“Apostem pels joves i ho hem d’aprofitar”

Sí. Ja no és una situ­ació espor­tiva, sinó social i de salut de la gent. Espe­rem que el 2021, amb l’arri­bada de la vacuna, tot vagi millo­rant i anem tor­nant a la nor­ma­li­tat.

Ens vam mar­car l’objec­tiu de fer un equip per llui­tar per l’ascens. Vam arri­bar a la final del play-off i ens vam que­dar molt a prop. La diferència entre pujar i no pujar és abis­mal, però és la rea­li­tat que ens toca viure. Ara toca seguir, amb unes altres con­di­ci­ons, però amb les ganes de tenir un equip com­pe­ti­tiu que pugui tor­nar a llui­tar per les pla­ces altes.

Quan es va deci­dir, va ser a par­tir d’un plan­te­ja­ment refle­xi­o­nat. El pri­mer any tens uns recur­sos molt impor­tants i gai­rebé tot­hom intenta fer l’esforç per tor­nar-hi. Crèiem que era la millor via per fer-ho. Si ho acon­se­guei­xes, per­fecte. Si no, l’esce­nari can­via. És un risc que vam assu­mir al seu moment, i ara és evi­dent que hi ha unes altres con­di­ci­ons, sense els matei­xos recur­sos. Però això és una car­rera de fons i volem ser millors cada dia.

Quan fas un pas enda­vant i arri­bes a una fita que no havies asso­lit, tot és il·lusió. Quan bai­xes, ets el màxim favo­rit, i a molts els passa que no pugen. Quan has pro­vat el millor, costa fer el pas enrere. Però en som cons­ci­ents. S’ha de per­sis­tir. Si vam estar 87 anys per pujar a pri­mera, no dic pas que hagin de tor­nar a pas­sar, però demos­tra com de difícil és. En altres eta­pes, el club feia tres o qua­tre anys bons i després es diluïa en situ­a­ci­ons molt greus. No és el cas. El club con­ti­nua inten­tant llui­tar per estar en bones posi­ci­ons. I tot ho marca el camp. Hem de llui­tar per estar ben situ­ats al final de tem­po­rada per aspi­rar a les màximes cotes pos­si­bles.

És una pre­visió de com pot aca­bar la tem­po­rada, i hem de veure què passa abans del tan­ca­ment. Hi pot haver ingres­sos de dife­rents vari­a­bles. És un pres­su­post apro­vat pel con­sell d’admi­nis­tració, que volia con­ti­nuar apos­tant per tenir un Girona fort en com­pe­tició. Que es vegi que l’aposta és deci­dida i que la gent que hi ha dar­rere del Girona con­ti­nua tre­ba­llant per fer-lo millor i per fer un pas enda­vant.

Sí. Sem­pre ho hem dit quan les coses ana­ven bé. No és un pro­jecte d’un any o dos, sinó a llarg ter­mini. La gent que s’hi ha posat és per seguir tot un camí. Evi­dent­ment, per estar com més amunt millor. I millor treure’n bene­fi­cis que pèrdues, però molt cons­ci­ents de la difi­cul­tat del fut­bol i que els petits detalls ho poden can­viar tot. Són gent de fut­bol i saben de què va, i una part impor­tant són cata­lans i conei­xen Girona. Són aquí per fer un Girona de llarg ter­mini, que sigui dura­dor.

És una per­sona que no és nova en el món del fut­bol. Pot­ser aquí és una mica des­co­ne­gut però el seu poten­cial, la seva manera de tre­ba­llar i els èxits que ha acon­se­guit en grans empre­ses l’ava­len. Espe­rem que ens ajudi, que ens aporti els seus conei­xe­ments, i crec que quan anem apro­fun­dint el pro­fit pot ser mutu.

És una de les pos­si­bi­li­tats. Però si una cosa tenim clara aquest any és que estan arri­bant juga­dors joves. Els últims anys s’ha inver­tit en juga­dors joves, ja n’hem tin­gut algun exem­ple, i comen­cem a veure que l’aposta pel plan­ter i tot el tre­ball de l’acadèmia va tenint resul­tats. És un dels objec­tius del con­sell, que aquests joves comen­cin a ser impor­tants. Comen­cem a veure que hi ha juga­dors que ens poden apor­tar molt. Algun ja és de pre­sent, i altres van madu­rant. És una aposta, un camí que ha explo­rat el Girona, i que hem d’apro­fi­tar. Hi ha nois joves que poden apor­tar molt en el futur del Girona.

El plan­te­ja­ment gene­ral de la tem­po­rada és que els joves ens havien d’aju­dar i s’havien de fer camí perquè l’entre­na­dor els donés l’opor­tu­ni­tat. S’estan com­plint les dues coses. Amb tota la prudència i tran­quil·litat de dei­xar-los tre­ba­llar, les pos­si­bi­li­tats que hi veiem són molt interes­sants.

Pri­mer hem de veure què pen­sen l’àrea espor­tiva i l’entre­na­dor. Si cre­uen que és neces­sari reforçar l’equip o si la idea és con­so­li­dar aquest grup i donar temps a la gent jove. Altres tem­po­ra­des hem tin­gut exem­ples de juga­dors que de mica en mica han anat crei­xent, i aquest any hi ha joves amb molt talent.

