Una variant massa tímida

Entre les inclemències en forma de bai­xes per lesió o per sanció, Fran­cisco va inten­tar bus­car una vari­ant pel que fa a la posició d’un dels seus homes d’atac. Segu­ra­ment per fer mal a l’esquena dels tres cen­trals del Saba­dell, o per tro­bar espais i asso­ciar-se amb Sylla, el tècnic andalús va optar per situar Yoel Bárce­nas en la punta d’atac, a l’altura del davan­ter català d’ori­gen sene­galès en el 4-4-2 que sem­bla que ha con­vençut, després de ser l’artífex de la revi­fa­lla de l’equip abans d’aca­bar l’any, això sí, amb Stu­ani sa. Tot i no poder comp­tar amb l’ariet uru­guaià, Fran­cisco va con­ti­nuar apli­cant el mateix esquema tàctic posant el pana­meny al cen­tre, amb certa lli­ber­tat de movi­ments, dei­xant la banda dreta per a Aday Benítez i l’esquerra per a Pablo Moreno, a pri­ori un fut­bo­lista més acos­tu­mat a jugar com a segona punta acom­pa­nyant una altra referència com havia de ser Sylla en absència del pit­xitxi del curs pas­sat del con­junt blanc-i-ver­mell.

L’expe­ri­ment pro­me­tia, perquè, just en el minut 2 de par­tit, Yoel Bárce­nas va pro­var un xut potent des de fora de l’àrea que va obli­gar Mackay a inter­ve­nir en dos temps. L’ata­cant del Girona es movia bé entre línies i bus­cava rebre la pilota amb espai per ata­car en la zona entre els pivots i els cen­trals. De fet, tot el con­junt gironí sem­blava car­bu­rar en els pri­mers com­pas­sos de l’enfron­ta­ment, però la pro­ducció ofen­siva es va atu­rar gai­rebé en sec, els fan­tas­mes de la poca presència a l’àrea rival van tor­nar a aparèixer i la llum en la zona de cre­ació i de tres quarts es va començar a apa­gar tot just després de la pri­mera mitja hora de joc, un mal auguri per al Girona, que va aca­bar patint els atacs d’un equip arle­qui­nat que es va creure que podia endur-se el botí més pre­uat de Mon­ti­livi, els tres punts. I és que, al mateix temps que el pro­ta­go­nisme de Yoel Bárce­nas, Sylla i com­pa­nyia des­a­pa­rei­xia, i els can­vis de Fran­cisco eren del tot estèrils, tam­poc hi havia pri­mera matèria per revo­lu­ci­o­nar el par­tit, el Saba­dell crei­xia i gene­rava sen­sació de més perill a través de Stoichkov o Guru­zeta, ja al final. El còmput dels giro­nins va ser d’allò més trist, com tot el matx i el punt paupèrrim sumat que l’allu­nya, de nou, del play-off.