Per il·lusionar-se del tot
Copa. Tot i que la lliga és el més important, l’Olot vol regalar-se una nit màgica el dia de Reis contra l’Osasuna, que arribarà a la Garrotxa més preocupat per sortir del descens a segona A
L’Olot rep la visita el dia de Reis de tot un equip de primera divisió com l’Osasuna, en el matx corresponent a la segona eliminatòria de copa (a les 19 h). El conjunt de la Garrotxa prepara des de diumenge el duel contra el conjunt de Pamplona carregat d’il·lusió, i és que aquest ingredient és indispensable per afrontar amb garanties una eliminatòria desigual i tenir possibilitats de fer-la grossa. L’equip dirigit per Raúl Garrido té molt a guanyar i poc a perdre, tot al contrari que els de Jagoba Arrasate, immersos en una dinàmica negativa a primera que els ha situat en la penúltima posició de la taula, això sí, a només dos punts de la salvació. Els olotins volen confirmar la millora de joc i de resultats amb què van acabar l’any –van guanyar el Lleida Esportiu (2-1), van empatar contra el Llagostera (1-1) i van vèncer el Poblense, en la primera eliminatòria de copa (1-2)–, i mostrar una bona imatge de cara a la perspectiva mediàtica que envolta un equip de la màxima categoria.
Pel conjunt garrotxí, aquesta està sent la seva setena participació en la copa, la quarta en els últims set anys, una mostra de l’evolució i progressió del club, consolidat a la categoria de bronze. Després de superar el Poblense el 30 de desembre, els olotins se les hauran amb l’Osasuna, un rival de primera, com ho va ser el Burgos, en la tercera eliminatòria de l’edició de la copa del 1979/80, en què els olotins van desfer-se de l’Igualada i el Vilafranca a doble partit, però contra el Burgos, tot i guanyar al municipal (2-1), van quedar eliminats amb un partit de tornada a El Plantío per oblidar (4-0). El curs 2017/18, l’Olot va tenir a tocar la possibilitat de rebre un rival de la màxima categoria que jugués en aquella campanya en competició europea, però després de superar a l’Olímpic de Xàtiva i l’Alcoià, el Múrcia els va despertar del somni d’accedir als desitjats setzens de final –els murcians van acabar rebent el Barça.
Galons de primera
En la plantilla de l’Olot, inexperta jugant contra equips de la màxima categoria, hi ha diversos jugadors amb passat a segona A, però també n’hi ha algun amb experiència a primera. El futbolista que més partits acumula a primera és Jordi Xumetra, amb 56, tots amb el Llevant, seguit d’Hèctor Simón, que es recupera d’una lesió a les vèrtebres, amb vuit partits amb l’Espanyol; Eloi Amagat, amb dos amb el Girona, i Alan Baró, que va disputar els últims instants d’un partit al camp del Xerez, precisament defensant la samarreta de l’Osasuna, el proper rival en la copa: “Em fa molta il·lusió jugar contra l’Osasuna. Vaig estar al seu filial i serà un partit especial, ja que em van donar l’oportunitat de debutar amb el primer equip i a primera divisió, vaig sentir-me molt afortunat”, comenta el central de l’Olot, que hi afegeix: “Tinc molts amics al club, com ara el delegat, i també recordo compartir vestidor en el filial amb Roberto Torres, ara un dels capitans i un dels jugadors de referència. També d’aquella època, en el primer equip encara hi ha Oier Sanjurjo”, recorda el de Darnius, debutant a primera el curs 2009/10 amb José Antonio Camacho com a tècnic.
Tot i que amb la boca petita, a l’Olot tenen l’esperança de plantar cara i qui sap si poder donar la sorpresa per accedir a la tercera eliminatòria de la competició. Des de Pamplona, tot l’entorn de l’Osasuna cataloga el partit de copa com una pedra a la sabata en el camí cap al gran objectiu de l’entitat, que no és altre que aconseguir mantenir-se a primera en el curs del seu centenari i amb el seu estadi, El Sadar, acabat de remodelar: “En aquesta competició s’han vist moltes coses, sabem fins on podem arribar i a casa sempre som forts i donem la cara”, explica Alan Baró, conscient que tot és possible, encara que per tenir alguna possibilitat l’Olot haurà de fer un gran partit i, a més, l’Osasuna no hauria de tenir el dia.