Crec que no hi ha d’haver cap pro­blema en aquest aspecte, però són més deci­si­ons espor­ti­ves. No ha estat fàcil, la pri­mera volta, per tots els con­di­ci­o­nants des de l’arren­cada. Vam començar a com­pe­tir estant en pre­tem­po­rada. L’equip que tenim ens mereix tota la con­fiança. Això no treu que pugui sor­tir alguna pos­si­bi­li­tat, que es valo­ra­ria.

Recordo que quan estàvem en play-off pensàvem que l’equip que no pugés ho podria pagar car. La pri­mera idea, quan tornàvem, era no per­dre la cate­go­ria. És molt impor­tant estar en una zona tran­quil·la, i això ho hem acon­se­guit tot i els entre­bancs i arros­se­gant dos par­tits pen­dents. S’ha anat de menys a més, i ara crec que hem d’estar al cos­tat de l’equip. Són gent jove que ens poden donar ale­gries, però sense pen­sar en més fites que pri­mer esta­bi­lit­zar-nos, asso­lir el pri­mer objec­tiu i anar veient on ens tro­bem. Estem espe­rançats de poder fer una bona tem­po­rada.

No és qüestió de fir­mar o no. Ara mateix estem en aquesta lluita. Veu­rem què passa més enda­vant. Com que no hem tin­gut unes vacan­ces i una pre­tem­po­rada cor­recta, hem tin­gut pro­ble­mes amb lesi­ons. I crec que l’equip encara no ha asso­lit l’estat físic òptim. Pot­ser ens falta aquest punt. Si l’acon­se­guim, crec que l’equip com­pe­tirà bé i podrà tenir aspi­ra­ci­ons.

Va ser una reflexió que vam fer sobre fets que ens esta­ven pas­sant. I la polèmica amb la inter­pre­tació que es fa des del VAR hi és cada set­mana. Era difícil d’enten­dre la vari­a­bi­li­tat de cri­te­ris que hi havia. L’equip men­tal­ment també ho arros­se­gava, i s’ha anat tran­quil·lit­zant. Es va ajun­tar tot. També érem molt pocs juga­dors, i tot s’ha anat posant a lloc. Hem de pen­sar en nosal­tres i tre­ba­llar per fer-ho bé nosal­tres.

Sí, segu­ra­ment serà així. Tot aquest procés s’està allar­gant molt, i el fut­bol no és el mateix. Tro­bes a fal­tar molt tot el que es viu al vol­tant d’un par­tit de fut­bol. Ja no només el par­tit, sinó tot el que l’envolta. Venen famílies, la gent dis­fruta... Tot això s’ha per­dut. Tant de bo puguin tor­nar aviat.

És un risc, però un cop es pugui tor­nar, també entenc que la gent en tindrà mol­tes ganes. I si l’equip va bé, entenc que l’afició estarà il·lusi­o­nada. Hem de tenir paciència.

Sem­pre que pugui aju­dar el Girona i man­tin­gui aquesta il·lusió, si la pro­pi­e­tat i el con­sell d’admi­nis­tració ho veuen bé, jo estaré encan­tat. Sé com va el fut­bol i d’un dia a l’altre pot can­viar tot. L’únic que vull és que ara, d’aquí a tres anys, vuit o quinze, puguem veure el Girona com l’hem vist els últims anys. Ja no parlo dels últims cinc anys, sinó més. Sem­pre en el fut­bol pro­fes­si­o­nal. És el que volem tots els giro­nins. Quan jugava i era fora de Girona, és el que em cos­tava d’enten­dre. Ciu­tats amb menys pos­si­bi­li­tats acon­se­guien estar a pri­mera. És el meu club de sem­pre, l’he vist a ter­cera i a pre­fe­rent. I veure el Girona al fut­bol pro­fes­si­o­nal és una satis­facció.

Això de veure par­tits de pre­fe­rent i ter­cera, pot­ser ho han vis­cut 500 socis. Nosal­tres res­pec­tem tot­hom. Però és que jo he vis­cut situ­a­ci­ons que la gent no es pot ima­gi­nar. He tin­gut com­panys que no en tenien per arri­bar a final de mes, estant a segona B. He vis­cut con­tex­tos molt difícils. Avui, el club paga pun­tu­al­ment el 27 o el 28 de cada mes, té molt clar que ha de com­plir els con­trac­tes que firma, i al dar­rere hi ha una pro­pi­e­tat que ens dona tot el suport, que és molt tran­quil·lit­za­dor. No és per mirar enrere, però la història del Girona ens ha d’aju­dar a valo­rar el pre­sent. No és cap retret per a qui no ho ha vis­cut. Quan era a Alba­cete o a l’Alavés, sem­pre deia: valo­rem el que tenim perquè ves a saber on serà el club d’aquí a uns anys. Hem de valo­rar que por­tem cinc o sis anys de pri­vi­legi. Hem de ser molt cons­ci­ents de què és el Girona i que encara ha de fer molt camí per con­so­li­dar-se en l’elit del fut­bol esta­tal. Tots els clubs tenen petits cicles. Aquest any hem can­viat força l’equip, amb gent jove que ha de ser molt impor­tant en el futur.