L’Olot va aconseguir un triomf necessari per alçar el vol i veure-ho tot d’un altre color, d’una tonalitat esperança després de comprovar contra el Lleida Esportiu que no s’ha oblidat de competir i que quan vol treu el punt d’orgull adient per guanyar partits (2-1). L’última víctima al municipal va ser un conjunt de la Terra Ferma que va xocar contra la solidesa defensiva de l’equip volcànic i les dianes de Xumetra (10’) i Pedro del Campo (83’).

Trencant amb la tradició que hi havia hagut els anteriors set partits de l’Olot, en què cada un dels rivals s’havien avançat en el marcador, els garrotxins van sortir disposats a estripar el guió i aplicar un nivell d’intensitat molt lluny del de l’última derrota al camp de l’Hospitalet. L’atac olotí era fluid i la claredat d’idees es palpava amb la velocitat amb què es movia l’esfèrica. En el minut 10, una centrada de Kilian Grant, molt forçat, va acabar al cap de Xumetra, que a dins de l’àrea petita va superar l’estirada de Víctor. Amb avantatge en el marcador, l’Olot continuava carburant en atac, però els vells fantasmes apareixien quan el Lleida Esportiu multiplicava efectius en camp garrotxí. Les contínues centrades a l’àrea a través del joc directe o a pilota aturada van obligar a treballar la defensa local, però no gaire el porter Batalla, que va veure molt a prop l’empat lleidatà amb una rematada de Fall que va sortir llepant el pal esquerre (43’). Abans, en dos minuts d’inspiració, Masó (22’) i Pedro (24) ho havien provat des de la frontal, aquest últim assajant el que acabaria sent el 2-0.