La situació crítica demanava a l’Olot un sobreesforç, una declaració d’orgull garrotxí i una classe d’honor i caràcter competitiu per alçar el vol i veure el futur immediat amb més esperança, quan queden només cinc partits per disputar de la primera fase. Els de la Garrotxa saben que patiran fins a la darrera jornada de la segona fase per aconseguir no baixar dues categories de cop, al pou de la tercera divisió FEF, la cinquena categoria del futbol estatal. L’actitud i el nivell competitiu van servir als de Gabri Garcia per empatar al Sagnier contra el Prat, per sumar tot just el segon punt a domicili en tot el curs i per aconseguir la primera porteria a zero en la lliga, motius que expliquen les vergonyants xifres que situen els olotins en l’última posició, i és que l’empat serveix per deixar enrere tres derrotes seguides (però encadenar set jornades sense guanyar), un fet, però, insuficient tenint en compte que l’Olot s’enfrontava al penúltim classificat. Els garrotxins tenen a cinc punts el quart per la cua i a set la zona fora del perill de descens, ja massa lluny.

L’equip vermell va començar amb convenciment i motivat, diferent de l’apàtic començament del darrer partit a Badalona. Soler va encapçalar l’atac olotí des de la banda dreta, actuant de nou com a carriler. Les excursions i els eslàloms del d’Atzeneta van fer anar de bòlit Neeskens, però les arribades dels visitants eren més intencions que no pas perill real; Soler va fer treballar dues vegades la defensa potablava (5’ i 30’), i Pedro va intentar una passada a l’espai cap a Xumetra, però el de l’Estartit no va arribar a rematar davant Craviotto (15’). En l’apartat en què més fort se sent el Prat, en l’estratègia, precisament l’apartat en què més dèbil se sent l’Olot, Èric Jiménez va donar el primer ensurt després de caçar un refús a la frontal que va obligar Ballesté a posar una mà a córner (35’).

En la segona part, Xumetra va intentar dos xuts consecutius que no van causar problemes al porter local (51’ i 53’), tot el perill que va generar l’Olot. De fet, Ballesté es va posar el mono d’heroi per salvar ni que fos un punt posant la punta dels dits en dues accions similars a xuts creuats, primer de Neeskens, des del vèrtex (71’), i després de Domi, que va deixar enrere dos marcadors ja a dins de l’àrea per posar a prova, de nou, el barceloní (84’).

En els instants finals, la barreja d’ambició tímida i por de perdre, tot i que l’empat tampoc valia res, va bloquejar l’Olot.