L’Olot està viu. L’equip de la Garrotxa respira gràcies a la reanimació viscuda després de guanyar la primera de les vuit finals que haurà d’afrontar en la segona fase del campionat per evitar descendir dues categories. El conjunt dirigit per Gabri Garcia va superar l’Atzeneta, l’equip de la part baixa amb millor coeficient de punts del subgrup B, en un partit que va haver de madurar, treballar, defensar i patir. Una diana del central de Darnius, Alan Baró, en l’últim sospir del primer temps, va ser suficient per lligar un triomf que permet als olotins mantenir-se en el deixant dels primers tres equips amb millor coeficient de punts fins ara, els que se salvarien del desastre perpetrat per la FEF, com és un doble descens de categoria, en un any convuls per als clubs.

El partit va començar amb un Olot manant i còmode amb la pilota, un fet habitual al municipal. L’Atzeneta, igualment comodíssim sense esfèrica, esperava els garrotxins ben ordenat, amb les línies ben juntes i sense permetre el joc volcànic entre línies que tant mal fa als contrincants. Aviat ho va intentar l’Olot, quan una internada de Vivi va acabar amb una centrada al cor de l’àrea del bescanoní que Juan Delgado no va poder rematar en condicions (5’). Dos córners servits per Eloi Amagat van generar intranquil·litat als d’Albelda. El primer, després de diversos rebots, va acabar amb un xut en posició franca de Pedro que un defensor va aconseguir bloquejar (9’). I el segon va passejar-se per davant de la porteria defensada per Anacker sense que cap jugador local pogués rematar (16’).

L’Olot no sabia com desfer l’entremat defensiu dels visitants. Les possessions, per moments estèrils, no van posar nerviosos els de Gabri, que van tenir prou paciència per moure el rival i insistir. El premi del gol, però, va arribar a través de l’estratègia i després d’una falta xiulada per l’àrbitre que impedia la llei de l’avantatge. De nou, Eloi va ser l’encarregat d’executar i posar l’esfèrica al punt de penal on hi havia Alan Baró, lliure de marca després que les pantalles oportunes fessin la funció desitjada. El de Darnius va rematar impecable de cap i va superar l’estirada de Anacker, que no va poder fer res per evitar l’1-0 que seria definitiu, en el 45.