D’un inici d’any horrible a un final per a la història

El Lla­gos­tera ha vis­cut un 2020 de somni, i això que durant gran part de l’any els giro­nins han vis­cut més d’un capítol per obli­dar. A còpia d’insistència, però, els lla­gos­te­rencs han acon­se­guit cap­gi­rar la situ­ació en els dar­rers mesos per con­ver­tir l’any més estrany de tots en un dels més bri­llants de la història del club. Prin­ci­pal­ment per un motiu, ja que el Lla­gos­tera ja dis­posa del seu pri­mer títol ofi­cial de la història, que ha con­ver­tit tots els pati­ments en ale­gria.

La data asse­nya­lada en ver­mell al calen­dari és el 2 de desem­bre. Aquell dia els giro­nins van tocar el cel superant Las Rozas (1-2) en la final de copa Fede­ració després d’un par­tit que podria haver pro­vo­cat més d’un infart. I és que el Lla­gos­tera va coro­nar-se després d’un gol en l’últim segon de la pròrroga gràcies a un llançament magis­tral de falta de Ser­gio Cortés, que que­darà guar­dat en la memòria de tots els segui­dors del club, com el penal que va atu­rar Mar­cos en la pri­mera part i el gol del jove Yous­seff a l’inici de la segona part de la pròrroga. La paràbola per­fecta per cul­mi­nar un camí de somni i ple d’obs­ta­cles, ja que en les qua­tre eli­mi­natòries prèvies els d’Oriol Alsina també van haver de suar d’allò més. Per aquest camí hi van dei­xar l’Eixea i el Nàstic en les pri­me­res eli­mi­natòries, que també van venir acom­pa­nya­des de dues pròrro­gues. La següent víctima va ser el Plat­ges de Calvià, en el par­tit més còmode de tota la com­pe­tició (3-0), men­tre que en la semi­fi­nal els giro­nins van superar un tot­po­derós UCAM Múrcia tot i jugar pràcti­ca­ment tota la segona part amb un home menys (2-1). Aquest camí sinuós cap a la glòria de la copa Fede­ració és el que ha con­ver­tit el 2020 en un any màgic per al Lla­gos­tera, perquè a més li va ser­vir per gua­nyar el bit­llet per jugar la copa, amb una eli­mi­natòria con­tra l’Espa­nyol que també serà recor­dada durant molt temps tot i la der­rota en la pròrroga (0-1).

El cert, però, és que no tot han estat ale­gries. I és que els giro­nins podrien haver aixe­cat un altre títol, la copa Cata­lu­nya, en la final que s’hau­ria d’haver jugat a l’abril si no hi hagués hagut la pandèmia. Es va aca­bar dis­pu­tant a l’octu­bre, abans d’arren­car la lliga, i els giro­nins van per­dre con­tra l’Hos­pi­ta­let en la tanda de penals.

En la lliga el Lla­gos­tera tam­poc ha tin­gut massa ale­gries. De fet, l’atu­rada de la com­pe­tició pel con­fi­na­ment va fre­nar una molt mala ratxa dels giro­nins, que no van ser capaços de gua­nyar ni un sol par­tit –el pri­mer tri­omf en lliga va arri­bar al novem­bre con­tra l’Espa­nyol B–. Amb un balanç de sis der­ro­tes i qua­tre empats del gener al març, els giro­nins s’esta­ven com­pli­cant la vida, però la pandèmia ho va dei­xar tot en no res.

En aquests últims mesos la lliga ha que­dat en un segon pla per l’atenció que han gene­rat les copes, però el Lla­gos­tera se n’ha sor­tit mit­ja­na­ment bé, demos­trant una soli­desa defen­siva que ha de ser el pilar per ini­ciar el 2021 amb les màximes garan­ties pos­si­bles per fer un salt en la clas­si­fi­cació i dei­xar la zona baixa, que l’obli­ga­ria a llui­tar per evi­tar el des­cens a ter­cera en la segona fase de la com­pe­tició.