Un comiat emocionant

El ja exen­tre­na­dor de l’Olot, Raúl Gar­rido, va tenir l’opor­tu­ni­tat d’aco­mi­a­dar-se del club en una emo­tiva roda de premsa al bell mig de la gespa de l’estadi muni­ci­pal. Visi­ble­ment emo­ci­o­nat pel sen­ti­ment d’estima i res­pecte pro­fes­sat a l’enti­tat des de la seva arri­bada, el valencià va voler expres­sar-se en cas­tellà per sen­tir-se més còmode pun­tu­a­lit­zant: “Des del pri­mer dia he par­lat en català com a mos­tra de res­pecte a la terra que ens aco­llia.” Fets els agraïments a tots els pre­sents, els mem­bres de la junta direc­tiva al com­plet, els juga­dors, els tre­ba­lla­dors del club i l’afició, Gar­rido va repas­sar la seva tra­jectòria al club de la Gar­rotxa des de la pri­mera tem­po­rada fins a l’última, en què maleïa els con­tra­temps cons­tants i difícils de con­tro­lar que li han cos­tat el càrrec: “Hem tin­gut infi­ni­tat de con­tra­temps, el virus, les lesi­ons... No són excu­ses sinó una rea­li­tat amb què hem hagut de con­viure. Tot i això mar­xem con­tents, ja que hem ins­tau­rat una idea de joc i ens empor­tem l’estima de molta gent rela­ci­o­nada amb el club”, deia Raúl Gar­rido, que hi afe­gia: “Pot ser que tot el con­text no ens hagi aju­dat a fer que tot el procés fos més llarg. Estem en una situ­ació de crisi mun­dial, amb molta angoixa i neguits, i les deci­si­ons venen mar­ca­des per això, un mal auguri per a la figura dels entre­na­dors. Ni a casa pre­nem les millors deci­si­ons en aquest con­text actual.”