El Real Madrid va passar amb pas ferm per Mendizorrotza i va penalitzar amb contundència una actuació destrempada de l’Alavés. L’equip blanc va posar així una tireta a la ferida oberta i latent que havia generat l’eliminació de dimecres passat en la copa contra l’Alcoià, i que de nou havia posat Zinedine Zidane contra les cordes.

Just el dia en què se celebrava el seu centenari, l’Alavés va sortir excessivament contemplatiu i ho va pagar contra un conjunt de Chamartín que, tot i les baixes, va poder governar a plaer contra un rival que en el partit de la primera volta se li va ennuegar. Després d’una primera aproximació de Martín Aguirregabiria, l’equip blanc, ahir dirigit per David Bettoni per l’absència d’un Zidane confinat amb la Covid, va poder viure en camp contrari i va penalitzar la candidesa de la defensa alabesa. En el primer gol, amb un Casemiro que va guanyar el salt amb excessiva facilitat a Laguardia en un córner i, en el tercer, obra d’Eden Hazard al límit del descans, per una pèrdua en la sortida de pilota dels de Pitu Abelardo. Pel mig, Benzema ja havia deixat el seu segell en el partit amb una gran definició, que va posant a l’escaire de Pacheco la seva rematada.

Sense història en la primera part, Abelardo va intentar revitalitzar el seu equip amb un triple canvi en el descans, fent entrar un Lucas Pérez que tenia molèsties; però la nit se li havia posat tan complicada que el Madrid mai va veure perillar una situació extremadament plàcida. I si bé el glorioso va fer un intent de reaccionar mitjançant una esplèndida rematada de cap, Benzema li va tornar a enfonsar el pit amb una gran acció individual, superant Pacheco al pal llarg, tancant una nit que havia de ser històrica per a l’Alavés però que va acabar amb un clar sabor amarg per a un equip que des que va assumir el càrrec Abelardo només sap el que és perdre, i en dos dels tres partits per golejada.