No és que sigui neces­sari, però a nosal­tres ens ho marca el pla de com­pe­tició apro­vat per l’assem­blea. Ara es pot jugar i no enten­dria ningú que es pogués jugar i no juguéssim. Els nens ho estan desit­jant.

Doncs cap pro­blema, que no juguin. Però no vull tor­nar a estar en mans de la justícia com el curs pas­sat, quan vam rebre unes que­re­lles que tenien una part de raó. Ens va caure el coro­na­vi­rus i vam haver de pren­dre deci­si­ons sobre la marxa. Aquest any és dife­rent, els clubs van apro­var en assem­blea el pla de com­pe­tició i aquest és vàlid perquè comen­cem el dia 21 de març.

Ni jo ni la fede­ració atu­rem ni enge­guem les com­pe­ti­ci­ons. Si la Gene­ra­li­tat ens diu que s’han d’atu­rar les com­pe­ti­ci­ons perquè la situ­ació s’agreuja, doncs s’hau­ran de sus­pen­dre perquè estem al límit. I si hi ha ajor­na­ments, no inven­ta­rem res; també n’hi ha hagut a ter­cera, segona B i cate­go­ries esta­tals. S’està jugant en mol­tes cate­go­ries i ens n’estem sor­tint prou bé.

Entre clubs i fede­rats retor­na­rem 2,7 mili­ons d’euros, de les cam­pa­nyes que teníem pre­vis­tes per aquest any, el 50% del cost del por­tal del fede­rat i la quota dels clubs. A banda dels 2,7 mili­ons, estem par­lant amb la Mutu­a­li­tat perquè retor­nin una part del que els fede­rats van abo­nar.

Hi ha molts equips, i començar aquest diu­menge suposa tres jor­na­des inter­set­ma­nals, un fet des­astrós perquè els juga­dors tre­ba­llen i perquè als camps on es juguen els par­tits hi ha entre­na­ments de fut­bol de base. A més, per aca­bar la lliga anem a la pri­mera i segona set­mana de juliol, i això queda fora del pla de com­pe­tició que diu que les lli­gues s’han d’aca­bar el 30 de juny. En aquest punt només ens que­dava que els clubs deci­dis­sin què volien fer. Un 58% van votar que no volien jugar.

Sal­tar-se’l vol dir que qual­se­vol ter­cer que se senti per­ju­di­cat pot denun­ciar, i té molts números de can­cel·lar els resul­tats, inha­bi­li­tar el pre­si­dent i denun­ciar la fede­ració. El pla de com­pe­tició per a aquesta tem­po­rada el va votar l’assem­blea, que és l’òrgan sobirà. Jo no puc fer el que vul­gui, l’he de fer com­plir. Hi ha clubs des­con­tents, i no els cri­tico perquè estan en el seu dret, però hem hagut de pren­dre deci­si­ons molt ràpid. I jo governo per a 1.400 clubs i 180.000 juga­dors, no només per a una cate­go­ria o per a un club. Si les deci­si­ons s’ente­nen, bé; i si no, què hi farem, però jo he de seguir.

Li posaré l’exem­ple de la pri­mera cata­lana. Vaig dema­nar al pre­si­dent de la fede­ració espa­nyola que parlés amb la Gene­ra­li­tat perquè ens deixés jugar les cate­go­ries limítro­fes amb les com­pe­ti­ci­ons esta­tals; perquè si no ens dei­xa­ven jugar, Cata­lu­nya hau­ria per­dut una quota impor­tantíssima d’equips en les com­pe­ti­ci­ons esta­tals. I això ens hau­ria cos­tat anys recu­pe­rar-les, perquè a la resta d’Espa­nya sí que s’està jugant. Final­ment es van enge­gar les com­pe­ti­ci­ons i hi havia 32 clubs que no volien jugar; doncs si no volen jugar, que no juguin, però el pla de com­pe­tició s’ha de com­plir. I si és amb una lliga de vuit equips, doncs seran vuit equips amb dos ascen­sos. I em deien: no poden bai­xar tots els clubs. És que han de bai­xar perquè ho diu el pla de com­pe­tició. No puc fer el que vul­gui, he de fer el que mana l’assem­blea, perquè si no, m’inha­bi­li­ten. I més ara, que hi ha gent a fora espe­rant que m’equi­vo­qui. Però no els donaré aquest gust.

