Buscant l’equilibri de l’èxit
El Girona tanca l’any amb la sensació que en cap moment ha pogut ser solvent tant a casa com a fora
En els últims mesos ha millorat el rendiment a domicili, però Montilivi ha deixat de ser un fortí
El 2020 ha estat un any de grans contrastos per al Girona. El més gran, en clau de club, i és que l’1 de gener els gironins només podien tenir entre cella i cella l’objectiu de tornar a ser equip de primera divisió per la via ràpida, mentre que avui la història és completament diferent per tot el que ha comportat la reducció del límit salarial. Si s’ha arribat a aquesta situació és, en gran part, perquè els gironins no han trobat en tot aquest any un equilibri entre els bons resultats a casa i a fora que li permetés ser aspirant real a les dues primeres posicions. Primer, perquè entre el gener i l’agost l’equip va mostrar dues cares completament diferents a Montilivi i a domicili, i, després, perquè quan els de Francisco han millorat la seva versió lluny de casa han vist com els resultats a casa no seguien la línia de l’inici del 2020.
En el balanç exclusivament numèric, el Girona ha jugat 47 partits aquest any, repartits en 22 com a local i 25 com a visitant. A casa, el balanç global és força positiu, amb dotze victòries –onze en la lliga i una en el play-off–, cinc empats –tots en la lliga– i cinc derrotes –tres en la lliga, una en la copa i una en el play-off–, mentre que a domicili el Girona ha firmat un balanç d’equip de la zona mitjana de la taula, amb vuit victòries –cinc en la lliga, dues en la copa i una en el play-off–, vuit empats –set en la lliga i un en el play-off– i nou derrotes –totes en la lliga.
Tombats el pitjor dia
En el primer tram del 2020, corresponent al curs passat, el Girona es va mostrar intractable a Montilivi: dels deu partits de lliga que va jugar a l’estadi, el balanç va ser de set victòries i tres empats. Entremig, els gironins només van perdre el partit de copa contra el Vila-real, que ja entrava dins del guió més probable. A més, algunes de les victòries van ser contra rivals directes en la lluita per l’ascens, com per exemple el Saragossa, l’Almeria i el Cadis, tot i que els andalusos ja s’havien assegurat l’ascens just en la jornada anterior. Amb aquesta excel·lent dinàmica de resultats a casa, el Girona es va permetre el luxe de somiar l’ascens directe, però no hi va haver manera, i és que a fora l’equip no va girar rodó. De fet, més enllà de la victòria en la copa al camp del Cartagena, el Girona només va guanyar a domicili en la lliga al camp del Fuenlabrada i va acumular cinc empats i cinc derrotes. Aquest balanç, amb l’infortuni dels empats als camps de l’Sporting i el Lugo en partits que es podrien haver guanyat perfectament i haurien situat el Girona a les portes de la segona posició, va enviar els de Francisco –l’andalús va arribar per als últims sis partits de lliga com a relleu de Pep Lluís Martí– al play-off. Allà el Girona va capgirar la tendència i va ser capaç de guanyar a Almeria i d’empatar a Elx en l’anada de la final. Després, però, va arribar la patacada més dura de l’any a Montilivi. Allà on el Girona no perdia des del mes de gener, en la copa, els gironins van veure com se’ls escapava l’ascens de la manera més cruel possible, amb el gol de Pere Milla en l’últim sospir i en l’única ocasió dels il·licitans.
Equilibri d’irregularitat
Ara, en el segon tram del 2020, el Girona ha fet un pas endavant en un aspecte: ha aconseguit molts més punts a fora del que havia fet a principis d’any. Això convida a l’optimisme per diversos motius. Sobretot perquè, per aspirar a cotes altes, encara que només sigui el play-off, era indispensable millorar els registres a domicili. I potser el més important és on han arribat els resultats a fora de casa, ja que el Girona ha estat capaç de guanyar als camps del Leganés i l’Espanyol, així com empatar als camps de l’Almeria i el Saragossa, quatre dels grans aspirants a l’ascens, tot i que els aragonesos es trobin immersos en una gran crisi de resultats. Les altres victòries a domicili han estat als camps del Castelló i l’Albacete en la lliga, i l’última, al camp de la Gimnástica Segoviana en la copa.
El problema és que quan el Girona ha pogut estirar la manta fins als peus, s’ha deixat el cap descobert, ja que en aquest tram final del 2020 el rendiment del Girona a Montilivi ha estat lluny del que tenia el curs passat i s’ha deixat aquesta assignatura pendent de millorar l’any que ve. Hi ha guanyat l’Oviedo, el Cartagena, el Mirandés i el Logroñés, però hi ha perdut contra el Fuenlabrada, el Mallorca –l’únic dels grans que ha visitat Montilivi– i el Màlaga, tres derrotes doloroses que ja superen en nombre les dues que hi va encaixar en tota la lliga de la temporada passada.
