Pocs regals a Montilivi
El Girona tanca una insuficient primera volta a casa marcada per les males sensacions de l’equip en atac
Els set gols i els cinc partits sense marcar són els pitjors registres a l’estadi des de l’arribada al futbol professional
Demà el Girona rebrà la visita del Lugo en la segona eliminatòria de copa, però en la ment de jugadors, cos tècnic i aficionats de ben segur que encara està més present el paupèrrim empat a zero de dilluns contra el Sabadell, que arribava a Montilivi en zona de descens. I és que un dia més els gironins van mostrar totes les seves debilitats. En la primera part, tot i el domini, els de Francisco només van generar poc més d’un parell de bones ocasions que van ser insuficients per obrir el marcador. I en la segona, amb moltes menys idees i lucidesa, els blanc-i-vermells van veure com el Sabadell, amb les seves armes al contraatac, es quedava molt més a prop d’aconseguir la victòria. Unes males sensacions que, malgrat els condicionants de les nombroses baixes amb què el Girona afrontava el partit, comencen a preocupar perquè no es veu la línia ascendent que s’esperava que arribés amb el pas de les jornades.
De fet, més aviat el que ha passat amb el pas de les jornades és que les mancances de l’equip s’han fet més visibles. I els jugadors en són conscients. “Hem de millorar certs aspectes, sobretot de la pressió, i els jugadors hem de ser més valents. Hem de ser agressius i també aprofitar les ocasions que tenim perquè el rival no entri en el partit. Encara que sembli irreal, hem de veure l’empat contra el Sabadell de manera positiva, perquè si guanyem la Ponferradina dilluns que ve haurem sumat quatre punts de sis i serà un balanç prou bo”, va comentar Aday després del partit contra els vallesans, tot i que també va enviar un missatge d’optimisme: “La temporada passada tampoc estàvem gaire bé i ens vam quedar a un pas. Jo confio plenament en l’equip i sé que acabarem on tots volem estar.”
La porteria es fa petita
De tots els aspectes que el Girona ha de millorar urgentment si vol arribar al tram final amb aspiracions de jugar el play-off d’ascens, n’hi ha un que clama al cel: el gol. Els gironins, a causa de la poca producció ofensiva en la majoria de partits –sense oblidar l’absència d’afició als estadis–, estan vivint a Montilivi la temporada més fluixa en l’aspecte golejador en el futbol professional. En els deu partits que els de Francisco han jugat com a locals, només han marcat set gols, un registre que els converteix en el pitjor equip de la lliga a casa a l’hora de materialitzar ocasions. També queda molt lluny dels registres que el Girona havia firmat en les dotze temporades anteriors en el futbol professional, ja que fins ara el rècord negatiu en una primera volta a Montilivi eren les onze dianes que es van marcar el curs del descens de primera. A 2a divisió A el pitjor registre eren els tretze gols, gairebé el doble dels actuals, que es vam marcar les temporades 2008/09, 2011/12 i 2013/14. A l’altre extrem hi ha les 23 dianes que els gironins van ser capaços de marcar a casa en la primera volta del curs de l’ascens a primera.
El problema de la relació entre el Girona i el gol va més enllà; els gironins no han vist porteria en la meitat dels partits que han jugat com a locals. I cinc partits sense marcar són cinc partits sense guanyar. En aquest sentit els de Francisco també han superat el rècord negatiu del club en l’etapa del futbol professional. Fins ara, en una primera volta el Girona s’havia quedat com a màxim sense marcar en quatre partits com a local. Va passar en la temporada 2009/10 i en la 2015/16, un curs en què el Girona es pot emmirallar perquè va acabar jugant el play-off d’ascens. Fins i tot el curs del descens de primera, un dels pitjors com a local que es recorda, els gironins van marcar en set dels deu partits com a locals. En aquest aspecte el Girona no ha aconseguit mai marcar en tots els partits, però sí que s’hi ha acostat, ja que en tres temporades els gironins només van quedar a zero en un únic partit a Montilivi en tota la primera volta. Va passar el curs 2010/11, el 2013/14 –tot i marcar només 13 gols– i el 2016/17.
Si a casa els números del Girona pel que fa a gols són nefastos, a fora no són gaire millors, perquè els de Francisco només acumulen quinze gols en el global i s’han quedat sense marcar en deu dels vint partits que s’han disputat.
El contrapunt positiu
Amb aquests mals registres en l’aspecte golejador només hi ha un motiu que manté el Girona en una posició relativament bona en la classificació per arribar amb possibilitats al final. És la solidesa defensiva, que tot i que durant alguns moments de molts partits sembli que es trenqui, els gironins són capaços de resistir. De fet, en els deu partits com a locals els de Francisco només han encaixat cinc gols, i mai n’han rebut més d’un. Aquest registre només es va millorar la primera temporada a la categoria de plata, quan els gironins van convertir l’estadi en un fortí i van encaixar només tres dianes en els onze partits a casa de la primera volta. Per això els set únics gols que el Girona ha marcat a Montilivi han estat suficients per sumar 15 punts, lluny dels 23 que es van sumar a casa en la primera volta del curs passat, però per sobre dels que ha sumat en sis cursos en el futbol professional.
