alcorcón i va deixar molta preocupació en el Girona, després de tres derrotes en quatre partits, totes sense veure porteria. Fa tot just quinze dies, però l’escenari ha canviat de manera radical. Els gironins han trobat el camí del gol i Juan Carlos no n’ha encaixat cap més. Els 277 minuts que han passat des del gol d’Arribas és la ratxa més llarga d’imbatibilitat d’aquesta temporada del Girona, que és a 51 minuts d’igualar el rècord de la temporada passada.
Els 277 minuts sense gols en contra superen ja la millor ratxa de quatre de les dotze temporades anteriors a la Lliga de Futbol Professional. L’equip és a sis minuts de la del curs 2018/19 a 18 minuts de la del curs 2017/18. El rècord a l’LFP, però, és molt lluny. El continua marcant els 517 minuts que van enllaçar entre Jorquera i Dani Mallo en el segon curs a segona A.
Primer balanç positiu de gols
X.M.El Girona va començar amb mal peu la lliga, amb les derrotes a Gijón (2-0) i contra el Fuenlabrada (0-1). I entre la irregularitat i les dificultats per veure porteria, l’equip ha anat arrossegant una diferència de gols negativa entre els marcats i els encaixats. El doblet de Cristhian Stuani contra el Logroñés ha capgirat el signe, i l’equip té ara per primera vegada positiu el balanç (15-14). I això que, amb la derrota a Alcorcón, la diferència s’havia tornat a situar en -4, el sostre en negatiu de la temporada. Des d’aleshores, però, cinc gols a favor i cap en contra –amb les victòries contra el Mirandés (1-0), l’Albacete (0-2) i el Logroñés (2-0)– han refet el balanç. L’equip encadena dos partits marcant dos gols, el seu màxim en 90 minuts, que també havia aconseguit contra el Cartagena (2-1), a Saragossa (2-2) i al camp de l’Espanyol (1-2). En contra, el pitjor registre és el 3-0 a Lugo, on es va desfer després de l’expulsió de Luna (44’).
Santi Bueno, la sorpresa d’un bloc cada cop més ben definit
X.M.Francisco, després de moltes jornades havent de fer equilibris a causa de l’allau de baixes i la densitat de partits, ha consolidat una alineació inicial en els últims partits. Les tres victòries seguides han arribat repetint els mateixos homes d’inici, amb una única excepció al davant, l’entrada de Nahuel Bustos per Cristhian Stuani a Albacete. Dels onze habituals, la sorpresa és Santi Bueno, que va convèncer l’entrenador quan el va necessitar per les limitacions a l’eix de la defensa i no se n’ha mogut. Juanpe continua de baixa i no està previst que torni fins al gener, però Jonas Ramalho ha hagut de veure els últims partits des de la graderia perquè Francisco ha preferit mantenir Santi Bueno com a parella de Bernardo Espinosa a l’eix.
El canvi de rol de Santi Bueno és radical. En tota la temporada passada, només va jugar un partit de copa i els últims minuts de l’Alcorcón-Girona, l’últim partit de lliga regular, en què el tècnic va fer moltes rotacions pensant en el play-off. L’uruguaià acumula ara tretze partits, onze dels quals com a titular, i no s’ha perdut ni un minut de les darreres vuit jornades. El central de Montevideo, de 22 anys, està mostrant una progressió òptima en la seva primera experiència amb continuïtat en el futbol professional, i està lligat a llarg termini pel Girona, que l’estiu del 2019 el va fitxar amb un contracte per cinc temporades, fins al 2024, després de dos cursos al Peralada cedit pel Barça.
