Pel que fa a resultats, la meva entrada al club ha estat dolenta. Com a entrenador hauria volgut aconseguir coses més positives. N’hi ha hagut algunes, però m’agrada ser sincer i, sumant un punt de nou de possibles, no podem estar satisfets. Pel que fa a les sensacions, la primera setmana prevèiem no tenir-les del tot bones, ja que vam fer pocs entrenaments, ens visitava el líder i era un canvi gros per a la plantilla, l’arribada d’un nou tècnic després de tres anys i mig amb el mateix entrenador. En el segon partit a Badalona també ens va costar molt. Els dos últims rivals han estat incòmodes per la nostra manera de jugar. Ens van millor equips que ens vinguin a pressionar més a dalt per nosaltres tenir més espais. Però al camp del Prat, per primera vegada en setze jornades, vam mantenir la porteria a zero i vam sumar un punt amb sensacions bastant bones. D’aquest últim partit, en podem treure més coses positives i ens trobem en aquest camí per donar força al grup, que fa un treball bo en el dia a dia.

Els primers dies, i és normal que amb l’arribada d’un nou entrenador tothom estigui en atenció, observant, vigilant i coneixent. No és fàcil arribar a un vestidor que havia perdut una referència a la qual estaven acostumats. Després del període d’observació, però, no m’ha costat gens entrar a dins. Els jugadors i la gent del club, evidentment, m’han ajudat i m’he sentit ben rebut. Ara mateix hi ha més confiança, ens estem coneixent una mica tots i em trobo molt còmode amb el grup per aportar els meus coneixements, extraient coses bones i dolentes, i fer que confiïn en mi per ser el guia i que trobem el que volem per reconduir la situació que vivim.

Gairebé és la mateixa plantilla que el curs passat i són jugadors que es coneixen i tenen nivell perquè ho han demostrat. En aquest aspecte, no hi ha cap dubte que l’Olot és un equip capacitat per competir en aquesta categoria.

Quan vaig arribar quedaven vuit partits i de temps no n’hi ha gaire, o sí, però el marge d’error amb el temps que queda és mínim ja que hem fallat dos dels tres primers partits des que hem arribat. Intentem buscar els resultats però també les sensacions, ja que ens quedarà una segona fase. El que vull és que l’equip estigui preparat per competir de la millor manera en els cinc partits que queden, aconseguir victòries i, sobretot, en els vuit partits de la segona fase arribar amb la confiança màxima que s’ha anat perdent.

Totalment. Intento ser realista i honest. Ara mateix només podem pensar en això. Evidentment, també en el proper partit i en el fet que queden quinze punts. No soc un entrenador que fa previsions en cap aspecte perquè s’escapa de les meves mans. La realitat és que estem en una situació crítica pel que fa a la classificació i que hem de salvar l’equip sigui com sigui, i aquest és l’objectiu que em marco.

Segur que no. Crec que hi ha equips als quals aquest context –que evidentment no vol ningú i que ens agradaria que no existís– els ha anat bé. En el nostre cas és totalment diferent. Des de fora, i ara des de dins, he vist que l’Olot és un club amb molta unitat, hi ha comunió entre l’afició i l’equip, i no tenir-los a l’estadi ens resta, tot i que no ho volem fer servir com a excusa. Sí que els sentim ja que l’afició intenta donar suport des del mur, però no ho podem canviar nosaltres i només els demano que empenyin de la manera que puguin.

Ja vaig dir que em sentia còmode amb qualsevol dels sistemes que tocava l’equip, amb el 4-3-3 o amb el 3-5-2, o les variants que s’estaven aplicant. M’agrada la sortida amb tres jugadors partint del 4-3-3 o directament confeccionar una línia de tres. Al final, els futbolistes són els que et transmeten les sensacions i et diuen com es troben amb cada dibuix. Tot i tenir la seva idea, un tècnic no s’ha de quadrar en una de fixa, sinó parlar i debatre amb el jugador i decidir al final depenent també de l’equip contrari.

El futbol és així. Quan et preocupa un aspecte el corregeixes i potser en desajustes algun altre, sinó seria molt avorrit. En arribar tothom estava convençut que mantenir la porteria a zero i donar solidesa defensiva a l’equip era vital. Al camp del Prat en Pol Ballesté va fer bones intervencions, però són xuts des de fora, que és el menys perillós, encara que ho pot ser si el llançador és bo. Aquest curs l’equip ha encaixat molts gols d’estratègia i en aquesta categoria et perjudica molt. Al Sagnier vam millorar i el camí a seguir és aquest. Evidentment, tinc ganes de celebrar un gol com a entrenador, però no ens hi hem d’obsessionar. Tenim bons davanters i estic tranquil en aquest aspecte.

És clar que sí. Sobretot guanyar contra un rival de renom com l’Andorra, l’equip que està més en forma del subgrup A. Seria molt positiu per a la confiança de l’equip i l’entorn. Si hi sumem que tindrem dues setmanes per entrenar amb la jornada de descans que ens toca, podríem continuar buscant millores, seria fantàstic. El partit de diumenge és important per això, per sumar, per qui és el rival i per tenir un període que ens deixés treballar coses que durant aquestes tres setmanes no hem pogut fer per falta de temps.

Em van destituir del càrrec fa just un any [es va fer oficial el 25 de febrer del 2020]. Vam formar un vincle molt sa amb els jugadors ja que vam pujar de primera catalana a tercera i després amb l’adquisició de la plaça vam ascendir a segona B. Conec jugadors, gent del club amb qui tinc bona relació. Visc a Andorra encara i tot això fa que sigui especial, però només per això, no per cap rancor, sinó al contrari. Allà em van donar l’oportunitat de ser entrenador a segona B i en aquest aspecte és un partit diferent.

En els darrers anys de la meva carrera com a professional. Amb l’edat, la càrrega de partits et provoca lesions i tens més temps per pensar. Va ser llavors que vaig decidir tirar per aquest camí. M’agradava, mirava molts partits, analitzava els equips i els observava com jugaven. A Suïssa, quan estava a prop de retirar-me, va ser quan em van créixer les ganes.

Dir un sol tècnic és complicat. És com els sistemes, que no n’hi ha un de millor o de pitjor, sinó que t’has de quedar amb coses de cada un. Amb els entrenadors al llarg de la meva carrera em passa això. Vaig debutar amb en Van Gaal i és un entrenador que em va marcar molt, pel fet de donar-me l’oportunitat. Amb en Rijkaard o en Ten Cate a l’Ajax també vaig aprendre molt. Aquesta connexió entre el Barça i Holanda sempre m’ha marcat molt en la meva trajectòria com a jugador i ara com a tècnic.