L’Olot va perdre contra el Nàstic, el líder destacat i el gran dominador del subgrup A del grup tercer (0-2). Ni l’estrena de Gabri Garcia com a tècnic olotí va permetre als volcànics lligar un bon resultat, tot i que en la primera part va mostrar un lleuger bri d’esperança per aconseguir-ho. El fet és que el Nàstic va fer de líder, va tirar de fons d’armari i de grans individualitats per superar l’Olot, que perd com a local en la lliga 420 dies després –no ho feia des del 8 de desembre del 2019 contra l’Oriola (0-1).

Els de la Garrotxa van començar endollats, amb ganes de tenir la pilota i ser protagonistes amb una circulació veloç, sense complexos i amb un dibuix nou, el 4-2-3-1. Vivi va assumir molt de protagonisme amb l’esfèrica a l’hora de sortir amb nitidesa des del darrere, també amb un paper destacat per a Eloi Amagat i Pedro del Campo. En el 6’, Soler va fer una centrada al punt de penal que Eloi va acabar rematant forçat per damunt del travesser i, poc més tard, Kilian, en una jugada calcada, també va enviar fora el seu llançament. Després d’uns bons minuts locals, el Nàstic va decidir igualar les forces canviant lleugerament de marxa. Ribelles va enviar a fora una jugada d’estratègia (19’) i Albarrán va fer una centrada plena de verí des de la dreta que es va passejar per davant de la porteria de Ballesté (24’). En el 36’, una combinació entre Roger Brugué i Gerard Oliva va acabar amb el punta sol davant el porter olotí, que va tancar espais per posar una cama salvadora.

En el segon acte, l’autèntic gol psicològic va desmuntar la fràgil moral i confiança de l’Olot. Bonilla va servir una falta lateral al cor de l’àrea on hi havia Ribelles, que sol amb el cap va superar Ballesté (47’). Els olotins van intentar demostrar que tenien encara orgull i van reaccionar prou bé a la diana, i és que van gaudir de la millor arribada a centrada de Pedro. Xumetra va estirar la cama com va poder, però la pilota va sortir del peu del de l’Estartit mossegada a les mans de Suárez (63’). Els grana, de nou amb molt poc, van tornar a dictar la llei del més fort un minut més tard. Bonilla va recuperar una pilota en la zona de tres quarts, es va regirar i va treure’s de la màniga un xutàs que Ballesté va tocar però que es va acabar colant per l’escaire dret, el cop de gràcia del líder per a un equip que no va tenir més capacitat de reacció, i que tampoc tenia arguments a la banqueta per poder tenir-la.

Gabri té molta feina per aixecar un equip que té bones intencions, però se li esgota el temps per evitar el drama.