Em fa molta gràcia i serà estrany a la vegada. Con­tra el Palamós hi he jugat defen­sant jo la samar­reta del Pala­fru­gell i el Guíxols, però com a visi­tant no hi he jugat mai perquè curi­o­sa­ment sem­pre m’havia tocat estar a la ban­queta. Serà espe­cial, pel club, per totes les vivències i els anys que hi vaig estar, i per l’estadi, que és el millor que hi ha a la demar­cació. Fins fa poc era un camp de segona i sem­pre fa gràcia anar en esta­dis així.

Serà una llàstima jugar sense públic. Com a mínim hi ha sem­pre els amics o els mem­bres de la Penya Sport, que pràcti­ca­ment els conec tots. Hagués estat bé tro­bar-los i salu­dar-los, tot i que aquesta vegada hagues­sin anat en con­tra meu .

El més estrany serà la prèvia del par­tit. Durant l’enfron­ta­ment jugues con­tra un con­trari i no t’hi fixes tant, tot i que fins diu­menge no ho sabré. Quan arribi al camp, saludi excom­panys com Ser­gio García i David Cano, i Josep Arxer, l’encar­re­gat de mate­rial, que em coneix des que tinc 18 anys. Això serà el que farà més gràcia i m’emo­ci­o­narà. Durant els 90 minuts del par­tit em sem­bla que no hi pen­saré tant.

Estava al Guíxols a segona cata­lana, una cate­go­ria que no s’està jugant. Vam dei­xar d’entre­nar durant temps i quan vam poder els qui no ens afec­tava el con­fi­na­ment muni­ci­pal fèiem el que podíem. Un dia em va tru­car en Sepu, l’entre­na­dor de l’Escala, i em va pro­po­sar d’anar al club després d’expli­car-me que l’Ureña estava tocat de l’esquena i no sabien per quant de temps en tin­drien.

Tenia clar que no volia que­dar mala­ment amb el Guíxols, perquè s’han por­tat sem­pre bé amb mi. En vaig par­lar amb el tècnic, en Vicenç Fernández, i la pre­si­denta del club. Jo el que volia és jugar i a segona cata­lana no es repre­nia la com­pe­tició. El Guíxols va enten­dre la situ­ació i em van faci­li­tar la sor­tida, fins i tot vam par­lar sobre la pos­si­bi­li­tat de tor­nar el curs vinent.

No vaig dub­tar gens. Sem­pre ho dic, però és la veri­tat. Jugar a fut­bol és el que més m’agrada. Quan ho deixi faré d’entre­na­dor de por­ters o el que sigui. Fins que pugui jugaré, jo ani­mava els nois del Guíxols per entre­nar en petits grups, només volia posar-me els guants i les botes i llançar-me per terra. Pel que fa a la inac­ti­vi­tat, per a un por­ter és més com­pli­cat. No podia dir a la dona que xutés la pilota i jo em tirava per terra. Feia menys del que nor­mal­ment feia però no he estat en cap moment atu­rat i això no em va fer dub­tar.

Ho recordo per­fec­ta­ment. En el pri­mer amistós de pre­tem­po­rada, quan era entre­na­dor de por­ters del Palamós, recordo estar al ves­ti­dor amb tots els meus excom­panys en un duel a Vila­te­nim de copa Cata­lu­nya. Els mirava men­tre es can­vi­a­ven i pen­sava, què he fet? Si el que vols és jugar. Al cap de poc em va tru­car el lla­vors pre­si­dent del Palamós, en Joan Pau Pérez, i em va expli­car que havien sig­nat un acord de fili­ació amb el Sant Antoni. Bus­ca­ven un por­ter i em va pro­po­sar d’anar-hi per donar-hi un cop de mà. Eren tan­tes les ganes que hi vaig jugar tres mesos fins que en Toni Lima em va tru­car i em va ofe­rir anar a Andorra.

Ha estat molt curiós viure el que he vis­cut a Andorra amb la meva edat. No ho hagués dit mai. En la lliga hi ha vuit equips i es fan tres vol­tes. És com­pli­cat for­mar equips amb juga­dors per la limi­tació del mer­cat, però la gran atracció és que el campió juga la prèvia de la Cham­pi­ons Lea­gue i el gua­nya­dor de la copa i el segon en la lliga, la prèvia de l’Europa Lea­gue. Aquest fet és el que atrau fut­bo­lis­tes als clubs. Quan vaig fit­xar per l’Inter Escal­des estava a segona. Vam pujar a pri­mera, ens vam man­te­nir i fins aquest any que vam arri­bar a jugar la prèvia de la Cham­pi­ons. En situ­a­ci­ons nor­mals, per arri­bar a jugar aquesta com­pe­tició a l’Estat espa­nyol has de jugar amb el Barça, el Madrid o l’Atlético. Té la seva gràcia i estan inver­tint molt en el tema del fut­bol.

Diré el tòpic més famós del fut­bol, però és el que hem d’apli­car. Hem d’anar par­tit a par­tit i quan tin­guem els punts neces­sa­ris veu­rem si podem llui­tar per estar més amunt o no. En l’aspecte per­so­nal, amb la meva edat, el que vull és aju­dar en tot el que pugui, en el màxim d’aspec­tes dins i fora del camp.