L’Olot ha tocat fons. El conjunt de la Garrotxa és el nou cuer de la classificació en el subgrup A i, a més, amb més partits disputats respecte als seus rivals més immediats i directes. L’equip olotí és el més golejat del grup tercer, el que menys punts ha sumat a domicili (només un) i el que menys partits ha guanyat juntament amb el Prat, tan sols dos; això sí, en catorze partits i els potablava, en dotze. Un drama, i pinta malament. En un atac de sinceritat en la roda de premsa postpartit, Gabri Garcia, el tècnic que va substituir Raúl Garrido fa dues setmanes, presentat com un revulsiu necessari, va admetre que l’equip només ha de pensar a sumar al màxim de punts i a evitar el descens (a efectes pràctics, de dues categories) en la segona fase de la lliga. I és que, ara com ara, i vist el partit pèssim que va fer l’Olot a Badalona, en un duel clau per mantenir les esperances d’aspirar a la tranquil·litat, l’apatia i la falta d’esma, i de contundència a les àrees no permet ser gens optimista.

Catalogat com una final, el partit va començar amb un Olot anant a la pressió sense criteri i arribant sempre tard a l’home escapulat. Ja en el 7, Robert Simón gairebé va fer el primer pels badalonins després d’aprofitar un primer refús a xut de Chema Moreno. Ballesté, que va evitar una golejada en contra, va fer la primera gran intervenció de la matinal. Els atacs garrotxins van ser tímids i estèrils, al contrari dels locals. Ballesté va tornar a aturar amb el cos una rematada de Chema després d’una cessió amb el cap de Toledo (30’) i en el 45’, primer Ballesté, brutal a xut encreuat d’Aparicio, i just després Chema Moreno, que va enviar el refús a la graderia sol davant la porteria, van donar una vida extra a l’Olot.

En la segona part, semblava que els olotins aprofitarien el fet de continuar vius en el matx. En el 50, Xumetra va cedir els honors a Eloi amb una passada que el deixava sol davant el porter, però Àlex Sánchez va reduir espais i davant els dubtes del gironí va refusar el perill. Va ser la més clara i única per a l’Olot, que en el 74 acabaria abaixant més els braços. Galindo va servir al primer pal un córner, que per cert no ho era, i Valentín va rematar encreuat amb el cap, fora de l’abast de Ballesté. Lluny de reaccionar, els de la Garrotxa van demostrar haver dimitit, tocant la pilota sense ni fer, ni saber, ni voler fer mal, i això és el pitjor.