Vaig rebre una herència que no m’agra­dava exces­si­va­ment. Hi havia un direc­tor gene­ral que no l’havia posat jo; per tant, he vol­gut posar per­so­nes de la meva con­fiança. El senyor José Miguel Calle fa més de deu anys que és a la FCF, és un bon tre­ba­lla­dor i un molt bon direc­tor gene­ral. Una per­sona hon­rada per molt que diguin. Si està impu­tat per apro­pi­ació inde­guda és per uns temes deter­mi­nats de fa anys que els matei­xos senyors que hi havia ales­ho­res i que feien les ges­ti­ons impor­tants en aquesta casa són els que li van pro­po­sar fer aquesta apro­pi­ació inde­guda. Són per­so­nes que ara l’estan cri­ti­cant i els que pos­si­ble­ment hagin posat la que­re­lla. Men­tre jo sigui pre­si­dent, José Miguel Calle serà direc­tor gene­ral, i una peça impor­tant d’aquesta casa, igual que el secre­tari gene­ral, Oriol Camacho, que té la meva con­fiança.

Hem pres deci­si­ons molt difícils, i quan en prens tan­tes i amb tants clubs, uns estan més con­tents i uns altres, menys. Això no és opo­sició, sinó que tot­hom lluita per la seva veri­tat, igual que nosal­tres exe­cu­tem deci­si­ons basant-nos en allò en què cre­iem. Jo sem­pre atenc tots els clubs i gover­naré pel que con­si­deri que és millor per a tot­hom.

Hi ha hagut mani­pu­la­ci­ons i pres­si­ons, però ells deuen saber el que fan. Tot­hom fa el que vol i és lliure de fer-ho. Sí que exis­tei­xen pres­si­ons en la meva pròpia junta des de l’exte­rior. Però si volen alguna cosa i si hem de llui­tar, llui­ta­rem. Miri, el senyor Andreu Subies va ser un bon pre­si­dent d’aquesta casa, però ha estat el pit­jor expre­si­dent de la història de la FCF.

Ell sap per­fec­ta­ment que ha fet acci­ons que no pot fer. Està fent coses que són il·lícites i il·lògiques, però no les fa totes ell. Té gent al seu vol­tant.

[Dubta]. Pre­fe­reixo no dir-ho.

Com a pre­si­dent, soc lliure de posar i treure càrrecs, però no puc treure l’acta de direc­tiu, perquè són elec­tes. Hi ha uns senyors que seguei­xen sent direc­tius de la FCF perquè sem­bla que en el fut­bol no plega ningú.

Jo he tret dele­gats fede­ra­tius i vice­pre­si­dents perquè qui vul­gui ser pre­si­dent ho ha de tre­ba­llar des de fora i no des de din­tre. És molt poc ètic tre­ba­llar-ho des de dins. Si el senyor Joan Josep Isern vol ser pre­si­dent, que ho tre­ba­lli des de fora, però fer-ho des de dins és molt lleig. Després, ell s’auto­pro­clama el repre­sen­tant de l’ètica. Doncs si alguna cosa no té és ètica; per tant, ell no hi cabia, aquí dins. I com ell, n’hi ha d’altres. Si algú extern els ha men­jat el cap per fer acci­ons que no han de fer dins la junta direc­tiva, això és una falta de res­pecte als seus com­panys. I algun d’ells s’enfada quan alguns com­panys [de direc­tiva] vota en con­tra del que ell creu que s’ha de votar. Ha tin­gut poc res­pecte.

Només n’hi ha cinc. Però la sang no arri­barà al riu. Són direc­tius; jo els res­pecto, i l’únic que espero és que em res­pec­tin a mi.

Algú els ha promès alguna cosa, és clar.

Estem mirant si real­ment la fede­ració està per­ju­di­cada en aquest cas. I si és així, ens hi hau­rem de per­so­nar i dema­nar res­pon­sa­bi­li­tats.

No soc ni jutge ni advo­cat. Hi ha un procés obert, la UCO ha fet un informe que no he vist però sí que tinc infor­ma­ci­ons que són prou greus perquè ho estu­diem.